Una narració estimada

La Mercè Escardó m’ha fet arribar aquest vídeo on l’Enric Aymerich de la Llibreria Laie narra el conte de: El pagès i els talps. El podeu escoltar!

Missió: Quedar-se a casa

Quina meravella, quanta creativitat!

Comparteixo aquest conte que un amic m’ha fet arribar: Missió Quedar-se a casa

Un conte de Franz Kafka

Vaig ordenar que portessin el meu cavall de l’estable. El servent no va entendre les meves ordres, així que vaig anar-hi jo mateix, vaig posar cadira al meu cavall, i el vaig muntar. A la distància vaig escoltar el so d’una trompeta, i li vaig preguntar al servent què significava. Ell no sabia res, ni havia escoltat res. 

Aleshores em va dir: -A on va el patró? -No ho sé, simplement fora d’aquí, fora d’aquí, res més, és l’única manera en què puc arribar a la meva meta. -Així que vostè coneix la seva meta?, va preguntar. -Sí, t’ho acabo de dir, fora d’aquí, aquesta és la meva meta.

Va de contes!

Un dimarts fred de novembre però dins la Llibreria Al·lots un sent l’escalfor, principalment la dels amics Ricardo Alcàntara i Gusti, escriptor i il·lustrador, respectivament.

Kalandraka reedita El jove guerrer i El pirata valent, dos contes fantàstics amb unes imatges encantadores, tendres, simpàtiques i plenes de vida.

Una trobada COMMOVEDORA!

Cara de gat

Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell  va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!

Continua llegint

Enid Blyton i un món de màgia

I començo l’agost amb una bona notícia:

L’Editorial Bruño ja està anunciant un nou llibre que he tingut la satisfacció d’il·lustrar.

Cuentos mágicos para leer en cinco minutos de l’autora Enid Blyton.

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.

Continua llegint

Va d’empatia

Heus aquí que una vegada…

Un ratolí mirant per un forat, va veure al granger i la seva dona obrir un paquet. va quedar aterrit en descobrir que era un parany per a ratolins! Va córrer amunt i avall del pati advertint a tots: -Hi ha una ratera a casa!

La gallina li va dir: -Senyor ratolí, a mi això no em perjudica en res.

I el be: -Demanaré per vosté en les meves oracions.

La vaca: -Potser estic en perill? Penso que no, oi? – i va passar olímpicament.

El ratolí va tornar a casa, preocupat i abatut. En arribar la nit es va sentir un gran aldarull. Qui havia caigut a la trampa? Sorpresa! Una serp tenia la cua enganxada a la ratera i ben enfadada va mossegar a la granjera que va ser portada a l’hospital.

Continua llegint

El rei del nas vermell

Una vegada hi havia un rei

que tenia el nas vermell,

i bevent de bóta en bóta

no en deixava ni una gota.

Així comença un dels contes que m’explicava l’àvia materna. Li demanava una vegada i una altra doncs els rodolins eren d’allò més atractius i ella els començava i jo, que ja els tenia més que sabuts, els acabava.

Aquesta nit m’ha vingut a la memòria algun fragment i la síntesis de la història:

Continua llegint

Perceverança

Dues granotes van saltar dins d’un cubell de nata, en una lleteria. -Ja ens podem donar per vençudes. Estem perdudes! -va dir una d’elles.

-Segueix nedant, sortirem d’alguna menera -va dir la companya.

-És inútil! -va dir la primera. -És massa espès per nedar, massa tou per saltar, massa relliscós per arrossegar-se. Com que hem de morir algun dia, millor fer-ho aquesta nit.

Així que es va deixar anar i es va ofegar. La seva amiga va seguir nedant i nedant sense rendir-se. I al matí es va trobar damunt d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. Somrient va poder alimentar-se de les mosques que s’apropaven per tots costats. (Anònim)