Un cos gronxat per la música és expressió de l’harmonia de l’univers. La dansa és exercici, ritme i passió. Les grans figures d’aquest art, parlen de catarsi, transformació i fins i tot d’una mort interior que dóna lloc a una renaixença. És un treball físic i espiritual que aporta beneficis al qui el practica. L’home pel fet d’anar descalç, connecta amb l’energia de la terra i al prendre consciència del cos, s’allibera de pensaments improductius. El poder de la dansa encara és més gran si es comparteix, afavoreix  la confiança i al sentiment de pertanyer a un tot. Ens fa més sensibles. ( G. Kerstin)