Viure i observar

Així és com ens aïllem, convertint moments de solitud saludable en forats en el jardí, i la terra que acumulem va fent una muntanya que ens separa dels éssers estimats (ens adonem de que connectar, dir alguna cosa, despenjar el telèfon… se’ns fa difícil). Tots sabem que si deixem que l’aïllament vagi massa lluny (no telefonem a l’amic perquè estem massa ocupats), es converteix en una immensitat que es fa difícil de creuar. El repte consisteix en adonar-nos-en i actuar.

Sentir-se aïllat forma part del camí humà, però quan comencem a viure massa estàtics, just en aquest moment, és quan cal obrir-nos, novament, camí cap a la vida entrant en contacte amb qualsevol cosa per petita o propera que sigui. Si és tardor, fregant una fulla seca. Si és hivern, trencant un bocí de gel. Si és primavera, tocant una petita flor…  (adaptació  d’un escrit de Mark Nepo)

Quan la cançó és sanadora.

Sovint subestimem al poder de posar veu als nostres patiments. Aquesta veu és la base de tota cançó. És la raó per la que els presoners es posen a cantar. La raó per la que es canten els “blues”, encara que ningú els escolti. El fet de cantar pot arribar a ser sanador. Compartim el mateix riu, les mateixes aigües caminen per dins nostra i tenen el poder de suavitzar-nos i obrir-nos contra la nostra voluntat. En aquest moment descobrim que les llàgrimes, són l’aigua misteriosa i clara que ens és comú a tots. Al donar veu al que viu en l’interior, donem permís al món de l’esperit perquè suavitzi les nostres penes. Donant veu al que sentim, expressant-nos amb honestedat, podem arribar als altres com si entonessim la més sagrada de les cançons. (Mark Nepo)

Frase d’avui

Així com les ales solament et poden fer volar quan les mous, la teva capacitat de viure la vida amb profunditat, solament arribarà si ho intentes. (Mark Nepo)

L’aigua i les emocions

Cada un de nosaltres és com un gran mar indòmit; obeïm a corrents molt profundes que rarament es poden veure. Saber-ho, ens brinda tres idees que és bo conservar en la nostra consciència. La primera és que les zones més insondables de l’oceà són tan clares com les ones de la superfície. La segona és que la profunditat que arribem a veure depèn de la calma o de les turbulències existents en l’exterior. I la tercera, que així com la profunditat  i la superfície del mar són inseparables, també ho són l’esperit i la psicologia de cada ésser humà.

11189139_402920736558697_1527848621_n

 

Aquests corrents indòmits són els que ens fan anar cap el fons, enlairar-nos, emergir, xocar. Però la nostra espiritualitat no es veu efectada per les tempestes que pertorben les aigües de la superfície. (Mark Nepo)

Frase d’avui

La poncella a mig florir, espera que passi el núvol. (Mark Nepo)