Aigües de l’Atlàntic

La bellesa està en els ulls del que mira per tant quan la veus és perquè la portes dins teu.

Que les coses boniques t’omplin d’inspiració i goig.

Mira amb els ulls del cor! com diu el Petit Princep.

Imatge: Costa Maragda

Un paratge idílic de la Bretanya francesa. Els seus penya-segats rocosos i plens de vegetació, tenen 70 metres d’alçada. Les aigües de cristall tenen diferents tons amb predomini de turquesa.

Anuncis

Ordre als pensaments

Avui m’ha arribat aquest escrit breu i l’acompanyo amb una imatge d’aigües transparents de Pont-Avent, on es va retirar Gauguin (Bretanya).Aprofitaves el camí per posar una mica en ordre els pensaments.

Perquè dins del cap de tant en tant també convé fer dissabte,

llençar andròmines que no serveixen per a res i treure la pols de les penyores millors.

Si no, el temps ho tapa tot amb el mateix tel. (Care Santos) Desig de xocolata.

Per a tu!

Per a tu:

  • Estima però no deixis que abusin del teu cor.
  • Posa límits sinó et valoren tant con et mereixes.
  • Escolta però no perdis la teva pròpia veu.
  • Valore’t i no permetis que ningú t’utilitzi.
  • Respecte’t les emocions, malgrat no siguin entenedores pels altres.
  • Segueix els somnis, el camí ja s’ho val!
  • Busca solucions, a vegades demanen temps
  • Valora les coses positives del dia.
  • Sigues un model de respecte i estima els teus dons.

Frase d’avui

La bellesa més gran que conec en una persona és la de no tenir por a ser ella mateixa. (E. Stone)

Una breu reflexió

 

Pensava que tota la gent era bona fins que un dia vaig descobrir que tothom té coses bones.

(Personal)

Moments de reflexió

Em mereixo ser feliç en el dia a dia.

M’apropo a persones que em respecten, em valoren i m’estimen. Amb les altres hi convisc, no forço res.

Em vulguin o no, segueixo tenint les meves qualitats i els meus dons.

Passi el que passi portarà coses bones i noves. Em serà positiu!

Amb mi estaré sempre, per tant, m’estimo!

No espero dels altres el que jo els dono o els he donat.

Sóc lliure i escullo amb qui vull estar, amb qui vull compartir, confiar i a quí entregar.

Segueixo la veu del meu cor. Em dóna pau.

17 Mantres

  1. Ho tinc tot en mi per ser feliç.
  2. La meva elecció és ser amorosa, alegre, positiva, empàtica i forta.
  3. Faig el que crec i sento que he de fer amb autenticitat i estima.
  4. Visc el moment i el gaudeixo. Qui sap si demà hi seré.
  5. M’expresso com sento des de l’amor i el respecte.
  6. Guardo distància de qui em vol desmerèixer.
  7. Deixo el que no va amb mi.
  8. Cerco i demano el que té bona energia.
  9. Planto cara a les meves pors quan es presenten.
  10. M’allunyo de les persones que porten moltes pors sobre les espatlles i me les volen carregar a mi.
  11. Pas a pas vaig fent camí per millorar.
  12. Amb voluntat vaig superant reptes.
  13. Deixo lliures les meves emocions.
  14. Intento vàldrem per mi mateixa. però demano ajuda quan la necessito estant oberta a un si o un no.
  15. Decideixo per mi mateixa.
  16. M’agrada ser única amb les meves peculiaritats.
  17. M’estimo molt i estimo, em mereixo respecte i que m’estimin.

Una visió de Barcelona

Una de les coses que em fan més impressió de Barcelona és el que en podríem dir el seu dualisme: la proximitat en què es troba un carrer com la Rambla, tan carnal, terrestre, sensual, tan directe i simplistament humà, amb els temples que l’emmarquen (la catedral, el Pi, Santa Maria), tan elevats, tan espirituals, tan sensibles, tan suggeridors de tendresa, d’una qualitat quasi divina. (Josep Pla)

Frase d’avui

No sé quan de temps durarà aquest somni, però decideixo viure cada moment com si fos l’últim.

(P. Coelho)

En el ventre de la Mare Terra

A vegades m’arriben escrits d’amics que amb una sola lectura no en tinc prou. Són paraules que porten a la reflexió.
Feia dies que no en campartia un. Aquí el teniu:
—¿Estás segur@ de que deseas encarnar en la Tierra?
—Totalmente. La decisión está tomada.
—¿Eres consciente de los retos a los que te enfrentas?
—Nunca antes he encarnado en ese planeta, de modo que no sé lo que significan realmente los conceptos de “miedo”, “dolor”, “soledad” o “tristeza”. Tal vez el que más me preocupa es el de “muerte”… No alcanzo a comprender la idea de dejar de existir para siempre: eso es imposible, pero los humanos creen que es así. Sea como sea, mi alma desea “bajar” y experimentar todo eso, aportar mi luz y contribuir con mi ser al cambio de conciencia.
—Cuando estés allí abajo, limitado por el cuerpo físico y preguntándote qué haces en ese lugar, “comprenderás”… Desde este estado de conciencia ni siquiera puedes intuir lo que implica experimentar la densidad y la limitación.
—Asumo el reto…
—Entonces, si esa es tu voluntad, solo me queda desearte un feliz viaje por el mundo tridimensional y recordarte que estaremos contigo, desde esta dimensión, observándote y guiándote. Si consigues abrir tu corazón lo suficiente, tarea que no es en absoluto sencilla, serás capaz de “escucharnos” y de percibir nuestras señales.
—¿Y cuál es la mejor manera de abrir el corazón?
—Hacerle caso. Escuchar tu voz interna. Dejarte llevar y soltar la resistencia a que las cosas en la Tierra no sean como deseas… Aceptarte, en definitiva, tal y como eres. Solo de esa forma podrás aceptar a los otros y honrar sus aprendizajes. La paz y el amor que surgirán en ti como consecuencia de esa aceptación te pondrán automáticamente en “contacto” con nosotros.
—De acuerdo, lo tendré en cuenta.
—No, amigo mío… Lo olvidarás. Son las reglas. Tendrás que irlo recordando a medida que tu cuerpo físico, ya contaminado de juicios, apegos y creencias negativas, crezca y se haga adulto. La luz de tu alma deberá emerger entre las tinieblas del temor, la desconfianza y la incomprensión. Confía, amado nuestro: estamos seguros de que serás capaz de conseguirlo.
—¿Qué es eso?
—Es el vientre de tu madre terrestre.
Y ese pequeño embrión con extremidades que puedes ver en su interior es el cuerpo físico en el que vas a encarnar.
¡Buen viaje, alma estelar!