La tardor que jo conec

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
(D. Gelabert)
Anuncis

Bodegó de tardor

És temps de magranes bodegc3b2-de-tardor

Dibuix d’una magrana

Aleix magranaUmmmmmmmm!!! Com es nota que és temps de magranes.

Quin dibuix tan bonic! Aleix, ets tan observador! Mires amb atenció i desprès dibuixes amb paciència i carinyo. Es nota!

Algunes narracions antigues parlen de la magrana com a símbol d’abundància. Ho sabies?

Temps de magranes

Bones a l’amanida i com a postre. Prova-les amb vi, sucre i un xic de canyella…Ummmm!

Magraner

En llibres de mitologia s’han fet al·lusions a aquest arbre considerant-lo portador de prosperitat, abundància i fecunditat.

Encara ara, en algunes zones de Grècia, en acabar el casament, la núvia tira a terra una magrana per saber quants fills tindrà, tot dependrà dels grans vermells que surtin de la clòsca en esberlar-se.

Les primeres representacions del magraner daten de 2000 o 2500 anys a. C.

Els fenicis utilitzaven el fruit en molts rituals. És l’arbre portador de les llavors de la felicitat i la bondat.