Quan alguna persona estimada em fa arribar un article o entrevista que sap que m’agradarà, automàticament em poso a llegir i després, si l’escrit em sembla encertat, ho comparteixo al blog.
Aquesta vegada trobo que ho és i del tot!
Expressar l’afecte, saber escoltar l’altre, fer-se càrrec de les seves preocupacions i els seus problemes, comprendre’l, acaronar-lo, saber conrear el detall, acompanyar-lo, ser-hi físicament i anímicament en el moment oportú… són actes d’entrega generosa i espontània, carregats de valor i significat, creadors de moments de Bona Vida. I és que en l’amor, res no és petit. Esperar les grans ocasions per expressar la nostra tendresa vers algú ens porta a perdre les milllors oportunitats que ens ofereix el dia a dia per fer saber al ésser estimat com n’és d’important per a nosaltres la seva existència, la seva presència i la seva companyonia. És en el petit gest carregat de sentiment on es manifesta la tendresa. (Alex Rovira)
Avui faig un enllaç amb una pàgina web que porta per nom Haiki.
El darrer setembre, en una de les entrades, van esmentar les CARTES PER A INFANTS I JOVES.
Són un material d’ajuda per exterioritzar, aclarir i ordenar el món interior. Es poden utilitzar a nivell individual o en grup. Molt adients per obrir un debat.
Il·lustrar-les va ser gratificant i la relació amb en Xavier Gimeno i la Carina Escolà va esdevenir-se fàcil, fluïda i amorosa.
Si volem que els nostres fills afrontin les dificultats de la vida amb fortalesa és important educar-los en la capacitat de ser resilients, per a això és fonamental el nostre exemple, no sobreprotegir-los i sobretot creure en ells. No es tracta d’evitar que caiguin, sinó d’ensenyar-los a aixecar-se, i per tant hem de confiar que ells poden. Per descomptat, tampoc es tracta d’exposar-los a perills o ambients agressius perquè es facin més forts. Aportar seguretat i protecció és necessari. Una cosa important que podem preguntar-nos quan tenen un contratemps, és si volem que aprenguin a desenvolupar la resiliència i què en poden aprendre.(R. Linares)
La resiliència és la capacitat que tenim de resistència davant les adversitats que ens presenta la vida i la capacitat de superar-les.
Ahir al matí compartia aquesta imatge amb alguns amics. I… sincronies! Al vespre m’arribava informació interessant i profunda.
Fragments d’una entrevista al psicoterapeuta Thomas D’Ansembourg escrita a la contra de la Vanguardia del dia (23/10/2017), i he fet el link amb una altra entrevista dirigida pel periodista Antoni Bassas (20/10/2017).
A més d’aprendre a escriure, llegir i calcular, hi ha un quart pilar en l’educació que és la intel·ligència emocional.
Un nou aniversari! L’Espai BES torna a estar de festa.
Una trobada afectuosa que comença amb música. I com diu la cançó de Violeta Parra que l’hem cantat plegats, entre d’altres,… Gràcies a la vida!
Gràcies Xavier, Pere, Neus… a tot l’equip, a Efrem i a tots els que heu aconseguit que la festa hagi estat plena de llum.
Arial i Futura: per a la persona que vol que se l’entengui bé. Indica amabilitat i suavitat.
Times New Roman: per a la persona seriosa, elegant, propera i de confiança.
Monotype corsiva i les que imiten la caligrafia manual: per a qui vol familiaritat, confiança. Persona que és propera, afectiva i oberta socialment.
Gigi, Broadway, Snap: per a qui vol transmetre un missatge de manera directa, despertant l’atenció. (F. Alberca)
El psicòleg Tomás Navarro en una entrevista a la Vanguardia ens parla del kintsukoroi.
Reparar les ferides creant bellesa.
Omplint esquerdes amb or o plata.
Nota personal: També les podem omplir amb laques de colors. Ho tenim més a l’abast.
Observa un dibuix fet per un infant en un full de paper.
Imaginariament divideix-lo en quatre parts iguals.
La zona superior esquerra és la més espiritual, la dels ideals, la menys materialista. La inferior esquerra ens parla del passat, de la inseguratat i posa de manifest la necessitat de la protecció dels pares. La superior dreta expressa el futur, el desconegut. La inferior dreta és la zona més instintiva i ens parla de pors, del més material. I la central és el present.
Aquest escrit de Carmen Cabellero em sembla adient per compartir aquí, al blog. He pensat en pares, mestres, logopedes i tota classe d’educadors. La paraula oral i escrita, la música, la imatge; eduquen. Som responsables de la formació i bon desenvolupament dels infants.. Afortunadament hi ha persones que dediquen bona part del seu temps, de manera vocacional, a portar a bon port aquesta tasca constructiva. 
Ella ens diu:
Investigacions recents, han demostrat que les habilitats metalingüístiques, o sigui, la capacitat per reflexionar sobre la pròpia llengua, és fonamental per a l’adquisició i desenvolupament de la lectura i l’escriptura.
És un procés complex que depèn de:
Quan parlem de consciència fonològica ens referim a la capacitat per analitzar, reflexionar i manipular de forma intencional les unitats que componen el llenguatge (paraules, síl·labes i fonemes).
El desenvolupament de la consciència fonològica és un procés progressiu dirigit a entrenar la percepció de les estructures bàsiques que relacionen el llenguatge oral i escrit. Aquest aprenentatge passa per ensenyar a percebre els diferents components aïllables: paraula (consciència lèxica), síl·laba (consciència sil·làbica) i fonema (consciència fonètica).
