Raimon i un Palau ple a vessar

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dudtosos per la mar…

Aquesta és la canço que més esperava i la vaig sentir dues vegades, ahir vespre, al Palau.  

mosaic1mosaic2mosaic3

mosaic4mosaic5mosaic6L’inici va ser dolç, el Cor de Noies de l’Orfeó Català va encetar un dels quatre concerts  antològics del cantautor i compositor Raimon, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Acompanyat de guitarres, clarinet i contrabaix, ens va oferir un repartori generós, ampli on van estar presents els enyors del passat, Xàtiva, la mare i els records d’infantesa.

llums musaicsEl Palau de la Música Catalana, que considero emblemàtic i de gran bellesa, va estar ple de gom a gom. Per moments, tot i estant rodejada de mosaics i columnes modernistes, en un espai tancat, vaig sentir la força de El vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent , els ulls al vent…

Va ser difícil acomiadar-se i més després d’haver cantat plegats i amb bona companyia.

Anuncis

Frases d’avui

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no em fet, canta les esperances i plora la poca fe. No creguem en les pistoles: per la vida s’ha fet l’home i no per la mort s’ha fet. No creguem en la misèria, la misèria nessesària, diuen, de tanta gent. D’un temps que ja és un poc nostre, d’un país que ja anem fent, canta les esperances i plora la poca fe. (Raimon)