La mar

Com la veu i la descriu Josep Pla en un mes d’agost:

Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar, fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’ací en pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. 

Imatge: Moll de Barcelona

SaveSave

SaveSave

Anuncis

Les flors humils

Als marges dels camins camparols estan esquitxats amb taques de colors. Són les petites margarides, campanetes, les fràgils roselles, els botons d’or, dents de lleó… és primavera! 

Josep Pla en el seu Quadern Gris fa unes descripcions de la natura que són totalment acolorides i poètiques:

La pluja ha refrescat el verd de les pinedes i dels alfals. Tot és brillant, brunyit. El blat està en el moment del pas del verd a l’escuma blanca i rossa de la maduresa. Els pujols laterals del paisatge —paral·lels a la mar— fan una ondulació llarga, d’una lluminosa suavitat, d’una elegància viva: semblen un nu palpitant adormit. Els colors són forts, enllustrats, i els perfils tenen una incisió profunda, un séc precís. (Josep Pla)

SaveSave

SaveSave

Signatura

De vegades, la llum del dia s’allarga. És la primavera

De vegades la llum del dia s’escurça. És la tardor.

Seguint un ordre immutable es produeix aquesta oscil· lació…  (Josep Pla)