Pastís de Pasqua

Breu poesia de Maria Dalmurada per a infants:

SaveSave

Anuncis

Llenguatge metafòric

Gabirol poeta, fílòsof i músic d’origen jueu, nascut a Màlaga va escriure poemes plens de bellesa i sensualitat utilitzant unes matàfores depurades.

Demà molts enamorats celebraràn el dia de Sant Valentí i m’ha semblat adient compartir alguns dels seus versos:

Toma en tu mano esta fruta delicada.
Percibe su fragancia. Olvida tus anhelos.
Por ambos lados se sonroja, como una joven
al primer roce de mi mano en su pecho.
Es una huérfana sin padre ni hermana,
y lejos de su hogar frondoso.
Cuando pendía del tallo, sus compañeras sentían celos,
Envidiaban su viaje y gritaron:
¡Saluda a tu dueño, Isaac!
Qué afortunada eres al ser besada por sus labios!’

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Petit poema

A Anglaterra, demà, serà festa gran: bombons, flors, cors, targes… Arriba Valentine’s Day perquè ho celebrin grans i petits.

explorar-6-copia

 

A classe d’anglès ens han ensenyat un poema breu, innocent i divertit:

  • My love is like a cabbage,
  • divided into two.
  • The leaves I give to others,
  • the heard I give to you.

El misteri de les paraules

57ea8d61c492cHavent vist l’exposició de l’escoltor i poeta Jorge Oteiza, comparteixo un dels seus poemes:

El misterio poético de las palabras
no está en las palabras,
en modelos de palabras,
sino en el sentimiento íntimo
que nos acerca a ellas
para tocarlas,
en la amorosa energía,
en la atención que ponemos
en nosotros con los demás,
al pensarlas.

Per escoltar i sentir: Lascia ch’io pianga de Händel

Poemes al Sol

dgsol-solet-copiaSol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

(Josep Carner)

El sol se’n va
i encara veig
als cims
el seu últim adéu.

(Salvador Espriu)

El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.

(Joan Maragall)

No permetis…

El meu poema predilecta de Walt Whitman (fragment):

No permetis que el dia s’acabi sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida una realitat extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis, l’home és lliure .

Estiu (poema)

D’amor em plau la xafogor;
mes, per gaudir més temps, al caire de ta encantada resplendor,

vull una mica d’aire.

Oh persiana sens frescor!
Oh encès jardí sens un cantaire! Oh cor glatint en l’ofegor!

Vull una mica d’aire.

Fes, amb ta boca de dolçor, com un intent de mot, no gaire; amb ta parpella un tremolor:

vull una mica d’aire. (Josep Carner)liliums

Cada nit un poema

cada-nit

 

Cada nit un poema.

Sobre el full solitari
la mà es mou.
 
Dins la quietud
contemplo la claror
vacil·lant del carrer,
i sento com si tingués
algú arran de pell,
a frec de llavis.
 
Si em calia escollir.
Em quedaria amb la ploma
a la mà. Mai més sola,
cada nit.

( Montserrat Abelló)

 

La mare

I com que avui també és el dia de la Mare, perquè no deixem de ser-ho d’un dia per l’altre;  és a dir ho som un dia i un altre… aleshores, un poema dolç i amorós.

(Autora: Maria Rosa Torra Figueras)

Quan el fill està content,
la mare somriu.. de satisfacció.
Quan ell té penes
la mare somriu… per treure ferro a la situació.
Quan el fill plora
la mare s’empassa les llàgrimes
i somriu per donar-li ànims.
Somriure, és un gest entranyable
que ho diu tot:
t’estimo!

ARCA a la Biblioteca de Catalunya

Entrant pel carrer del Carme m’adreço a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Fa més de 100 anys que es va obrir al públic i l’edifici en té més de 600 d’història.2016-01-19-Biblioteca-

La Gemma Guasch i en Josep Asunción, ambdós grans creatius, conjuntament amb Antoni Clapés i amb la col·laboració d’altres poetes i artistes, ens han portat a viure als assistents, en aquest espai formidable, una performance que porta per nom ARCA. 2016-01-19-Arca1

2016-01-19-Arca2El projecte t’endinsa en el llenguatge de les paraules, dels silencis, dels espais buits, de la llum, de l’eteri, i de la renovació, tot, a partir d’una construcció de paper, l’Arca que té escrit un poema i en sí és un poema.

Aquest es va modificant amb la actuació de cada participant.

De bon començament he tingut clares tres paraules. M’he hagut de decidir per una: TU.