Muere lentamente

Comparteixo un poema que trobo bonic. Es comenta que pertany a Pablo Neruda però l’autoria correspon a Martha Medeiros:

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce. Continua llegint

Anuncis

Estimació amb paraules i fets

Un dels regals del dia d’avui. El fragment del poema és de Joan Salvat Papasseit. 

SaveSave

Sobre la pau – Raimon

Anit a TV3, com és habitual en arribar el dissabte, Laura Rosel va presentar el programa FACs. Sempre aprenc! Sempre sorprèn! La lectura del poema Sobre la pau a Ernesto Guevara , va fer un tancament apropiat i acollidor.

N’escric un fragment. L’acompanyo amb una imatge d’un moment de pau antagònic als de la poesia:

De vegades la pau
no és mes que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és mes que por.

De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són nomes silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.

De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Feliç Sant Jordi 2018!

Fragment de poema amb imatge per a vosaltres amics del Blog, Twitter, Instagram, Facebook, Pinterest i Linkedin, en un dia tan significatiu com el d’avui.
Rosada divina,
quan vos copsaré!,
oh!, vine al cor, vine,                      Jacint Verdaguer
lliri i clavellina,
rosa sens espina
del millor roser.

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Pastís de Pasqua

Breu poesia de Maria Dalmurada per a infants:

SaveSave

Paraules i llums de primavera

Ahir va ser el Dia Mundial de la poesia i avui us en regalo una de breu anomenada ‘Primavera’

Ara ja té un pes inefable

sobre l’aire daurat del cel,

també, com la fruita, comença

de fer-se dens cada capvespre.

(Joan Vinyoli)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Llenguatge metafòric

Gabirol poeta, fílòsof i músic d’origen jueu, nascut a Màlaga va escriure poemes plens de bellesa i sensualitat utilitzant unes matàfores depurades.

Demà molts enamorats celebraràn el dia de Sant Valentí i m’ha semblat adient compartir alguns dels seus versos:

Toma en tu mano esta fruta delicada.
Percibe su fragancia. Olvida tus anhelos.
Por ambos lados se sonroja, como una joven
al primer roce de mi mano en su pecho.
Es una huérfana sin padre ni hermana,
y lejos de su hogar frondoso.
Cuando pendía del tallo, sus compañeras sentían celos,
Envidiaban su viaje y gritaron:
¡Saluda a tu dueño, Isaac!
Qué afortunada eres al ser besada por sus labios!’

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Què cal?

Versos de Miquel Martí i Pol 

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Poema a l’arbre de Nadal

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

Tomàs Garcés

SaveSave

SaveSave