Vinagreta de pera

S’apropen festes i molts passem més estona a la cuina, així que se m’ha acudit compartir aquesta recepta tan fàcil. Adient per carns fredes i amanides.

Venda al bell mig del carrer

La Creu Coberta torna a omplir-se de moviment, és dia de Comerç al Carrer.

La circulació està desviada perquè al bell mig de la carretera hi ha un reguitzell de paradetes.

Les flaires s’escampen per l’aire i tan aviat arriben olors d’embotits com de formatges, pa torrat o dolços ensucrats.

També s’hi pot trobar artesania, llibres, robes, bosses, bisutaria i tota mena d’atuells.

Molts globus de colors, música i batucada arrodoneixen la festa.

Una delícia per assoborir és el te amb menta acompanyat de pastes marroquis. Si prefereixes salat hi ha carn i butifarres a la brasa. Tot depèn de la gana, l’hora i els gustos. La quixalla es deleix pels caramenls.

Meló amb pernil

Cuiners eixerits ja fa temps que us tinc oblidats així que som-hi! Una recepta ràpida i fàcil  Un entrant bo i refrescant.

Què cal?: meló, nabius, virutes de pernil salat i vi de Porto o xerès sec.

Primerament deixeu macerar els talls de meló en el vi, però no els ofegueu, solament aboqueu una copa. El Porto és per aromatitzar; el meló ja té el seu propi elixir i cal mantenir-lo

Quan hagi reposat un parell d’hores, afegiu els nabius i remaneu amb cura. Finalment decoreu amb el pernil.

I… a gaudir!

Nota: Si és per criatures o no podeu o no voleu prendre vi, en podeu prescindir i també és una menja molt agradable.

Mmmmmmmmmm!

Sempre que vaig a França demano croissants, són sublims, suaus i gens enganxosos i és clar… a Bretanya per esmorzar mini croissants. La mantega salada també és típica.

I què abarca la gastronomia bretona?: Peixos gustosos, carns suculentes, verdures delitoses com les carxofes immenses.

El marisc és saborós i en abundància, Els musclus te’ls serveixen amb olla inclosa, és a dir, molts, amb generositat.

I les galettes (crêpes salades) són exquisides, al igual que les crêpes dolces, fetes amb blat sarraí.

I la beguda típica és la sidra.

Tot un món de gustos, textures i colors.

Avui, mmmmmmm, crema cremada!


Una de les delícies que plau al paladar dels llaminers és la crema de Sant Josep.

Avui moltes llars s’ompliran de flaire de canyella i sucre candi.

Pels que us agrada traginar entre perols i olles, he fet un enllaç.

I ara… A cuinar s’ha dit!

Visca la CREMA CATALANA!

Amadeus

En arribar al restaurant El  Tastet al carrer Borrell, ens dóna la benvinguda un personatge que automàticament em trasllada a Salzburg al segle XVIII.

En fer-li fotos, un senyor me’l presenta: -És diu Amadeus!

Davant l’evidència se m’escapa un somriure. Fantàstic, aquest nom li escau d’allò més bé; li va com anell al dit!

I com que la creativitat em fascina, us el presento.

He viscut una nova vetllada amb els companys/es del Cor Drassanes celebrant el fi de curs amb un sopar gustós i variat. Les rialles han estat abundants i no han faltat cançons ni abraçades de comiat.

Anem a cuidar-nos!

És temps de calor i convida a prendre begudes refrescants. Sabies que hi ha un suc molt sa que t’ajuda a perdre pes si poses ordre a l’hora d’alimentar-te?

L’anomeno el suc verd: pinya, cogombre, api i poma.

Mona 2018

Una fotografia per recordar bé aquest regal de Pasqua. La mona rodona amb xocolata  negra, fruites confitades, i ben ensucrada.

SaveSave

SaveSave

Crema Catalana

D’on ve el nom d’aquestes postres?

S’explica que unes monges de la Catalunya medieval van convidar a un bisbe a menjar-ne un plat. La part superior estava recoberta d’una capa de sucre cruixent i calent. L’home a la primera cullerada va exclamar: -Crema!

I ara ja tens la resposta!

Fa anys era un plat típic de diades festives, principalment el Dia de Sant Josep, també Dia del Pare. Actualment en trobes fàcilment a les pastisseries.

SaveSave

SaveSave

Què cal vigilar quan torrem castanyes?

Uns consells bàsics: