La dona nena

Se m’apropa i amb una rialla a la boca em diu: – Vull regalar-te un dibuix, em dic Vero. Vols un dibuix?

Evidentment l’accepto, aleshores me’n dóna uns quants i m’explica: – No em respecten, ningú s’atura per agafar un dibuix i jo els regalo. Regalo dibuixos i ningú els vol. A casa no em fan cas, no tinc amics, no tinc promès, estic sola i dibuixo, dibuixo.

La dona nena es passeja pel barri de Gràcia intentant apropar-se a les persones per obtenir una mica de comunicació. Solament demana que li acceptis dibuixos a canvi d’UN PETÓ. Moltes gràcies Vero, et desitjo felicitat i si et torno a trobar m’aturaré novament. (Les imatges que ha representat són papallones)

Dibuixos de calaix

papallona41La feina de l’il·lustrador no és tot el que un pot veure als llibres, publicat. Com en totes les professions, una bona part queda relegada a l’ombra. En el meu cas, es tracta no només d’esbossos i estudis -ben lògics abans d’emprendre la làmina definitiva- sinó també d’originals i proves de color que no van més enllà per motius diversos.
 No disposo de xifres, però ben bé un terç de la feina no arriba mai a la impremta. És el cas d’aquesta papallona, que haurà de buscar altres indrets per on volar.

Aquesta tampoc!

papallona-estudi

 

Això de: -“A la tercera va la vençuda!” No sempre és veritat.

He fet un munt de papallones. I…per fi! He trobat la que m’agrada. Està damunt de la taula de treball, però no ha estat la tercera. I no és aquesta.