Llegenda de Sant Pau de Segúries

Passar uns dies a La Ral, a Sant Pau de Segúries m’ha portat a recordar una bonica llegenda:

Temps era temps, un mariner de l’Empordà, mentre era a mar, va trobar-se en mig d’una tempesta violenta amb vent ensordidor que va arribar fins les costes. Per fi ja a port va precipitar-se cap a casa, havia perdut la barca i solament tenia un rem. Quin va ser el seu disgust quan va veure que el temporal també li havia manllevat família i llar. Aleshores es va dir: -Em distanciaré d’aquestes aigües fins que descobreixi algun indret on no se sàpiga què és el que porto a les mans.

Continua llegint

Can Roig

A la sortida de Camprodon, al carrer Freixenet hi ha un palau d’estil neogòtic. Ja fa molt que està abandonat.

Als dotze anys, saltava la reixa i entrava al jardí baixant per les branques d’un arbre, com si no existís el perill. Després que diguin que no hi ha àngels de la guarda.

En aquell temps erem dues nenes i tres nens (la colla dels cinc) que amb una imaginació desbordant, inventavem històries i les escenificavem dins d’aquesta mansió.

Teniem accès, entrant per la porta de servei i baixavem per l’escala principal, de marbre blanc. Ja aleshores, era força tenebrosa però… o erem temeraris o erem inconscients. El record és entranyable.

Pont romànic

Passejant pels carrers solitaris de Camprodon, molta quietud. La remor del riu és dolça i afable. Les baixes temperatures, tot i que vaig ben abrigada, em conviden a cercar el cau.