Matinar m’agrada i una vegada més he anat a passejar per la muntany de Montjuïc.
La descoberta d’avui ha estat un ceibo farcit de flors d’un vermell cadmi intens.
El ceibo o erythrina abunda a l’Uruguai a l’Argentina i al Brasil. I la flor és símbol nacional dels dos primers països
També se’l coneix com l’arbre del corall.
Aire, sol, pluges! El clima oceànic és excel·lent per la vegetació. La verdor és intensa i extensa, els colors hi són tots.
Sortosament tota l’estada he gaudit de sol però a no ser pels dies de pluja la flora de la Bretanya no seria tan exuberant.
Un dels encants d’anar passejant per la natura és que sempre em sorprèn. Puc olorar els perfums que em regala, omplir el cor amb els refilets dels ocells i el cant dels rius, acaronar els arbres notant les textures diferents i observar els colors i les formes tan variades de cada un dels elements. Molts d’ells aparentment immòbils. 
Les llums, les ombres, els reflexes, l’aigua i l’aire fan que els canvis siguin continuats. Tot va fluint, tot va seguint el seu curs. Sento que sóc un element més del bosc que em desperta admiració i respecte. Cada petit detall té la seva raó de ser, la seva bellesa. 
I en arribar el capvespre el contemplo en la distància i em fa sentir quan afortunada sóc pel fet de poder gaudir de la seva generositat. 
Molses, líquens, sotabocs.
