The car man

CaixaForum segueix oferint un ventall variat de propostes: cinema, música, exposicions, conferències…

The car man és un thriller situat en els anys 50, basat en l’ópera Carmen de Bizet i en la novel·la de Merimée, evidentment amb canvi d’ambients i vestuari.

El coreògraf Matthew Bourne li dóna un aire de barri amb una moguda juvenil frenètica on és barregen agressivitat, passió, desig, venjança, seducció, gelosia, odi, traïció i amor. Passions humanes portades a la pantalla gran.

L’escenografia de Lez Brotherston m’ha recordat, en alguns moments a la pel·lícula West side story.

SaveSave

Anuncis

Bon dia amb música de Bach!

ballerina
Una de les meves fantasies de menuda era ser ballarina, moltes vegades em tancava al meu dormitori i sense que em veiés ningú, dansava i dansava fent passos de puntetes, salts  i giragonses.

També tenia delit per cantar. Als cinc anys vaig demanar-li al Sr Francolí que em deixès entrar al cor de l’escola. I així va ser!

L’estil de ball amb els anys va anar canviant i va passar a ser a vegades suau, d’altres lleuger o molt dinàmic.

Són moltes les peces i cançons que tinc associades a persones i moments assenyalats de la meva vida.

Continua llegint

El Galop de la Mercè

drac M14Per primera vegada, ahir, vaig participar en ‘El galop de la Mercè’.

És una dansa alegre en la que les parelles, una darrera l’altra, fan una llarga cua i movent mocadors i saltant, passegen entre músics i cares rialleres.

No va faltar l’esperat Cercavila de gegants i capgrossos i la desfilada de Dracs, deixant bocabadats als estrangers. Música a les places de la Catedral i Catalunya. També balls de països diferents i tradicionals. Ben variat i per a tots els gustos.

L’art de dansar

Un cos gronxat per la música és expressió de l’harmonia de l’univers. La dansa és exercici, ritme i passió. Les grans figures d’aquest art, parlen de catarsi, transformació i fins i tot d’una mort interior que dóna lloc a una renaixença. És un treball físic i espiritual que aporta beneficis al qui el practica. L’home pel fet d’anar descalç, connecta amb l’energia de la terra i al prendre consciència del cos, s’allibera de pensaments improductius. El poder de la dansa encara és més gran si es comparteix, afavoreix  la confiança i al sentiment de pertanyer a un tot. Ens fa més sensibles. ( G. Kerstin)

Alguns passos

Damunt la taula, primeres ratlles, uns quants fulls amb passos de dansa. N’he omplert per hagut i per haver, per ambientar-me. En faré una tria, els perfeccionaré abans de passar-los a paper d’aquarel·la i pintaré.