Orxata que és or

Amb l’arribada de l’estiu els camps s’han omplert de papallones.

Els colors semblen més brillants i la calor apreta, fet que convida a prendre algun refresc.

I tot assaborint una orxata em ve a la memòria una llegenda sobre el nom d’aquesta beguda:

El rei Jaume I el Conqueridor després d’una gesta va arribar a terres valencianes. Feia molta calor i estava assedegat. Una noia va apropar-se-li per oferint-li una beguda. Aleshores el rei va dir: -A què meu convidat? -A aigua de xufes va contestar ella. I el rei va replicar: -Això és or, xata!

Poema breu il·lustrat

Una esquerda en el camí m’és font d’inspiració.

Esperança (fragment de poema)

Cuando la tormenta pase

y se amansen los caminos,

y seamos sobrevivientes

de un naufragio colectivo.

Con el corazón lloroso

y el destino bendecido

nos sentiremos dichosos

tan sólo por estar vivos…

(A. Valdés)

Imatge: Teatre Grec de Barcelona (9 maig 2020)

Missió: Quedar-se a casa

Quina meravella, quanta creativitat!

Comparteixo aquest conte que un amic m’ha fet arribar: Missió Quedar-se a casa

Aquí em tens!

La meva porta sempre està oberta. Un cafè pot estar preparat en dos minuts. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment. Mai pateixis en silenci. Tinc menjar a la nevera, cafè, te i infusions, vi, orelles per escoltar, espatlles sobre les que plorar i braços per abraçar…

Quan llegeixo aquestes paraules, de les que en desconec l’autoria, sé que m’encaixen a la perfecció. Sento el mateix i aquesta és la meva manera d’actuar.

AMIC, AMIGA, aquí em tens!

Papallona símbol de llibertat

La papallona és símbol de força, elegància i llibertat.

La seva lluita per sortir del cau que l’oprimeix, l’ompla de força suficient per sortir de la seva crisàlide, on la sàvia natura potencia les seves ales perquè es facin grans i fortes i poder emprendre dignament el seu vol, orgullosa i elegant. (S. Majoral)

Gràcies 2018!

En un dia com avui, m’agrada fer balaç de l’any. En 365 dies passen moltes coses, es viu amb entrega, es mouen moltes emocions i es creix inevitablement; la vida ho abraça.

Continua llegint

Feliç Nit de Nadal

Contenta perquè una vegada més arriben les festes de Nadal!

Puc compartir-les amb entrega. Tinc una llar plena de calidesa i forces per decorar-la, tendresa pels que no hi són fisicament però si dins del cor, creativitat a l’hora de cuinar i plaer al compartir bons menjars a taula, desitjos positius pels que estimo i pels que m’envolten, somnis que estan vius, esperança en un món millor, i amor que neix des de molt endins com una font d’aigua clara i sempre està rajant.

Gràcies a la vida, a l’Univers!

Cuidar-se! Una filosofia de vida

Una trobada per connectar amb el món interior, amb companyia; fent un viatge a través del cos, silenciant la ment, a l’Espai Bes.

La Marta Graugés que ha dirigit al grup m’ha regalat una capsa amb llavors. Aniré a cercar terra bona i les plantaré, algunes les compartiré.

Per a mi la llavor té un compendi de simbologies: 

  1. Està sota terra i treu arrels que van a tocar fons.
  2. Per créixer s’alimenta de manera sana i surt de la zona de recolliment que li és coneguda i confortable per descobrir el món exterior.
  3. Troba la llum però li cal superar proves fins ara desconegudes: pluges, vents, gebrades, sol en excés…
  4. Superades les adversitats, floreix. 
  5. Regala fruits, noves llavors o forma part de l’humus. Té continuitat, per tant no mor mai.

FORMEM PART DE LA NATURA I VIVIM CANVIS, UNA MATAMORFOSI O VÀRIES QUE COMPORTEN EL DESENVOLUPAMENT A NIVELL ESPIRITUAL, MENTAL, EMOCIONAL I FÍSIC.

Continua llegint

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave