Paraules que fan pensar

 

Tinguem cura de… El comportament en grup – El temperament quan estem alterats – Les paraules que dirigim als amics – Els pensaments quan estem sols – Les emocions davant d’un problema – Els egos principalment en moments exitosos. (Desconec l’autor)

Anuncis

Aquí em tens!

La meva porta sempre està oberta. Un cafè pot estar preparat en dos minuts. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment. Mai pateixis en silenci. Tinc menjar a la nevera, cafè, te i infusions, vi, orelles per escoltar, espatlles sobre les que plorar i braços per abraçar…

Quan llegeixo aquestes paraules, de les que en desconec l’autoria, sé que m’encaixen a la perfecció. Sento el mateix i aquesta és la meva manera d’actuar.

AMIC, AMIGA, aquí em tens!

Emocions en equilibri

Un amic, de bon matí, m’ha regalat aquestes paraules precioses que comparteixo amb tu. Pertanyen a J, Wailen

Batecs musicals!

Un amic m’ha fet arribar aquest vídeo que ens parla de l’art musical. Escoltar-lo s’ho val!

Seguint el camí de Haru

No som el que fem, no som el que pensem, no som el que volem.

Una pregunta ben feta porta la resposta a l’esquena de la meteixa menera que un cargol porta la closca.

Només veureu la realitat quan no considereu res vostre, quan no us identifiqueu amb res.

Donar el que cal no és pas regalar, és proveir.

Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat.

El camí consisteix a fer-lo, no a acabar-lo (Flavia Company)

Quan val una persona sense ètica?

 

Al matemàtic persa Al-Juarismi li van preguntar sobre el valor de l’ésser humà i va contestar:

Si té ètica el seu valor és igual a 1, si té intel·ligència afageix un zero i aleshores tens un 10, si a més a més és ric afageix un altre zero i tens el 100, si altrament és bell, un altre zero i tens el 1000. Però si perd el número 1 que correspon a l’ètica solament es quedarà amb el ‘0’.

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.

Continua llegint

Cuidar-se! Una filosofia de vida

Una trobada per connectar amb el món interior, amb companyia; fent un viatge a través del cos, silenciant la ment, a l’Espai Bes.

La Marta Graugés que ha dirigit al grup m’ha regalat una capsa amb llavors. Aniré a cercar terra bona i les plantaré, algunes les compartiré.

Per a mi la llavor té un compendi de simbologies: 

  1. Està sota terra i treu arrels que van a tocar fons.
  2. Per créixer s’alimenta de manera sana i surt de la zona de recolliment que li és coneguda i confortable per descobrir el món exterior.
  3. Troba la llum però li cal superar proves fins ara desconegudes: pluges, vents, gebrades, sol en excés…
  4. Superades les adversitats, floreix. 
  5. Regala fruits, noves llavors o forma part de l’humus. Té continuitat, per tant no mor mai.

FORMEM PART DE LA NATURA I VIVIM CANVIS, UNA MATAMORFOSI O VÀRIES QUE COMPORTEN EL DESENVOLUPAMENT A NIVELL ESPIRITUAL, MENTAL, EMOCIONAL I FÍSIC.

Continua llegint

Es diu calma

Es diu calma i em va costar moltes tempestes.
Es diu calma i quan desapareix …. surto una altra vegada a la seva recerca.
Es diu calma i m’ensenya a respirar, a pensar i repensar.

Es diu calma i quan la bogeria la tempta es deslliguen vents braus que costen dominar.
Es diu calma i arriba amb els anys quan l’ambició de jove, la llengua solta i la panxa freda donen lloc a més silencis i més saviesa.
Es diu calma quan s’aprèn bé a estimar, quan l’egoisme dóna lloc al donar i l’inconformisme s’esvaeix per obrir cor i ànima a qui vulgui rebre i donar.

Continua llegint

La bona vida

Expressar l’afecte, saber escoltar l’altre, fer-se càrrec de les seves preocupacions i els seus problemes, comprendre’l, acaronar-lo, saber conrear el detall, acompanyar-lo, ser-hi físicament i anímicament en el moment oportú… són actes d’entrega generosa i espontània, carregats de valor i significat, creadors de moments de Bona Vida. I és que en l’amor, res no és petit. Esperar les grans ocasions per expressar la nostra tendresa vers algú ens porta a perdre les milllors oportunitats que ens ofereix el dia a dia per fer saber al ésser estimat com n’és d’important per a nosaltres la seva existència, la seva presència i la seva companyonia. És en el petit gest carregat de sentiment on es manifesta la tendresa. (Alex Rovira)