Alguns moments i èpoques de la vida no són fàcils de gestionar però sempre hi ha la part positiva que cal agrair amb escreix. Aquest 2020 em regala la proximitat a La Casa del Far. Poc m’ho hauria imaginat! 
Llums fantàstiques amb cels màgics al matí, al vespre i a la nit, panoràmiques de pel·lícula, bona energia, calidesa i natura a tocar. Gràcies!
Gran part de l’obra del fotògraf català Oriol Paspons s’exposa al MNAC.
En fer el recorregut per les diferents salas he trobat l’home creatiu, cercador, pacient, innovador i humà.
Defensor de la fotografia útil, treballa en reportatges, cobertes de llibres, portades de discs, moda, crítica social…
Algunes de les seves instantànies frapen profundament. (El masclisme queda palès, també la duresa)
Per compartir amb tu he triat aquesta fotografia d’entre totes perquè m’ha semblat tendre, bonica i divertida.
Sant Antoni de Calonge a l’albada.
Continua llegint
Compartint il·lustracions, esbossos i fotografies en el 2018 a Instagram 
Quan he vist aquesta imatge al diari m’he fet un tip de riure. Incoherències de la vida!
Ràpidament càmera en mà i… fotografia de fotografia.
He pensat que seria divertit compartir-la. És digna de ser observada!
Mireu les fletxes del terra i de l’arbre i els senyals il·lustrats indicant el pas de bicicletes i vianants. Apa, cap a l’escola s’ha dit!
Aquí si que podem dir que qui ho ha ideat té el cap com una olla de cols o a can Pistraus.
Imatge del dia: Arribant a Pça Catalunya, un sol fervent.
Pels carrers: moviment, respecte, germanor, serenitat i empatia. Sóm amics de la PAU!
Els aires suaus conviden a sortir al carrer i…
Càmera en mà per jugar una estona.
Quan trobo una R que m’agrada faig una fotografia.
Ja entinc unes quantes!
En comparteixo una.
A la Piazza Navona hi ha La Font dels Quatre Rius de Bernini. Són el Danubi, el Nil, el Ganges i el riu de la Plata. El darrer està representat per una escultura que alça el braç com protegint-se de la possible caiguda de la Basílica de Santa Agnès, dissenyada per l’arquitecte Borromini; i l’estàtua que representa al Nil té la cara tapada com a senyal de despreci. Queda clar que Bernini i Borromini no eren massa amics.
Si poses la mà dins La Bocca della Verità i has dit una mentida, segons la llegenda, et mossegarà. Però… cosa curiosa hi ha una segona Boca de la Veritat que és de mentida.
La Villa Borghese té forma de cor, és ideal per passejar caminant, amb bicicleta o tandem. Hi ha molt bones vistes.
A l’Esglèsia de Sant Ignasi hi trobaràs una falsa cúpula, obra d’Andrea Pozzo. Segons on et col·loques es veu correctament però és un engany òptic.
Antigament a l’estàtua de Pasquino, anomenada estàtua parlant, quan arribava la nit se li penjaven missatges anònims amb to satíric. Actualment encara s’hi deixen escrits.
En algunes zones de la ciutat la conducció és caòtica, no hi ha semàfors, o passes o els cotxes no paren, funciona així.
Visita ràpida, i dic ràpida perquè les fotografies del català Horacio Seguí que s’exposen a la Casa Golferichs, no en són gaires. He pogut veure Juan Pardo, Ramon Arcusa, Sandie Shaw, els Mustang… Se m’ha fet molt agradable recordar moments i situacions del passat amb imatges evocadores de música. 
Entre elles: Com è Triste Venezia de Charles Aznavour, Il Mondo de Jimmy Fontana, Paraules d’amor de Serrat… i tantes més!
L’Enric, un dels meus germans artistes, sabent que m’agrada la fotografia, em recomana l’exposició d’Outumuro al Palau Robert, al Passeig de Gràcia. L’encerta!
Imatges amb llums i ombres perfectes, cuidades, elegants, de mirada intensa. L’interior de cada persona retratada capta la meva atenció.
Les dues fotografies que he compartit, evidentment, no fan justícia a l’autor però és perquè juntament amb els enllaços, et facis a la idea i decideixis si vols passejar per les sales una estona. Jo n’he sortit molt satisfeta!
