Aquests darrers dies Pessoa ha estat molt present.

Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa… pasa… pasa de largo…

Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.

Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora que no pasa de largo

L’odi neix en el qui té raó, l’amor en el qui dubta.

Les presons paoroses les que fan patir, són les presons imaginàries.

L’amor és una tendència molt forta, però de vegades és relativa. Puja i baixa.

El dolor és l’aliment essencial de l’amor; qualsevol amor que no s’hagi alimentat d’un poc de dolor pur, mor.

Continua llegint

Anuncis

La tardor que jo conec

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
(D. Gelabert)

Pluja (poema)

Text i imatge d’Aleix Cabrera 

Àngel

Quantes vegades he tingut la sensació d’estar embolcallada per ales angelicals!

SORTOSAMENT i SORPRENENTMENT!

I quanta inspiració arreu… cançons, pel·lícules, poemes, narracions…

Angel of the morningSend me an angelGood night my Angel, AngelsAngel, Angel eyes…

 

Continua llegint

Muere lentamente

Comparteixo un poema que trobo bonic. Es comenta que pertany a Pablo Neruda però l’autoria correspon a Martha Medeiros:

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce. Continua llegint

Estimació amb paraules i fets

Un dels regals del dia d’avui. El fragment del poema és de Joan Salvat Papasseit. 

SaveSave

Sobre la pau – Raimon

Anit a TV3, com és habitual en arribar el dissabte, Laura Rosel va presentar el programa FACs. Sempre aprenc! Sempre sorprèn! La lectura del poema Sobre la pau a Ernesto Guevara , va fer un tancament apropiat i acollidor.

N’escric un fragment. L’acompanyo amb una imatge d’un moment de pau antagònic als de la poesia:

De vegades la pau
no és mes que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és mes que por.

De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són nomes silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.

De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Feliç Sant Jordi 2018!

Fragment de poema amb imatge per a vosaltres amics del Blog, Twitter, Instagram, Facebook, Pinterest i Linkedin, en un dia tan significatiu com el d’avui.
Rosada divina,
quan vos copsaré!,
oh!, vine al cor, vine,                      Jacint Verdaguer
lliri i clavellina,
rosa sens espina
del millor roser.

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Pastís de Pasqua

Breu poesia de Maria Dalmurada per a infants:

SaveSave