Mima’t i passa-t’ho bé a Lisboa!

En una visita a Lisboa no pot faltar una anada, o més, en tramvia passant per carrers molt estrets. Tant, que quasi bé toques les parets.

Continua llegint

Anuncis

Lisboa ajardinada

En al Parc Forestal de Montsanto destaca per la seva bellesa el Palau del Marquès de Fronteira, amb aires bucòlics i romàntics.  Recobert de mosaics que expliquen històries i et presenten personatges mitològics i muses de la inspiració. Continua llegint

El món dels mosaics blaus

Aquesta fotografia en desperta sensacions agradables:

Primer, m’evoca les vivències d’un dia bonic, plàcid; compartit amb estima. Després em suggereix un viatge iniciàtic, un descens al món interior on trobo la connexió amb la pròpia llum, l’espai més íntim,  amb la porta oberta al goig i al coneixement. (Lisboa, Portugal, Palau del Marquès de Fronteira)

SaveSave

Saudade

Alfama és el barri dels fados per excel·lència.

Així que el vespre-nit del 27 caminar per carrerons de llum tènue escoltant veus que provenen de diferents espais amb portes i finestres entreobertes és quasi bé un ritual obligat per a qui gaudeix escoltant aquesta música tan melangiosa.

Al carrer fa fred, una sopa verda i un bacallà a la parrilla donen escalforeta al cos mentre la música escalfa l’ànima.

Saudade a Lisboa.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Aquests darrers dies Pessoa ha estat molt present.

Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa… pasa… pasa de largo…

Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.

Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora que no pasa de largo

L’odi neix en el qui té raó, l’amor en el qui dubta.

Les presons paoroses les que fan patir, són les presons imaginàries.

L’amor és una tendència molt forta, però de vegades és relativa. Puja i baixa.

El dolor és l’aliment essencial de l’amor; qualsevol amor que no s’hagi alimentat d’un poc de dolor pur, mor.

Continua llegint

La romàntica Sintra

Aterrant a l’aeroport de Lisboa queda clar que la visita estrella del dia serà Sintra, Patrimoni de la Humanitat. Sortosament el sol brilla, dic sortosament perquè el vent gèlid bufa amb ganes. 

L’estació de tren menuda i plena de mosaics  és encantadora però amb manca de bancs sota sostre, No cal fer-hi estona i el cel és blau. Uuuffff!

Passejar pels carrers és una delícia, res de presses i bon calçat.

Continua llegint