Segueixo sent juganera!

Hi ha dies que són especialment emotius. Avui n’és un! Recordant jocs d’infantesa a Vilassar de Mar, corrent pel jardí vora el mar i  grimpant pels camps.

Avui, al carrer!

Plou i fa fred però cal sortir, el dia s’ho val! I torna a brillar el Sol!

Atenció a l’hora!

Avui al vespre, nit, canvi d’hora! Dormirem més?

A passat un any!

Un dia per recordar! Prou violència! Consideració! Llibertat d’expressió! 

La Mona

Pastís tradicional que va acompanyat d’un ou de xocolata o més d’un, també d’ous durs.

S’acostuma a decorar amb plomalls de colors i figuretes; les més característiques són els pollets i els conills.

A Catalunya es menja el diumenge i dilluns de Pasqua.

Nota: La il·lustració correspon al llibre Cuenta Come Cuentos editat per Bruño.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Frase il·lustrada

L’amistat és un tresor valuós! 

Els tons càlids desperten sensacions d’escalfor

Comencem el nou desembre amb una cançó plena de Colors! 

SaveSave

Ja han passat 10 anys!

L’estiu del 2007 vaig iniciar aquest blog amb alegria, amb el desig de compartir il·lustracions, esbossos, idees, pensaments i vivències. Em va animar el meu fill Aleix  que és qui va escriure la Biografia.

Amb constància, fent entrades, un dia i un altre…, han passat 10 anys. ‘Déu n’hi do’ la feina feta!

Gràcies a tots els que esteu o heu estat aquí! Compartir-lo és un plaer, és una de les meneres de donar-me a vosaltres i estar units. La il·lustració és un fragment d’original. Pertany a un llibre treballat per a l’Editorial Bruño però he fet alguna modificació. Principalment l’espelma!

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Set nans que porten records

Els contes tradicionals ens acompanyen de generació en genaració i els protagonistes són  un mirall per a nosaltres. Les seves vivències ens connecten amb els nostres instints, dons i febleses.

L’àvia materna me’ls explicava a la galeria, espai molt lluminós d’una casa amb la façana de colors crem i salmó. Dos dels balcons donen a la pça Rovira, i aleshores obria els porticons de fusta i contemplava el mar; ara no es pot, els alts edificis han esborrat la imatge poètica, (no de la meva ment). En arribar la primavera les orenetes s’apropaven per donar-nos la benvinguda amb uns xiscles aguts i fins. L’avi em deia: -Si volen baix ve pluja. L’àvia feia una rotllana amb cadires i les criatures estavem allà assegudes una bona estona demanant una història i una altra. Les mateixes cadires es convertien en muntanyes o en un tren. Visca la imaginació!

Fent endreça he recuperat aquesta il·lustració i m’han vingut records agradables i tendres del passat. (Original treballat amb tinta i aquarel·la per a l’editorial Edebé)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Pastora guiant al ramat

Fragment d’una il·lustració.


SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave