Estimant la bellesa del món

Si estimes al món, el món t’estima. (Y. Mingyur. Rimponche)

És ridícul aturar la bellesa està en el món, posa ales als nostres peus. (Wallace)

Comparteixo aquesta maternitat neoclàssica del Museu Glypotec.

Anuncis

Construint Nous Mons a través de l’art

El dadaisme em sembla molt emancipat, trencador, valent. Ens ubiquem en el 2014 (disculpes, és el 1914). Se’ns presenta una nova manera de publicitar, de veure el món per mitjà d’imatges oníriques on queda manifest l’inconformisme social. Es manté el concepte estètic de formes i colors, amb dinamisme i equilibri però és irracional i crític.

Aquest corrent donarà pas al surrealisme, fururisme i al pop art.

A CaixaForum podràs trobar la mostra amb obres de Juli González, Joan Miró, Marc Chagall, Jean Arp, Picabia, Duchamp, Bretón…

La trobada

Passejant per Esplugues  he tingut una trobada davant La Trobada, grup escultòric de Xavier Corberó.

Escapada al Museu Picasso

Passajar-me lentament per les sales del Museu Picasso em plau, sempre descobreixo coses noves: peces, detalls, colors, explicacions, traços…

Aquesta vegada m’he deixat captivar per la bellesa d’una escultura d’Albert Bartholome.Hi ha molt per veure i molt diferent.

Una zona, on també m’hi he entretingut ha estat la dedicada a les Menines. El pintor sempre havia sentit admiració per aquest quadre de Velázquez i  les reinterpreta des d’una altra banda amb un context diferent, cubista, no menys interessant i complert del tot. Juga amb les formes, els volums, les llums i els espais i es fa un munt de plantejaments nous.

Àngels que escolten

Passar per sota el pont del carrer del Bisbe té un encant especial per a mi. Té màgia, joc. És un dels meus carrers predilectes. Generalment hi ha algún músic desprenent bells acords que s’escampen en l’aire. Respiro i sento dolçor dins l’ànima! Cap al tard és fascinant! 

SaveSave

SaveSave

Rodin amb Camille Claudel, Dante i Baudelaire

Encara tinc pendent llegir ‘La divina comèdia’ de Dante, i per les meves mans van passant altres llibres. Cal temps per tantes coses fantàstiques! Després de la visita a la Fundació Mapfre per contemplar L’Infern segons Rodin, em queda ben clar que he de dedicar temps a la lectura de la novel·la, font d’inspiració per l’escultor.

Em pregunto: Com unes creacions de material dur, pesant i totalment estàtiques poden presentar-se davant dels meus ulls tan plenes de vida i moviment. Sembla una contradicció! 

Cada gest, cada mirada, cada mà… tot parla! Actituds i sentimens diversos com patiment, sensualitat, desesperació, concentració, solitud, plaer, passió… queden en evidència. Aquest fet fa que t’aturis, respiris, et fixis bé en cada detalls i entris en comunió amb els personatges diferents.

Abans de veure l’exposició sabia que m’agradaria, però havent visitat el Museu Rodin a París i un altre parell de mostres aquí a Barcelona, no imaginava que m’impressionaria tant.

Aquí teniu una presentació, molt bonica, cedida per Carme Herbera: Auguste Rodin i Camille Claudel

SaveSave

SaveSave

El misteri de les paraules

57ea8d61c492cHavent vist l’exposició de l’escoltor i poeta Jorge Oteiza, comparteixo un dels seus poemes:

El misterio poético de las palabras
no está en las palabras,
en modelos de palabras,
sino en el sentimiento íntimo
que nos acerca a ellas
para tocarlas,
en la amorosa energía,
en la atención que ponemos
en nosotros con los demás,
al pensarlas.

Per escoltar i sentir: Lascia ch’io pianga de Händel

Quan un estima el que es fa

Montserrat1Montserrat2Admirada en veure per segona vegada algunes obres de l’escultora Montserrat Sastre.

Us passo la seva adreça de blogger perquè pogueu fer-vos, una mica, la idea de com treballa les talles de fusta, bronce i altres materials: montserratsastreesculturas. blogger.com. Però… el veritable encant està en assistir a una exposició i contemplar el seu art a tamany real.

Fine Art Galery

Fine Art Gallery

Dues sales ubicades al c/ Mexic nº5.

Actualment s’hi mostren aiguaforts, gravats, serigrafies, litografies i escultures de diferents artistes: Dalí, Miró, Tàpies i un Barceló.

Les obres que he vist, m’eren desconegudes. M’he sentit totalment lliure de moviment i fora del temps.

Ai…la traducció!

L’escultura de marbre que Miquel Àngel va fer de Moisès és ben curiosa. Moisès, el profeta hebreu, que va guiar als israelites pel desert, hi apareix amb banyes. Resulta que Sant Jeroni, el primer traductor de la Bíblia, es va equivocar. Va traduir l’expressió: “Rostre il·luminat amb rajos” per “rostre banyut”. I per aquest motiu, diversos artistes han representat al profeta amb les dues banyes. (Wikipedia i Almanac del cordill)