Avui m’ha arribat aquest escrit breu i l’acompanyo amb una imatge d’aigües transparents de Pont-Avent, on es va retirar Gauguin (Bretanya).
Aprofitaves el camí per posar una mica en ordre els pensaments.
Perquè dins del cap de tant en tant també convé fer dissabte,
llençar andròmines que no serveixen per a res i treure la pols de les penyores millors.
Si no, el temps ho tapa tot amb el mateix tel. (Care Santos) Desig de xocolata.
M’endinso en el bosc per descobrir racons, escoltar el llenguatge dels animals, trobar les seves petjades, impregnant-me dels perfums de la natura i jugant amb les aigües cristal·lines . Connecto amb el seu cant. Trobo complicitat!
Contemplo formes i colors que em parlen. El vol poètic de les papallones, la dansa harmoniosa i suau de les fulles, branques que es gronxen al caprici del vent; tot, són carícies pels sentits que estan amatents.
Els cims pirinencs m’envolten, em trobo a la Vall de Núria. 
En aquesta imatge el que m’atrau amb força són els tons que es reflexen dins l’aigua clara. Em poden inspirar a l’hora de pintar.
L’aigua nítida en moviment m’atrau amb força. La bellesa de la imatge també la proporciona el contrast. 
El llibre “I Ching” està ple de saviesa. Ens parla de com l’aigua, amb suavitat i constància, va arrodonint les pedres, de com tot segueix el seu curs, d’un inici i d’un final de camí que és preludi d’un nou començament. Tot està dins de l’ordre universal.
