Flors a la llar

La natura convida a ser viscuda i retretada

Papallona blanca

 

Primerament, detall de fragment d’un original (flors)

I després, fragment d’original treballat amb tècnica mixta: aquarel·la, llapis, tinta i pastel.

Els tocs finals estan fets amb ordinador.

 

Creant tot pensant

Quan il·lustro m’agrada la matèria prima, paper de cotó, llapis, tintes, aquarel·les…

Però que bé va la tècnica digital. L’ordinador és una bona èina!

Tot m’és útil i tot es complementa. El ventall de possibilitats s’amplia.

Aquesta nena l’he treballat de maneres diferents. Aquí en teniu dues mostres.

La primera amb mirada frontal, es dirigeix a qui la mira, tot convidant a collir pones i menjar-ne.

La segona expressa satisfacció. L’alegria d’agafar una poma tot sabent que és bona i l’assaborirà.

També modifico fons d’escenes, procurant compensar espais.

Tot un estudi!

Arbre de la llana

Cada planta té el seu mitjà de reproducció i  el vent, moltes vegades, hi juga un paper important en aquesta tasca.

 

Aquest és en el cas del ‘Yuchán‘ o  l’arbre de la llana.

He vist voleiar les volves blanques i com  les llavors s’han anat escampant per arreu.

És un arbre de tronc curiós, molt arrodonit, amb punxes i amb tonalitats terra, gris i verdoses.

Prové de la selva tropical de Sud-amèrica i forma part de la família dels boababs.

També se l’enomena abre cotoner, pal borratxo de flor blanca, i per la forma del tronc: pal panxut o arbre ampolla.

 

Tarda al camp

Original treballat amb tècnica mixta i tècnica digital.

Llegenda del til·ler

El 15 de setembre del 2011 us vaig fer una entrada breu per parlar-vos d’alguna curiositat del til·ler. Ara ho amplio una mica més!

La mitologia grega ens explica que un matrimoni humil de Grècia va acollir a la seva llar a Zeus i Hermes. Com a recompensa per la seva bonhomia, els déus els van oferir un desig i tots dos van demanar estar sempre junts. Aleshores l’home, a la seva mort, va ser convertit en roure i la dona en til·ler.

Afrodita, símbol de l’amor, portava una corona de flors de til·ler. Aquest arbre també representa la fertilitat i la llibertat.

Visca la fantasia!

Les fulles font d’inspiració! L’eucaliptus avui m’ha portat a viatjar pel mar.

Natura generosa

La natura sempre, a part de donar-me vida a nivell d’ànima i cos, m’ha estat font d’inspiració per crear: dibuixar, pintar, escriure prosa i poemes, i també jugar.

De menuda quan muntava la paradeta per vendre aliments, algunes fulles es convertien en peixos, l’escorça dels plataners en car, les pedretes en llegums; les pells dels pèsols i faves, les puntes de les mongetes i les clòsques dels fruits secs també servien.

La mare feia lamparetes d’oli amb la pell de la mandarina i paraigües amb llavors de nespre.

Visca la imaginació i al fet de saber gaudir amb recursos senzills!

Ala d’àngel

La llegenda explica: Una donzella va morir deixant un cistell ple de joiells en un camp.  Aleshores va créixer una planta d’acant que el va embolcallar per amagar-lo. Un jove escultor va trobar la planta i se’n va prendar. Va començar a decorar els capitells de les columnes dels temples amb fulles d’ala dàngel o acant i així va néixer l’estil dl’art corinti.

Antigament a l’illa de Java se la considerava protectora i es plantava a l’entrada de vivendes i temples per evitar els mals esperits. Encara ara, en algunes cases de la costa del Meditarrani s’hi pot veure un matoll a cada costat de la porta principal.

Temps de nenúfars

Sabies que els nenúfars, planta sagrada a l’antic Egipte, eren considerats portadors de salut i bona sort? A l’India tenen una altra simbologia, representen la puresa de ment i el mantenir-se íntegre malgrat l’entorn d’aigües poc nítides. 

En els jardins de Mossen Cinto Verdaguer, en aquesta època de l’any, pots contemplar-los amb tota la seva bellesa.