tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
(Miquel Martí i Pol)
Un día comprobé que podía caminar sobre las palabras. Me sentí como los funámbulos de los circos.
Era un vértigo especial. Me subía por el estómago un cosquilleo de siglos.
Eran las palabras.
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d’aquarel·la hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans. (Isabel Barriel)
La Lluna, que és el mateix caprici, mirà per la finestra mentre tu dormies al teu bressol, i es digué:
“Aquesta xiqueta em plau”.
I baixà suaument per la seua escala de núvols i passà sense soroll a través dels vidres.
Després s’estengué damunt teu amb la tendresa suau d’una mare, i diposità els seus colors sobre la teua cara. Les teues nines n’han restat verdes, i les teues galtes extraodinàriament pàl.lides. És contemplant aquesta visitadora com els teus ulls s’han engrandit estranyament; i ella t’ha premut el pit tan tendrament que tu hi has guardat per sempre les ganes de plorar. (Baudelaire)