Alguns insectes per amagar-se adopten formes del món vegetal. El mimetisme és un mitjà de defensa, una manera d’enganyar als ulls de l’observador. Si ens fixem en la fotografia, hi trobarem una papallona llimonera amb les ales plegades. Ah, per a mi no ha passat desapercebuda! 
Per saber més:
Les papallones fan uns quants centenars d’aletejos per segon.
Els colors vistosos els serveixen de protecció.
Segons l’espècie, que n’hi ha més de mil, viuen dies, mesos o més d’un any.
Amics del Blog, Twitter, Instagram, Facebook i Pinterest, el maig lluminós ja s’apropa i com agraïment al vostre carinyo, us regalo aquesta tarja amb els millors desitjos d’alegria vers vosaltres.
A hores d’ara encara veiem papallones voleiant per prades i jardins.
Què tal si ens animem i en fem una de ben acolorida que no marxi quan arribi el fred?
Material: dos motlles de magdalena de diferent color o estampat, una pinça de la roba, un palet de netejar pipes, cola, tisores, un parell d’ulls i una boleta vermella.
1 – Per començar plega els dos motlles per la meitat i retalla per les línies que marquen aquestes meitats.
2 – Ara tens quatre bocins de paper. Dues meitats de cada motlle.
3 – Doblega novament cadascuna d’aquestes meitats, fent un quart de motlle i retalla donant la forma de cor, com indica la imatge de la dreta.
4 – Ja tens quatre parells d’ales. Sobreposa’ls de tal manera que les ales més menudes quedin a sota.
5 – Enganxa-les i aguanta-les amb la pinça.
6 – Per fer les antenes utilitza un palet de netajar pipes. També, unes gotes de cola perquè quedin ben subjectes.
7 – Decora la pinça amb retoladors de colors, amb llapis corrector o pintura.
8 – Enganxa un parell d’ulls. Els pots dibuixar en un bocí de paper o cartolina.
9 – Si vols, posa-li una boleta vermella com si fos un nas, tot i que sabem que les papallones no en tenen. Elles fan servir l’espiritrompa per xuclar el pol·len de les flors.
10 – Amb fil de pescar penja-la del sostre o del marc d’una finestra a salvaguarda de la pluja i deixa que giravolti i dansi als quatre vents. 
1-Primerament retalla dos quadrats de paper. Poden ser de colors diferents.2-Arruga’ls en forma d’acordió.
3-Col·loca’ls un damunt de l’altre.
4-Uneix les dues peces amb l’ajuda de filferro, fent el cos i les antenes, com indica la imatge.
5-Quan tinguis unes quantes papallones, amb palets de fusta i cordill munta un mòbil.
6-I quan estigui ben equilibrat talla els bocins de cordill que sobrin. (Observa com en la darrera imatge encara s’han de tallar. És perquè ho vegis clar. Val més que sobri cordill que no que en falti.)
7-Penja’l a la vora d’una finestra o en un espai on corri l’aire i estigui protegit de la pluja.
Recordes que, ja fa dies, vam parlar de classificar el material?
Saber reutilitzar és divertit i et permet ser creatiu.
Pots tenir capses amb cintes, cordills, llanes, retalls de tela, puntes de coixí, cotons de colors, bocins d’esponges, fustetes, papers de colors…. I si et falta algun material sempre pots recórrer als llapis i pintures. 
El dia 1 d’aquest mes, vam utilitzar ganxets de cortina per fer flors. Ara et presento una nova activitat, fer papallones.
Material: ganxets de penjar cortines, bocins d’esponja, palets de netejar pipes, cola, retolador negre, tisores i un bocí de cartolina.
Fes tantes variacions com vulguis: de forma, de color, de tamany… També pots canviar algun material. Deixa volar la imaginació i gaudeix creant.
En aquest taller virtual et proposo fer unes papallones d’ales suaus. T’animes?
Material: Tisores, cintes acolorides, no molt gruixudes; retoladors no permanents de colors diferents, aigua, un drap o tovalló de cuina per eixugar les mans i cotons blancs, circulars, de desmaquillar.
Atenció! Les mans han d’estar ben netes cada vegada que fas canvi de color.
T’ensenyo una mostra del resultat final: 
Se m’apropa i amb una rialla a la boca em diu: – Vull regalar-te un dibuix, em dic Vero. Vols un dibuix?
Evidentment l’accepto, aleshores m’en dóna uns quants i m’explica: – No em respecten, ningú s’atura per agafar un dibuix i jo els regalo. Regalo dibuixos i ningú els vol. A casa no em fan cas, no tinc amics, no tinc promès, estic sola i dibuixo, dibuixo.
La dona nena es passeja pel barri de Gràcia intentant apropar-se a les persones per obtenir una mica de comunicació. Solament demana que li acceptis dibuixos a canvi d’UN PETÓ. Moltes gràcies Vero, et desitjo felicitat i si et torno a trobar m’aturaré novament. (Les imatges que ha representat són papallones)
La feina de l’il·lustrador no és tot el que un pot veure als llibres, publicat. Com en totes les professions, una bona part queda relegada a l’ombra. En el meu cas, es tracta no només d’esbossos i estudis -ben lògics abans d’emprendre la làmina definitiva- sinó també d’originals i proves de color que no van més enllà per motius diversos.
No disposo de xifres, però ben bé un terç de la feina no arriba mai a la impremta. És el cas d’aquesta papallona, que haurà de buscar altres indrets per on volar.
Això de: -“A la tercera va la vençuda!” No sempre és veritat.
He fet un munt de papallones. I…per fi! He trobat la que m’agrada. Està damunt de la taula de treball, però no ha estat la tercera. I no és aquesta.
