A Chorus Line

Silenci a la sala i dalt de l’escenari, llum, acció i comença l’espectacle.

Antonio Banderas és el productor i director de la representació de l’obra A Chorus Line, al teatre Tívoli de Barcelona.

La pel·lícula, en el seu moment d’estrena, ja em va agradar molt, la musica l’escolto sovint.

Continua llegint

Dues sessions més!


L’any es va acabant però no per aquest fet, el darrer temps, deixa de ser ric. Concerts, xerrades d’art, teatre… La cultura m’acompanya fins el final.

Veure l’obra Jerusalem on Pere Arquillué demostra una vegada més ser un tot terreny, ha estat un regal compartit, fantàstic. Julio Manrique sempre és garantia. El meu pensament ha anat fent giragonses: -qui és realment en J.Byron? Un personatge mediàtic, un gitano, un perdut, un il·luminat, un profeta, un solitari, un rebel… una mica de tot?

I canviant de tema, l’obra Ha vingut un inspactor ha estat curiosa i amb un final molt ben trobat, sorpresiu. Una representació propera i familiar. M’ ha deixat molt bon gust!

MAREMAR

Una vegada més Dagoll Dagom em captiva i aquesta vegada amb escreix. Els actors, excel·lents. I tan la direcció com la posada en escena, i la música, perfectes.

Viatgeràs al segle V. AC per viure les aventures i desventures de Pericles i al mateix temps tindràs presents vivències actuals plenes de sentiments i crua realitat. Chakespeare i Lluís Llach es donen la mà!

Recomano Maremar!

Què passa a l’habitació del costat?

Julio Manrique una vegada més em plau. Ara dirigint L’habitació del costat, una obra divertida, enginyosa, poètica que també té la seva part trista i ens parla d’amor, sexe i solitud.

Les obres de teatre quan les tens tan a la vora, com és el cas, fan que quasi bé formis part del relat sobretot si el director i els actors són bons, i la posada en escena encertada del tot. Molt aconsellable!

Sempre París!

Us faig una proposta: anar a París amb la Mar, la Maria i l’Elia. T’ho passaràs bé, et sorprendràs, riuràs. Un viatge molt econòmic on el meeting point és Almeria Teatre al carrer Sant Lluís 64 del barri de Gràcia.

Un músical amb guió de Paul Berrondo i LES COT

Continua llegint

Carrer Q

Un grup de personatges que viuen al meteix carrer comparteixen vivències, creènces, opinions, veritats, somnis i creixements.

Els temes, de tots colors, estan presentats amb notes d’humor i amb una coreografia bonica i simpàtica.

Dissenys, projeccions i elements de decoració encertats del tot.

Les direccions músical i escènica molt bones.

La versió catalana El Carrer Q que té els seus origens a Nova York en la sèrie Sesamo Street, em sembla genial. La recomano!

He conegut a la Kate, la Meri Chistmas, en Nicky, en Brian… 14 titelles plenes d’encant. En acabar l’espectacle sortireu amb una rialla i amb bon sabor de boca.

Gràcies Óscar Peñarroya, Cèsar Aparício, David Pintó, Victòria Freixa, Marc Julià, Xavier Julià, Yolanda Gil i Ramon Pla.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Shakespeare a l’aire lliure

Amb O sole mio comença l’obra Els dos cavallers de Verona interpretada pel grup Parking Shakespeare. Tot un art!

La recomano! És dinàmica, fresca, divertida, ben dirigida, ben interpretada, ben cantada, (hi ha una colla de cançons), i ben, ben, ben… Benvinguts sereu si hi aneu!

Ho he passat genial!

Lloc: Parc de l’Estació del Nord

Encara teniu temps, fins el 6 d’agost. Entreu a l’enllaç si voleu informació.

Això sí… porteu-vos un coixí.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Catalunya Ràdio i La Cubana

Avui molt feliç de celebrar el Nadal amb un espectacle de Catalunya Ràdio al Club Coliseum, amb gent molt estimada. I de celebrar-hi també un aniversari! 2016-12-23-08-56-15-copia

I segueixen les sorpreses… El Musical Gente Bien amb el tandem de La Cubana i Santiago Rusiñol. Ja n’he fet un tast al matí!

I en arribar el vespre… veure l’obra complerta! Divertida, crítica, dinàmica, esbojarrada i et convida a participar. 2016-12-23-10-22-54-copia

Bona retirada del juny 2015

Gràcies a la generositat de dues persones amables, ahir em vaig acomiadar del mes de juny amb rialles i cants.
Els alumnes de tercer curs de la Factoria Dimo ens van fer somriure en moments determinats, durant més d’una hora, amb els seus gags inginyosos. finals-de-juny

A Caixa Forum, espai que visito sovint, vaig començar a gaudir del programa Nits d’estiu amb el Musical participatiu. L’actuació, com en altres ocasions, va estar plena de força, alegria, vida i color. Poder sentir-los va ser un regal fantàstic!