La mar

Com la veu i la descriu Josep Pla en un mes d’agost:

Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar, fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’ací en pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. 

Imatge: Moll de Barcelona

SaveSave

SaveSave

Anuncis

No et deixa indiferent

Charles Bucowski és un poeta nord-americà, nascut a Alemanya, que convida a opinar.

Comparteixo uns quants fragments i frases:

  • L’ànima lliure és rara, però la reconeixes fàcilment quan la veus: basicament perquè et sents a gust, molt a gust quan estàs prop d’ella o amb ella.
  • Inventa’t i torna a inventar-te, canvia tan de to i forma que no puguis limitar-te.

Continua llegint

Muere lentamente

Comparteixo un poema que trobo bonic. Es comenta que pertany a Pablo Neruda però l’autoria correspon a Martha Medeiros:

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce. Continua llegint

Una sirena

Una nova descoberta: un conte del baró de Lampedusa. És breu, poètic i bonic! I pel tema, em sembla del tot adient compartir-lo ara que és estiu i s’apropa el mes d’agost.

No l’he traduït al català perquè m’ha agradat molt com l’he trobat en llengua castellana.  Continua llegint

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Paraules i llums de primavera

Ahir va ser el Dia Mundial de la poesia i avui us en regalo una de breu anomenada ‘Primavera’

Ara ja té un pes inefable

sobre l’aire daurat del cel,

també, com la fruita, comença

de fer-se dens cada capvespre.

(Joan Vinyoli)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Ell sap entendrir!

Google ens recorda la data de naixement de Gabriel García Márquez, el 6 de març del 1927. És fantàstic com escriu aquest home! De les obres que he llegit, la més entranyable, El amor en los tiempos del cólera. I encara per llegir, Crónica de una muerte anunciada.

Tenint present que el dia 8 ja està a dues passes, comparteixo unes belles paraules seves: 

SaveSave

Cant d’amor del segle XIII a. C.

Et pertanyo com aquesta parcel·la de terra on es cultiven per a mi tot tipus de flors de perfums agradables. On plàcid es troba l’estany que amb les teves mans vas enfondir per refrescar-nos del vent del nort. Quin espai tan bell per pensar, quan les nostres mans s’ajunten i el meu cos amb placidesa es revitalitza mentre caminem junts. Sentir la teva veu és per a mi un elixir, solament visc per escoltar-la. Mirar-te em dóna més vida que beure i alimentar-me. (Del papir Harris 500)

Riure

Que t’agradi cada dia la mort de morir-se de riure. Perquè el riure, aquest terratrèmol còsmic, aquest orgasme de l’ànima, aquesta bomba de vida que ens explota a dins, és la brúixola que et regalo. L’únic camí cap a tot arreu. Camí entre els pobles que habiten i m’habiten. No hi ha res tan a prop de la vida. No hi ha cap lloc més lluny de la mort.

Alguer Miquel

(Del llibre ‘Camina’)

Llenguatge metafòric

Gabirol poeta, fílòsof i músic d’origen jueu, nascut a Màlaga va escriure poemes plens de bellesa i sensualitat utilitzant unes matàfores depurades.

Demà molts enamorats celebraràn el dia de Sant Valentí i m’ha semblat adient compartir alguns dels seus versos:

Toma en tu mano esta fruta delicada.
Percibe su fragancia. Olvida tus anhelos.
Por ambos lados se sonroja, como una joven
al primer roce de mi mano en su pecho.
Es una huérfana sin padre ni hermana,
y lejos de su hogar frondoso.
Cuando pendía del tallo, sus compañeras sentían celos,
Envidiaban su viaje y gritaron:
¡Saluda a tu dueño, Isaac!
Qué afortunada eres al ser besada por sus labios!’

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave