Fragment d’un esbós en blanc i negre
Un gat caminant per casa
Respon
Fragment d’un esbós en blanc i negre
Arxiu d'etiquetes: gats
La nena dels gats
Un esbós no definitiu amb l’expressió que no pertoca. (estudi en blanc i negre) 
Miauuuuuuuu!
Avui va de gats. Il·lustració treballada amb tècnica mixta 
Cara de gat
Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!
Dos gats de carrer
Fragment d’il·lustració 
La nena dels gats
Estudi de personatge per a un llibre de l’Editorial Bruño. 
Devorant llibres!
Una vegada més, de l’esbós a l’original. És un fragment de plana doble.
El primer treball està fet a llapis i l’original està pintat amb aquarel·les, llapis de mina tova, tinta i pastel.
Com que volia que la imatge respirés, he deixat el fons blanc. També, he jugat amb ratlletes usant el llenguatge de còmic, per reforçar la sensació de moviment.
Envoltat de flors
Esbós amb colors vistosos
Si fossim com els gats…
L’Almanac del Cordill ens recorda que segons una de les cançons d’una pel·lícula de Walt Disney, tots volem ser un gat. Ho diu així: Tothom vol ser un gat, marcar el ritme sincopat, riure, ballar a la nostre manera per les teulades, saltar elegants a la llum de la Lluna, dir al món que ens estimem… I després… potser ensopegarem per les xemeneies, rodolarem i potser caurem, però ens lleparem les ferides, ens espolsarem, ens alçarem i tornarem a ballar al ritme sincopat, improvisant el jazz de la vida.
Per a mi és dia d’al·legories! Ah, i el jazz m’agrada tant!
Si ara pensem en la frase: Un gat té set vides (que ja sabem que fa referència a la seva agilitat) Aleshores, qui no vol assemblar-s’hi?
Serenata nocturna
Nit de cel decorada amb estels. La imatge presenta unes xemenèies fumejant més pròpies de finals de tardor o de ple hivern. Però… hi ha indrets on ara sí hi fa fred.
Rosa Maria Curto 