Un petó fet poesia

El primer petó és…

És el primer glop de la copa que els déus van omplir a la font de l’amor. És el límit entre el dubte que sedueix i entristeix al cor i la certesa que l’ompla de felicitat. És el primer capítol d’una novel·la, És la corda que uneix l’exili del passat amb la lluminositat del futur. Uneix el silenci dels sentits amb les cançons. És una paraula dita per quatre llavis. És el tacte suau amb el que els dits del vent acaricien la boca de la rosa, emportant-se un llarg suspir de plaer i un dolç i tranquil gemec. És l’inici d’una tremolor màgica que separa als amants del món de l’espai i els porta al món de les revelacions i els somnis.

Continua llegint