Cuidar-se! Una filosofia de vida

Una trobada per connectar amb el món interior, amb companyia; fent un viatge a través del cos, silenciant la ment, a l’Espai Bes.

La Marta Graugés que ha dirigit al grup m’ha regalat una capsa amb llavors. Aniré a cercar terra bona i les plantaré, algunes les compartiré.

Per a mi la llavor té un compendi de simbologies: 

  1. Està sota terra i treu arrels que van a tocar fons.
  2. Per créixer s’alimenta de manera sana i surt de la zona de recolliment que li és coneguda i confortable per descobrir el món exterior.
  3. Troba la llum però li cal superar proves fins ara desconegudes: pluges, vents, gebrades, sol en excés…
  4. Superades les adversitats, floreix. 
  5. Regala fruits, noves llavors o forma part de l’humus. Té continuitat, per tant no mor mai.

FORMEM PART DE LA NATURA I VIVIM CANVIS, UNA MATAMORFOSI O VÀRIES QUE COMPORTEN EL DESENVOLUPAMENT A NIVELL ESPIRITUAL, MENTAL, EMOCIONAL I FÍSIC.

Continua llegint

Anuncis

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Mirades interiors

Em dono permís per ser càlida i propera amb qui jo vull, també, amb dono permís per guardar espais.

Fa temps, vaig decidir, conscientment, sentir-me bé i encarar cada situació com un repte i no com un problema. Hi ha qüestions per resoldre, experiències per viure, circumstàncies que cal assumir -Això és ben diferent! (J. Argente)

(Estudi d’una escena de conte  per a Bruño, treballada a llapis amb tocs de color) 

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

PAU parla de pau

Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial – , quan jo era noi, ja em parlava de la pau…

Continua llegint

Si el cor et diu que si…

Unes paraules de Gabriel García Márquez 

SaveSave

SaveSave

Les Gallines Voladores

Això que ara us contaré va passar fa molt temps, quan totes les gallines volaven pel cel i s’aixoplugaven dins les cases dels homes, que més que cases semblaven galliners, L’enrenou era gran, gats, gossos i gallines no eren gens ben avinguts. Per tot arreu se sentia un cloc-cloc ensordidor. Totes rondinaven. N’hi havia tres, Caterina, Josepa i Rosalina, que eren més eixelebrades, no paraven mai quietes i es negaven a pondre ous, volien tranquil·litat. Les altres no van trigar a seguir l’exemple. Els pagesos no podien descansar ni de nit, ni de dia i, ja farts, van decidir de buscar una solució.

Després de meditar molt, varen començar a omplir eixides, finestrons i balconades de palla.

Continua llegint

Escollir estimar!

T’han traït en alguna ocasió, t’han despreciat, humiliat, assetjat? Doncs ja n’hi ha prou!!!
Les teves qualitats estan per damunt de tots aquests actes tan pobres d’esperit.

Cal entendre que quan alguna persona va perduda i actua amb manca d’estima és perquè se sent inferior, o té pors, o egos en excés, o una consciència molt minsa sentint poc respecte vers el proïsme, i generalment vers  ella mateixa.

Som independents a l’hora d’escollir i escollir estimar és la millor opció.  Estimar-se és vital i comporta fer-se respectar. És connectar amb el nostre amor interior. De no fer-ho així, no podem compartir-lo ni projectar-lo.

Solament podrem  moure les ales per enlairar-nos si sóm fidels al que ens diu el cor i disciplinats per escoltar-lo. Aquest és el camí per fer un acta d’entrega a la vida amb llibertat.

SaveSave

SaveSave

La meva primera rosa

Vaig agafar el tren amb inquietud, tot el meu interior estava ple d’ales parpellejants de papallones; anava a cercar a l’estimat per sorpresa. Ens vam trobar a la sortida de l’escola EINA, ell estudiava disseny; jo, una nena, disset anys! Encara molt per viure, descobrir i sentir. En veure’l tot l’entorn es va desdibuixar, solament ell, rialler, amb aspecte airós i cabells esbullats, els ulls ara blaus ara verds segons la llum, eren nítids i expressius; també va sentir emoció. Les mirades parlen!

En passar, ben abraçats, enjogassats i riallers pel costat d’un mur, vam alçar la mirada captivats per la flaire d’un roser. En un respir, ell s’hi va enfilar i furtivament va prendre una rosa, una.

L’amo va aparèixer com del no res, primerament enfurismat però van ser segons, de sobte es va suavitzar pequè era una flor més del seu jardí i … sé que va comprendre. L’amor ho pot tot! Per a mi va ser; la primera rosa.

Consells per tenir cura de la veu

El fet de cantar aporta un munt de beneficis, sobretot si es fa en grup. Hi ha una cosa que és primordial… Tenir cura de la veu. És un instrument meravellós!

Tots cantem en un moment o altre i penso que aquest article pot ser d’interès:

La voz es un instrumento que en la mayoría ya nos viene incluido en este paquete llamado cuerpo humano, la cual principalmente la usamos para hablar, y sólo algunos deciden utilizarla para cantar profesionalmente, mientras otros solo recurren a ella para cantar en los cumpleaños y “tararear” su canción favorita.

Muchas veces hay quienes después de una fiesta, concierto o partido de algún deporte terminan “sin voz” o afónicos. Y todo esto se debe al mal uso que se le da. Es muy importante tener en cuenta que LA VOZ ES UN RECURSO NO RENOVABLE.

Continua llegint

Nounat

Quan l’harmonia és embolcalladora, cantem per dins o cap enfora però cantem, els que tenim llar i plat a taula cantem amb agraïment. I no oblidem!jesuset