Cant d’amor del segle XIII a. C.

Et pertanyo com aquesta parcel·la de terra on es cultiven per a mi tot tipus de flors de perfums agradables. On plàcid es troba l’estany que amb les teves mans vas enfondir per refrescar-nos del vent del nort. Quin espai tan bell per pensar, quan les nostres mans s’ajunten i el meu cos amb placidesa es revitalitza mentre caminem junts. Sentir la teva veu és per a mi un elixir, solament visc per escoltar-la. Mirar-te em dóna més vida que beure i alimentar-me. (Del papir Harris 500)

Anuncis

Riure

Que t’agradi cada dia la mort de morir-se de riure. Perquè el riure, aquest terratrèmol còsmic, aquest orgasme de l’ànima, aquesta bomba de vida que ens explota a dins, és la brúixola que et regalo. L’únic camí cap a tot arreu. Camí entre els pobles que habiten i m’habiten. No hi ha res tan a prop de la vida. No hi ha cap lloc més lluny de la mort.

Alguer Miquel

(Del llibre ‘Camina’)

Llenguatge metafòric

Gabirol poeta, fílòsof i músic d’origen jueu, nascut a Màlaga va escriure poemes plens de bellesa i sensualitat utilitzant unes matàfores depurades.

Demà molts enamorats celebraràn el dia de Sant Valentí i m’ha semblat adient compartir alguns dels seus versos:

Toma en tu mano esta fruta delicada.
Percibe su fragancia. Olvida tus anhelos.
Por ambos lados se sonroja, como una joven
al primer roce de mi mano en su pecho.
Es una huérfana sin padre ni hermana,
y lejos de su hogar frondoso.
Cuando pendía del tallo, sus compañeras sentían celos,
Envidiaban su viaje y gritaron:
¡Saluda a tu dueño, Isaac!
Qué afortunada eres al ser besada por sus labios!’

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Camina

Hi ha regals meravellosos amb els que connectes amb tanta profunditat, que els ulls t’espurnegen i la respiració s’altera. Paraules intenses com:

Respira fort. Empassat la vida a glopades. Ompla de cel els pulmons. I que no t’espantin els monstres dels impossibles. No deixis que els crits del món, que el consell cec, que la veu dels incrèduls, posin en dubte les teves ales.

Que quan t’enamoris d’algú, les seves mans plenes d’ocells et recorrin el cos.

Que quan siguis lluny, una cançó et torni a casa.

(Alguer Miquel)

Oi que és una preciositat?

Pertany al llibre Camina, il·lustrat deliciosament per Gemma Capdevila.

Cadascuna de les frases i cadascuna de les imatges guarda bellesa.

Premi Edebé amb bon gust i elegància

Tal i com esperava, una vegada més, la Festa d’entrega dels Premis de Literatura Infantil i Juvenil ha estat excel·lent. És la 25 edició.

edb25M’ha semblat de molt bon gust l’espai escollit, l’Auditori, i encantador sentir en directe fragments de bandes sonores de pel·lícules que tant m’agraden.

La sorpresa… la presència del president Carles Puigdemont.

Felicitats als guanyadors Ricard Ruiz Garzón i Francisco Díaz Valladares. S’han expressat amb soltura, sinceritat i simpatia. Ja tinc ganes de llegir les dues obres premiades.

M’ha commogut abraçar-me amb amics i trobar-me i saludar a una bona colla de persones afables.

El refrigeri acompanyat de brindis, m’ha portat a descobrir nous plats, per cert… molt bons!

Gràcies Edebé, ha estat una vetllada perfecte!

A la tardor

2016-10-19-09-17-54-c2Acompanyo aquest fragment d’un poema de John Keats, de nacionalitat britànica, amb una fotografia d’una font de Roma dedicada als lectors i estudiosos.

Estació de boires i d’abundor emmelada,
gran amiga del Sol que el camp madura,
tu que mires amb ell de donar pes i joia
de fruits al cep, sota el teulat de palla,
i els arbres plens de molsa amb les pomes inclines,
i dónes fins al cor maduresa a la fruita,
i la carbassa infles… 

Poemes al Sol

dgsol-solet-copiaSol vine, que el núvol
tot ell és negror,
fem-nos companyia
si també tens por.

(Josep Carner)

El sol se’n va
i encara veig
als cims
el seu últim adéu.

(Salvador Espriu)

El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
però el tronc tot daurat.

(Joan Maragall)

No permetis…

El meu poema predilecta de Walt Whitman (fragment):

No permetis que el dia s’acabi sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida una realitat extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis, l’home és lliure .

Veus noves

Després de les recaigudes i crisis, vaig aconseguir finalment una sort de reconciliació amb el patiment i alhora vaig descobrir que la tristesa i el dolor havien cremat les impureses de l’ànima, refinant instints i sentiments, fins i tot conferint noves capacitats a nivell anímic.
Vaig trobar un gran plaer en el silenci i en les veus noves que en ell poden sentir-se.
(A. Strindberg) veus-del-silenci

El més important…

És igual que siguis home o dona, vell o jove, obrer o pagès, soldat, estudiant o comerciant, és igual quina sigui la teva creença política o religiosa; si et pregunten quina és la cosa més important per a la humanitat, respon primer, després, sempre: La Pau.
(Lu Tien Min) la-sabata-de-la-princesa-fragment