Poema a l’arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Quin poema recitaràs?

I ara sí! Comencem a preparar poemes per poder-los recitar per les festes nadalenques.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Aquest novembre s’acomiada!

Cada dia guarda un secret!

Plogui, nevi o brilli el sol,

si fa fred, abriga’t bé!

Ja sigui de matí, capvespre o nit,

també!

A la vida, posa-hi color i

ompla el teu entorn d’escalfor!

Barret, bufanda, guants i

abric ben elegants!

Si tenim el cor rialler,

el nostre pas serà lleuger i el camí suau i planer.

SaveSave

SaveSave

Ben arribat setembre raïmer!

Uns versos de Miquel Martí Pol acompanyats de gotims plens de vida, per a vosaltres amics del blog, twitter, facebook, instagram i pinterest.

Versos de Miquel Martí i Pol

Uns dies passen
més lentament que els altres. Són fugacíssims
aquells que em véns a veure; els altres mai no acaben.

Diguem només el que és essencial: els mots de créixer i estimar i el nom més útil i senzill de cada cosa.

Hàfidh

Poeta persa del segle XIV. Ha escrit versos i pensaments amb imatges i metàfores de gran bellesa:

Els meus ulls no s’han cansat de mirar-te.

El meu cor es va perdre en la nit perfumada dels teus cabells.

La rosa ha deixat al descobert la seva gràcia, la brisa és alegria amb ànima, d’arreu arriben perfums que em reanimen.

No pateixis: el teu mal serà transmutat en bé; no t’aturis en el què t’inquieta, el teu esperit coneixerà la pau novament. No pateixis: una vegada més la vida tornara al teu jardí.

Dos poemes a les roses de Sant Jordi

QUATRE COSES
M’abelleixen quatre coses   

-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

AL ROSERAR
Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

(Maria Antònia Salvà)

Un toc de poesia

Unes paraules dolces ara que el dia de Sant Jordi està si cau no cau. 

Dia Mundial de la Poesia 2017

Cada 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia. Comparteixo uns versos del poeta i pintor Cummings.

Porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor ) mai no me’n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu).

Vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l’arrel de l’arrel i el brot del brot
i el cel del cel d’un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l’ànima pot esperar o la ment pot amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles
.

Porto el teu cor (el porto en el meu cor).

Continua llegint

Dia de la Poesia Catalana 2017

(Música suau que és poesia)

Amo l’aroma d’aquest brot de menta

que duus lligada dintre el teu somrís

fes-me’n penyora tu, minyona esquerpa

com vela nova que torba el garbí.

Perquè vindria de la boca teva

la posaria al mossec de les dents,

fes-me’n penyora, del teu brot de menta:

jo, per pagar-la, ja em daria teu.              (fragment – Joan Salvat Papasseit)