Va de contes!

Un dimarts fred de novembre però dins la Llibreria Al·lots un sent l’escalfor, principalment la dels amics Ricardo Alcàntara i Gusti, escriptor i il·lustrador, respectivament.

Kalandraka reedita El jove guerrer i El pirata valent, dos contes fantàstics amb unes imatges encantadores, tendres, simpàtiques i plenes de vida.

Una trobada COMMOVEDORA!

Cara de gat

Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell  va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!

Continua llegint

Enid Blyton i un món de màgia

I començo l’agost amb una bona notícia:

L’Editorial Bruño ja està anunciant un nou llibre que he tingut la satisfacció d’il·lustrar.

Cuentos mágicos para leer en cinco minutos de l’autora Enid Blyton.

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.

Continua llegint

Va d’empatia

Heus aquí que una vegada…

Un ratolí mirant per un forat, va veure al granger i la seva dona obrir un paquet. va quedar aterrit en descobrir que era un parany per a ratolins! Va córrer amunt i avall del pati advertint a tots: -Hi ha una ratera a casa!

La gallina li va dir: -Senyor ratolí, a mi això no em perjudica en res.

I el be: -Demanaré per vosté en les meves oracions.

La vaca: -Potser estic en perill? Penso que no, oi? – i va passar olímpicament.

El ratolí va tornar a casa, preocupat i abatut. En arribar la nit es va sentir un gran aldarull. Qui havia caigut a la trampa? Sorpresa! Una serp tenia la cua enganxada a la ratera i ben enfadada va mossegar a la granjera que va ser portada a l’hospital.

Continua llegint

El rei del nas vermell

Una vegada hi havia un rei

que tenia el nas vermell,

i bevent de bóta en bóta

no en deixava ni una gota.

Així comença un dels contes que m’explicava l’àvia materna. Li demanava una vegada i una altra doncs els rodolins eren d’allò més atractius i ella els començava i jo, que ja els tenia més que sabuts, els acabava.

Aquesta nit m’ha vingut a la memòria algun fragment i la síntesis de la història:

Continua llegint

Perceverança

Dues granotes van saltar dins d’un cubell de nata, en una lleteria. -Ja ens podem donar per vençudes. Estem perdudes! -va dir una d’elles.

-Segueix nedant, sortirem d’alguna menera -va dir la companya.

-És inútil! -va dir la primera. -És massa espès per nedar, massa tou per saltar, massa relliscós per arrossegar-se. Com que hem de morir algun dia, millor fer-ho aquesta nit.

Així que es va deixar anar i es va ofegar. La seva amiga va seguir nedant i nedant sense rendir-se. I al matí es va trobar damunt d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. Somrient va poder alimentar-se de les mosques que s’apropaven per tots costats. (Anònim)

Punts de vista

I abans de que arribi el cap de setmana… un conte breu!aneguets

Una gallina havent trobat uns ous va possar-se a incubar-los. Passat poc temps van trencar-se les closques i van treure el cap uns aneguets molt bufons. La gallina, cada dia, els ensenyava com alimentar-se gratant el terra i cercant aliment però no se’n sortien. En arribar davant d’un llac, en un girar d’ulls, les cries van llançar-se a l’aigua i van començar a jugar i a nedar feliçment. La gallina esverada els va demanar que sortissin. En aquell moment va passar un gall i va comentar: -Els més joves van a la seva i són imprudents!
Aleshores un dels ànecs li va contestar: -No facis judicis i accepta les teves limitacions.
(En desconec l’autor)

La caixa de Pandora

Mentre llegeixes el relat pots escoltar la música que Gabriel Yared va composar per la pel·lícula Le Herisson (L’elegància de l’eriçó). Primerament vaig llegir la novel·la que em va semblar encantadora, la pel·lícula ve venir després i em va deixar molt satisfeta

I ara la llegenda:

Temps era temps tots els homes de la terra, tots, erem feliços. Els déus ens observaven i no els va convèncer tan benestar. Aleshores Zeus va crear una dona de gran bellesa i la va enviar a la Terra amb una caixa molt estranya.
Un jove en veure-la tan bonica, se’n va enamorar i ella va acceptar ser la seva esposa. Ell li va preguntar per la capsa i Pandora va respondra que era un regal de Zeus.
-No l’obris mai! -li va demanar l’espòs intuint que no portava res bo.
Ella va prometre que ho acompliria però la curiositat anava en augment. Asseguda contemplava hores i hores aquell present fins que no va poder més i lentament i lamentablement va aixecar la tapa.
De sobte i empenyent amb força van sortir uns personatges terribles: l’Ira, l’Odi, la Cruesa, l’Enveja, la Por, la Discòrdia, la Fam, la Malaltia i altres moltes coses que no agraden gaire o gens. En un tres i no res es van escampar per tot el món.
bri-d'esperançaPandora espantada va tancar la caixa però encara es sentia un brogit en l’interior.
-Deixa’m sortir! Deixa’m sortir! -va dir una veu.
Com que era amb to de súplica, la dona va deixar la por de costat, es va compadir i va tornar a obrir-la. Sortosamnet va aparèixer l’Esperança que també es va escampar per arreu.
Des d’aquell dia ens diuen que és el darrer que hem de perdre. Sempre hi ha un bri d’esperança!

Un conte de Gabriel García Márquez

M’acaba d’arribar un conte bonic i el comparteixo:

Un científico, que vivía preocupado con los problemas del mundo, estaba resuelto a encontrar los medios para aminorarlos.
Pasaba días en su laboratorio en busca de respuestas para sus dudas.

Cierto día, su hijo de 7 años invadió su santuario decidido a ayudarlo a trabajar.

El científico, nervioso por la interrupción, le pidió al niño que fuese a jugar a otro lado.

Viendo que era imposible sacarlo, el padre pensó en algo que pudiese darle con el objetivo de distraer su atención.

De repente se encontró con una revista, en donde había un mapa con el mundo, justo lo que precisaba.

Con unas tijeras recortó el mapa en varios pedazos y junto con un rollo de cinta se lo entregó a su hijo diciendo:
“como te gustan los rompecabezas, te voy a dar el mundo todo roto para que lo repares sin ayuda de nadie”.

Continua llegint