Sempre París!

Us faig una proposta: anar a París amb la Mar, la Maria i l’Elia. T’ho passaràs bé, et sorprendràs, riuràs. Un viatge molt econòmic on el meeting point és Almeria Teatre al carrer Sant Lluís 64 del barri de Gràcia.

Un músical amb guió de Paul Berrondo i LES COT

Continua llegint

Anuncis

Carrer Q

Un grup de personatges que viuen al meteix carrer comparteixen vivències, creènces, opinions, veritats, somnis i creixements.

Els temes, de tots colors, estan presentats amb notes d’humor i amb una coreografia bonica i simpàtica.

Dissenys, projeccions i elements de decoració encertats del tot.

Les direccions músical i escènica molt bones.

La versió catalana El Carrer Q que té els seus origens a Nova York en la sèrie Sesamo Street, em sembla genial. La recomano!

He conegut a la Kate, la Meri Chistmas, en Nicky, en Brian… 14 titelles plenes d’encant. En acabar l’espectacle sortireu amb una rialla i amb bon sabor de boca.

Gràcies Óscar Peñarroya, Cèsar Aparício, David Pintó, Victòria Freixa, Marc Julià, Xavier Julià, Yolanda Gil i Ramon Pla.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Shakespeare a l’aire lliure

Amb O sole mio comença l’obra Els dos cavallers de Verona interpretada pel grup Parking Shakespeare. Tot un art!

La recomano! És dinàmica, fresca, divertida, ben dirigida, ben interpretada, ben cantada, (hi ha una colla de cançons), i ben, ben, ben… Benvinguts sereu si hi aneu!

Ho he passat genial!

Lloc: Parc de l’Estació del Nord

Encara teniu temps, fins el 6 d’agost. Entreu a l’enllaç si voleu informació.

Això sí… porteu-vos un coixí.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Catalunya Ràdio i La Cubana

Avui molt feliç de celebrar el Nadal amb un espectacle de Catalunya Ràdio al Club Coliseum, amb gent molt estimada. I de celebrar-hi també un aniversari! 2016-12-23-08-56-15-copia

I segueixen les sorpreses… El Musical Gente Bien amb el tandem de La Cubana i Santiago Rusiñol. Ja n’he fet un tast al matí!

I en arribar el vespre… veure l’obra complerta! Divertida, crítica, dinàmica, esbojarrada i et convida a participar. 2016-12-23-10-22-54-copia

Bona retirada del juny 2015

Gràcies a la generositat de dues persones amables, ahir em vaig acomiadar del mes de juny amb rialles i cants.
Els alumnes de tercer curs de la Factoria Dimo ens van fer somriure en moments determinats, durant més d’una hora, amb els seus gags inginyosos. finals-de-juny

A Caixa Forum, espai que visito sovint, vaig començar a gaudir del programa Nits d’estiu amb el Musical participatiu. L’actuació, com en altres ocasions, va estar plena de força, alegria, vida i color. Poder sentir-los va ser un regal fantàstic!

Japa Tora, contes japonesos captivadors

Teatre-JapóYasuyo Honjo modulant la veu de manera clara, donant diferents entonacions i forces per diferenciar personatges, ha narrat tres històries… a quina més bonica!: El conill i la Lluna, La dona de neu, i una adaptació de El Quijot i els molins de vent. Les dues primeres són llegendes populars del Japó.

Tomoya Nakay m’ha fet somiar amb la interpretació de El pont flotant dels somnis, expressant emocions amb un koto, instrument de corda, mil·lenari.

musicajaponesa

La percussió ha estat a càrrec de Takeshi Chiyozono. Amb instruments diversos m’ha connectat amb el so del foc, del vent, i amb el pas del temps…

La projecció de les imatges, treballades amb tintes de colors, de Gataro Zetsu m’ha apropat a una cultura diferent plena de sensibilitat, harmonia i bellesa.

Una vegada més l’Auditori de Caixa Forum ha fet un ple. Tot en conjunt ha sigut POESIA.

Teatre a la sala i al carrer

carrer-amb-fanaletsEntre rius de gent i ball de gegants, tot contemplant els fanalets de colors, aconsegueixo arribar a la porta del teatre Zorrilla i endinsar-me a la sala per veure el musical L’apassionant carrera artística de Marta Gelabert, amb música d’Óscar Peñarroya. Badalona està de festa! Una tarda i un vespre complets. Teatre-Zorrilla

Tennessee Williams al Teatre Goya

goya VIII 14Tennessee Williams en El zoo de vidre ens presenta uns personatges fràgils com les figuretes de cristall. Intenten superar les seves frustracions creant un món de fantasia i es protegeixen amb cuirasses que amb el temps van augmentant la distància i la solitud.

Obra dramàtica on les emocions amb aire carregat de poesia et deixa palès el contrast entre duresa i tendresa.

El decorat, sense massa recursos, m’ha semblat encertat del tot.

La interpretació, per part dels quatre actors, excel·lent.

Zoomwatts et dóna ales

Com diu el rètol… Sí, n’he fet cas! I… aquest matí ja em teniu al teatre.

Viu el teatreAnna Fité i Saki Guilllem presenten al Poliorama l’obra Zoomwatts, un conte musical agosarat i diferent.

L’emplaçament de la història és una biblioteca. Els personatges són una bibliotecària i, uns quants i coneguts protagonistes de conte, que fan fluir la imaginació.

És una representació en la que no cal debatre res, de tan neta i fluida. No té cap guarniment superficial.

zoomwattsEl guió m’ha semblat impecable i el vocabulari ric i encertat.

La música és harmoniosa, variada, amb acords de jazz. Fa sortir a flor de pell sentiments diversos com: la tendresa, l’alegria, la incertesa, l’empatia i el romanticisme. Les veus, molt boniques,  han estat acoblades del tot.

Gràcies Anna, Saki i a tots els col·laboradors per desprendre tan positivisme, per fer-nos volar per espais reals, il·lusoris i diàfans. Gràcies per dibuixar somriures!