En el ventre de la Mare Terra

A vegades m’arriben escrits d’amics que amb una sola lectura no en tinc prou. Són paraules que porten a la reflexió.
Feia dies que no en campartia un. Aquí el teniu:
—¿Estás segur@ de que deseas encarnar en la Tierra?
—Totalmente. La decisión está tomada.
—¿Eres consciente de los retos a los que te enfrentas?
—Nunca antes he encarnado en ese planeta, de modo que no sé lo que significan realmente los conceptos de “miedo”, “dolor”, “soledad” o “tristeza”. Tal vez el que más me preocupa es el de “muerte”… No alcanzo a comprender la idea de dejar de existir para siempre: eso es imposible, pero los humanos creen que es así. Sea como sea, mi alma desea “bajar” y experimentar todo eso, aportar mi luz y contribuir con mi ser al cambio de conciencia.
—Cuando estés allí abajo, limitado por el cuerpo físico y preguntándote qué haces en ese lugar, “comprenderás”… Desde este estado de conciencia ni siquiera puedes intuir lo que implica experimentar la densidad y la limitación.
—Asumo el reto…
—Entonces, si esa es tu voluntad, solo me queda desearte un feliz viaje por el mundo tridimensional y recordarte que estaremos contigo, desde esta dimensión, observándote y guiándote. Si consigues abrir tu corazón lo suficiente, tarea que no es en absoluto sencilla, serás capaz de “escucharnos” y de percibir nuestras señales.
—¿Y cuál es la mejor manera de abrir el corazón?
—Hacerle caso. Escuchar tu voz interna. Dejarte llevar y soltar la resistencia a que las cosas en la Tierra no sean como deseas… Aceptarte, en definitiva, tal y como eres. Solo de esa forma podrás aceptar a los otros y honrar sus aprendizajes. La paz y el amor que surgirán en ti como consecuencia de esa aceptación te pondrán automáticamente en “contacto” con nosotros.
—De acuerdo, lo tendré en cuenta.
—No, amigo mío… Lo olvidarás. Son las reglas. Tendrás que irlo recordando a medida que tu cuerpo físico, ya contaminado de juicios, apegos y creencias negativas, crezca y se haga adulto. La luz de tu alma deberá emerger entre las tinieblas del temor, la desconfianza y la incomprensión. Confía, amado nuestro: estamos seguros de que serás capaz de conseguirlo.
—¿Qué es eso?
—Es el vientre de tu madre terrestre.
Y ese pequeño embrión con extremidades que puedes ver en su interior es el cuerpo físico en el que vas a encarnar.
¡Buen viaje, alma estelar!
Anuncis

Seguint el camí de Haru

No som el que fem, no som el que pensem, no som el que volem.

Una pregunta ben feta porta la resposta a l’esquena de la meteixa menera que un cargol porta la closca.

Només veureu la realitat quan no considereu res vostre, quan no us identifiqueu amb res.

Donar el que cal no és pas regalar, és proveir.

Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat.

El camí consisteix a fer-lo, no a acabar-lo (Flavia Company)

Quan val una persona sense ètica?

 

Al matemàtic persa Al-Juarismi li van preguntar sobre el valor de l’ésser humà i va contestar:

Si té ètica el seu valor és igual a 1, si té intel·ligència afageix un zero i aleshores tens un 10, si a més a més és ric afageix un altre zero i tens el 100, si altrament és bell, un altre zero i tens el 1000. Però si perd el número 1 que correspon a l’ètica solament es quedarà amb el ‘0’.

Haru obra portes!

  • Com explicar el temps que queda si l’única mesura de què es disposa és el temps que ha passat?
  • La por fa que ens movem quan no toca i que ens paralitzem quan ens hauriem de moure.
  • Quan travessis la porta que hi ha al final del túnel i passis al següent tram, abans de seguir caminant tanca la porta que et queda al darrera.
  • Obrir una porta nova sense tancar l’anterior mai no porta enlloc.
  • Ningú no pot fugir del que porta a dins.
  • Les persones enfadades viuen sempre fora del present.
  • Tenir present el passat o el futur és una paradoxa: present només es pot tenir el present.
  • Quan mostres el que has après, ensenyes el que no sabies.
  • Només qui comprèn sap donar a cada cosa el temps adequat. (Flavia Company)

Frase d’avui

 

Si vols conèixer el teu passat, mira el teu present, n’és el resultat.

Si vols saber el teu futur mira el teu present, n’és la causa.

(Buda)

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.

Continua llegint

Cuidar-se! Una filosofia de vida

Una trobada per connectar amb el món interior, amb companyia; fent un viatge a través del cos, silenciant la ment, a l’Espai Bes.

La Marta Graugés que ha dirigit al grup m’ha regalat una capsa amb llavors. Aniré a cercar terra bona i les plantaré, algunes les compartiré.

Per a mi la llavor té un compendi de simbologies: 

  1. Està sota terra i treu arrels que van a tocar fons.
  2. Per créixer s’alimenta de manera sana i surt de la zona de recolliment que li és coneguda i confortable per descobrir el món exterior.
  3. Troba la llum però li cal superar proves fins ara desconegudes: pluges, vents, gebrades, sol en excés…
  4. Superades les adversitats, floreix. 
  5. Regala fruits, noves llavors o forma part de l’humus. Té continuitat, per tant no mor mai.

FORMEM PART DE LA NATURA I VIVIM CANVIS, UNA MATAMORFOSI O VÀRIES QUE COMPORTEN EL DESENVOLUPAMENT A NIVELL ESPIRITUAL, MENTAL, EMOCIONAL I FÍSIC.

Continua llegint

Els 7 secrets del Kybalion

El savi Hermes Trimegisto, anomenat ‘El tres vegades gran’, ens va deixar uns principis escrits que han portat a la reflexió a pensadors i filòsofs de totes les èpoques: 

  1. El Tot és ment, l’univers és mental.
  2. Com és a dalt, és a baix; com és a baix és a dalt.
  3. Res està immòbil, tot es mou, tot vibra.
  4. Tot és doble, tot té dos pols. Els semblants i els antagònics són el mateix.
  5. Tot té un ritme, tot flueix i reflueix.
  6. Tota causa té el seu efecte.
  7. Tot té el seu principi masculí i femení.

Ens presenta la vida com un joc i nosaltres som qui movem les peces.

SaveSave

L’educació

Què és millor, donar un peix a un home i alimentar-lo per un dia o ensenyar-li a pescar? (Lao Tsé)

L’educació no canvia el món, canvia a les persones que van a canviar el món. (P. Freire)

Un poble pot tenir pedres, garrots, pistoles i canyons, però si manca l’educació està completament desarmat. (R. Combariza)

L’educació té el propòsit d’establir l’harmonia de l’ànima i el cos. Educa a un nen i no serà necessari castigar a un home. (Pitàgoras)

L’objectiu de l’educació és la virtut i el desig de convertir-se en un bon ciutadà. (Plató)

Continua llegint

Venturosos

Quan m’ha arribat aquest escrit de Tomás Moro a les mans m’he sorprès i he trobat un punt d’humor que m’ha agradat, aleshores m’he dit: -S’ha de compartir, no hi ha volta de full! I… aquí el teniu! 

  • Venturosos els que saben riure’s d’ells mateixos, perquè es divertiran molt.
  • Venturosos els que saben veure la diferència entre una muntanya i una pedra, perquè s’evitaran molts problemes.
  • Venturosos els que saben descansar i dormir, perquè arribaran a ser savis.
  • Venturosos els que saben escoltar, perquè aprenen coses noves. 

Continua llegint