Cara de gat

Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell  va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!

Continua llegint

Els dies que el març va manllevar a l’abril

S’esqueia el 30 de març, quan una vella es burlà del mes dient que a bo i el fred, i les ventoleres, el març no li havia pogut matar cap bèstia del remat. Enfadat, el març, va demanar manllevats uns dies a l’abril.

-Abril, gentil, deixa-me’n un, deixa-me’n dos, deixa-me’n tres; i amb un que jo tinc, seran quatre, i el bestiar de la vella farem espeternegar.

L’abril va deixar uns dies al març, que els va convertir en grisos, freds i plujosos. I des de llavors, dels mals dies d’abril en diem ‘els manllevats’.                                                           I el ramat de la vella? Millor no voler saber-ho… (Almanac del cordill)

Demà a la nit, rondalles de por!

bruixa-i-escombraComparteixo una rondalla que té molts, molts anys i s’explica i s’ha explicat, una vegada i altra, en la Nit de Tots Sants, nit de bruixes i fantasmes, a grups de nens i grans:

La Marieta va rebre de la seva mare unes monedes per a comprar fetge  pel sopar. Com que era llamirera de mena, es va aturar davant d’una pastisseria, va caure en la temptació i se les va gastar en caramels. En poc temps la paperina va quedar buida, sense ni una engruna, ni un paperet. Aleshores es va dir: -I ara, què soparà el pare? Així que en passar pel costat del cementiri, que li venia de camí, va entrar-hi. Acabaven d’enterrar un home. Ella tota decidida, va anar fins el taüt, va agafar el fetge i el va posar dins de la paperina. Quan va arribar a casa, la mare el va cuinar i el pare se’l va menjar. I a dormir s’ha dit! Ja dins del llit…  la Marieta va sentir que trucaven a la porta: -Toc, toc, toc…  Continua llegint