Pujo caminant xino xano pel Passeig Olímpic. La nit és xafogosa i després de tantes escales des de casa fins arribar al Palau Sant Jordi, noto la calor en tot el cos. Si això s’hi afageix l’emoció del concert ja és sublim.
Tensió, aquesta, vegada no hi ha teloners, millor!!!
I ja és aquí amb la seva veu vellutada, dolça, càlida i agomboladora. Ell amb simpatia i generositat, desprenent senzillesa i bondat, ho dóna tot!
Una vegada més Michael Bouble, cantant fantàstic, brilla dalt de l’escenari. La seva veu és preciosa amb una tessitura molt extensa, els aguts molt nets i els greus els té penetrants i vellutats; la modulació molt acurada; i com era d’esparar, s’ha manifestat proper, generós, afectuós i seductor.
El repertori musical ha estat variat i molt encertat amb peces del darrer disc ‘To be loved’ i d’altres anteriors. Els oients hem participat de la festa (com ell diu), portant el ritme ballant, picant de mans i cantant.
Que bonics els jocs de llums i els muntatges dalt i fora de l’escenari! Espectaculars i elegants! El Palau Sant Jordi s’ha omplert de cors de colors mentre el públic entonavem el “All you need is love” dels Beatles.
Gràcies Michael et seguiré escoltant i el meu cor batega i bategarà amb les teves interpretacions tan càlides, animoses i vives.
