Llegenda del til·ler

El 15 de setembre del 2011 us vaig fer una entrada breu per parlar-vos d’alguna curiositat del til·ler. Ara ho amplio una mica més!

La mitologia grega ens explica que un matrimoni humil de Grècia va acollir a la seva llar a Zeus i Hermes. Com a recompensa per la seva bonhomia, els déus els van oferir un desig i tots dos van demanar estar sempre junts. Aleshores l’home, a la seva mort, va ser convertit en roure i la dona en til·ler.

Afrodita, símbol de l’amor, portava una corona de flors de til·ler. Aquest arbre també representa la fertilitat i la llibertat.

Mediterrani – Del mite a la raó

HeràclesSi t’atrauen la Mitologia i la Filosofia tens una exposició feta a la mida.

Éssers híbrids, cíclops, sirenes, dracs, centaures, princeses fetilleres i animals fabulosos. Un recorregut pel món de les preguntes enigmàtiques i les proves de superació, on estan presents l’amor, la traïció, la gelosia, l’orgull i la superació.

Déus, semidéus i heroïnes formant part de mites i llegendes. Però sense oblidar la història i el pensament com  èina òbvia pel desenvolupament social.

PlatóEuropa rapteLes fortes influències de Tales, Heràclit, Sòcrates i Plató van comportar canvis notoris. L’home comença a buscar respostes sense les intervencions sobrenaturals. L’ànima passa a tenir preferència ja que perdura després de la mort.

La mostra presenta cent seixanta cinc obres d’art gregues i llatines: escultures, pintures, mosaics, ceràmiques…

I con ens recorda Plató:  Millor examinar les coses per un mateix. CaixaForum de Barcelona et dóna l’oportunitat. I per anar-te ambientant pots llegir un breu relat de Psique i Eros.Psique. història

Margarida

Símbol d’innocència, gràcia i puresa de cor.

Oracle dels enamorats que tot desfullant la flor es pregunten: M’estima? si, no, si, no, si…

La mitologia romana ens parla de la nimfa Belides, transformada en margarida per protegir-se del déu Vertumne que l’empaitava.

En l’Època Medieval quan una donzella havia d’acceptar al cavaller que li declarava el seu amor, si estava indecisa es posava una corona feta de margarides

Una llegenda anglesa ens diu que una  fada alimentava, amb aquestes flors, al fill d’un rei per tal que sempre fos menut i es mantingués innocent.

I segons una llegenda irlandesa, són les ànimes dels nens les que escampen les margarides damunt les prades.

Vesc i galzeran

Mira! Ja arribat i per sorpresa! L’he penjat damunt la porta.

Ara convida a escriure una breu història de la mitologia nòrdica:

L’estut déu Loki desitjava la mort de Baldur, un déu ple de bondat. El jove Baldur va ser avisat en un somni. Aleshores el va explicar a la seva mare que per evitar la desgràcia, va demanar protecció a tots els éssers animats i inanimats de l’univers.

Un dia Loki, es va fer passar per una velleta i parlant amb la mare de Baldur, va descobrir que al seu fill, li mancava l’ajuda del vesc que  estava amagat entre els arbres i no es veia.

Loki ràpidament va fer una fletxa amb una de les branques daquesta planta, i en ser disparada va penetrar en el cor de Baldur i li va treure la vida. Des d’aleshores el vesc ja no ha tocat mai més la terra  que és l’espai que dominava el maliciós Loki, i sempre ha viscut penjant de les branques.