Mmmmmmmmmm!

Sempre que vaig a França demano croissants, són sublims, suaus i gens enganxosos i és clar… a Bretanya per esmorzar mini croissants. La mantega salada també és típica.

I què abarca la gastronomia bretona?: Peixos gustosos, carns suculentes, verdures delitoses com les carxofes immenses.

El marisc és saborós i en abundància, Els musclus te’ls serveixen amb olla inclosa, és a dir, molts, amb generositat.

I les galettes (crêpes salades) són exquisides, al igual que les crêpes dolces, fetes amb blat sarraí.

I la beguda típica és la sidra.

Tot un món de gustos, textures i colors.

Anuncis

Au revoir!

El Cap de Fréhel, el Fort-La-Latte i la turística i farcida Saint-Maló, han estat les terres de comiat en aquest viatge.

I entre aigües salabroses dic: – Jusqu’au prochain! Merci terre magique!

Aigües de l’Atlàntic

La bellesa està en els ulls del que mira per tant quan la veus és perquè la portes dins teu.

Que les coses boniques t’omplin d’inspiració i goig.

Mira amb els ulls del cor! com diu el Petit Princep.

Imatge: Costa Maragda

Un paratge idílic de la Bretanya francesa. Els seus penya-segats rocosos i plens de vegetació, tenen 70 metres d’alçada. Les aigües de cristall tenen diferents tons amb predomini de turquesa.

Parlament amb imatges canviants

Com a casa!

En arribar la nit, damunt la cara frontal del Parlament de Rennes és projecten imatges en moviment. És la cloenda d’un dels dies, després d’una festa musical al Jardin des Plantes. És bonic de veure, però no sorprenent, ja que és un espectacle que l’he pogut gaudir en més d’una ocasió aquí a Barcelona.

Vannes

A la badia de Morbihan està ubicat el poble de Vannes que conserva l’aire medieval amb boniques cases, molt peculiars, treballades amb fustes i ubicades dins d’un recinte amurallat.

Nantes art i cultura

Tot és nou per a mi!

Miro arreu; formes, llums, colors em desperten satisfacció però hi ha quelcom que em captiva, estic passejant quan de sobte…una escultura de gran bellesa. Em transmet pau, dolçor i connexió amb el món interior.

 

Després, una visita al Museu d’Història.

I la catedral de Sant Pere i Sant Pau d’estil gòtic

Nantes

Castell dels ducs de Bretanya construit a l’Edat Mitja. Continua llegint

Astúries

Una nova aventura comença dalt d’un avió, a la sortida del sol. Destí… Astúries, per on van passar els íbers, els celtes, els romans… Aquests darrers varen intentar conquerir tota la Península, construint carreteres, aqüeductes, termes i cases senyorials.
Si em calgués definir aquestes terres amb un color, seria el verd. Muntanyes i valls de bellesa relaxant i plàcida.

Clima humit i plujós, en part, responsable de tanta bellesa.

La seva mitologia, molt rica, ens parla dels “Nuberos”, éssers que apilen els núvols per fer ploure tot sovint.

També de les sirenes i xanes i un munt de personatges  que semblen de malson.

Les fades volen per arreu entre cedres, eucaliptos, pins, faigs, til·lers i matolls de boix grèbol. També n’hi ha als pobles i viuen en coves a les muntanyes, se les anomena “Ayalgas” tenen ales de papallona i són qüasi bé invisibles. Moltes vegades estan entre els núvols juganers. Aquests darrers s’estripen amb les branques dels arbres, mentre les boires baixen a acariciar als llacs i als rius.

Els “Sumicius” acostumen a allotjar-se en els graners (horreos) i les golfes i s’amaguen sota els llits, guarden tot el que troben i ja no cal que ho busquis més.

Els “Trasgos”, molt llestos, s’instal·len a les cuines i quan arriba la nit mengen tot el que volen, fent tan d’aldarull que desperten a tothom de casa.

El “Espumeru” habita a les coves del mar. Té el cos ple d’algues i petxines, es gronxa amb les ones i li agrada nedar darrera dels vaixells entre l’escuma blanca..

A Astúries els contes i llegendes te’ls trobes de camí.

En comparteixo un amb tu.