Escapada al Museu Picasso

Passajar-me lentament per les sales del Museu Picasso em plau, sempre descobreixo coses noves: peces, detalls, colors, explicacions, traços…

Aquesta vegada m’he deixat captivar per la bellesa d’una escultura d’Albert Bartholome.Hi ha molt per veure i molt diferent.

Una zona, on també m’hi he entretingut ha estat la dedicada a les Menines. El pintor sempre havia sentit admiració per aquest quadre de Velázquez i  les reinterpreta des d’una altra banda amb un context diferent, cubista, no menys interessant i complert del tot. Juga amb les formes, els volums, les llums i els espais i es fa un munt de plantejaments nous.

Anuncis

Pau Casals més a prop!

De família humil, treballadora amb principis ètics, sobretot el respecte vers el proïsme. Un home de caracter, pacífic, honest, conseqüent, amant de la música, violoncel·lista, compositor i director, nascut al Vendrell

He visitat la seva casa natal! Veure els espais per on es movia, el piano on estudiava, la llar on s’escalfava, les escales per on pujava i baixava, la cambra on dormia, el tipus de sabó amb el que es rentava, els estris que l’envoltaven… i conèixer anècdotes i ocurrències de la seva vida que fins ara m’eren desconegudes, tot, m’ha apropat al músic, encara amb més dolçor i tendresa.

Continua llegint

Els Pilars d’Europa en l’Edat Mitjana

Diferències culturals i de classes socials, tancament amb muralles, expansió i noves rutes comercials. L’Edat Mitjana ens presenta riquesa i pobresa, contrasts molt marcats.Mentre a palau, la cort, gaudeix de temps d’oci amb festes, cacera a l’aire lliure, lectura de poesia, aprenentatge de la música, dedicació als jocs d’escacs i cartes…, la gent humil segueix sense alfabetitzar. 

Solament els edificis importants eren de pedra, les altres vivendes es construïen amb  fusta. I una gran muralla amb vàries portes d’accés, servia de protecció a la ciutat.

L’art era un mitjà de comunicació important. Qui no sabia llegir podia interpretar imatges.

Les diferències socials també és feien notòries en els estris quotidians: fermalls, capses, joiells, segells, gerres…

Continua llegint

Jugant al CCCB

Posa el material adient en mans dels nens/nes i deixa’ls crear amb llibertat.

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona he gaudit observant com construïen una ciutat imaginària. Hi havia de tot: cases adossades, eficicis alts, zones per l’oci, ponts, passarel·les, túnels, espais oberts…

Quan els he vist engrescats, entregats en el que feien, automàticament he viatjat en el temps i m’he visualitzat envoltada de peces de fusta de colors fent un muntatge espectacular.

Aquí, en la imatge, hi ha una petita part de la seva obra amb zona verda inclosa.

construccionsUna vegada ha estat ideada tota la ciutat, s’ha desmuntat, s’han recollit les peces tal i com es fa amb els mandales tibetans que quan s’acaben es desfan. Si hi aneu avui potser coincidireu amb un altre grup d’infants.

Qui sap si més d’un arquitecte pot trobar inspiració?

Èrato: poesia i música a la Universitat Central

Sala ampul·losa amb rengleres de butaques de fusta, vellutades de vermell, la meva una mica botoruda però l’aconteixement s’ho val. 

nen-amb-rosa2-1És el XXIX Cicle de Música a la Universitat

Al Paraninf he escoltat 14 poemes cantats, interpretats al piano i recitats.

Música de Ll. Millet, E. Granados, E. Toldrà, X. Montsalvatge, A. Vives, E. Morera, M. Rosa Ribas, F. Monpou, S. Brotons, X. Turull i M. Gracía Morante.

nen amb rosa2 2Els poemes, que m’han arribat a l’anima i m’ha semblat molt ben escollits, pertanyen a J. Verdaguer, A. Mestres, J. Maragall, Guerau de Liost, J. Carner, T. Garcés, J.M de Segarra, M. Torres, J. Janés i Olivé, J.Vicenç Foix, J. Brossa, M. Martí i Pol i, R. Caria.

Jordi Vilaprinyó ha estat l’autor de l’última composició musical, el bis, molt bonic i a ritme de ragtime.

Comparteixo uns versos del poema Festeig de Joan Maragall

Sota les estrelles, d’espatlles al mar, una galta humida, fresca de serena, una galta suau i plena
es ben dolça de besar.

Entre dos silencis, bes silenciós…

Tossa de Mar

2016-02-13-Tossa11 còpiaDe bon inici… Centre de Informació i Turisme.

Ve de gust conèixer la història d’una de les viles emblemàtiques de la Costa Brava: restes romanes, torres edificades estretègicament, murs medievals protectors per evitar els atacs pirates que arribaven del Nord d’Àfrica, la Casa de Cultura, barri de Sta Roqueta…

2016-02-13-Tossa13 còpiaEn ser terra marinera, evidentment, no pot faltar un far que va ser contruït en el 1917.

En quant a l’art… abundant! Romà, barroc, moderniste, contemporani…

Alguns dels artistes que han viscut i caminat per aquest poble mediterrà: Chagall, Junyent, Casanoves, Monjo, Lloyd i també Olga Sacharoff que vaig descobrir aquest darrer més de gener al MANAC.

Continua llegint

Òpera en ruta, cultura i generositat.

BibloClara2Fa 10 minuts que acaben d’obrir les portes de la Biblioteca Clarà i començo a gaudir de la generositat d’un regal. És una entrada per veure Don Pasquale del compositor italià Gaetano Donizetti al Liceu.

Moltes gràcies Òpera en Ruta 2015!

La imatge correspon a un fragment de la Dona ajeguda (any 1941), escultura de Josep Clarà.

Brillant cloenda d’Òpera en ruta

Com a tancament del cicle Òpera en Ruta 2015, en el Teatre de Sarrià he gaudit de la representació de l’obra Serva Padrona, intermezzo buffo de PergolesiServa-Padrona

Un argument ple d’humor en el que tan la soprano Sara Blanch com el bariton Manel Estevan han brillat no solament per la bellesa de les seves veus sinó també per la bona interpretació. 

teatre-Sarria-sostreSerpina, la serventa, és prou hàbil per conquerir al seu amo Umberto amb l’ajuda de Vespone (Roger Julià), despertant-li dubtes i gelosia.

L’orquesta formada per dos violins, una viola, un violoncel, un contrabaix i un clavicènbal, ha sonat de meravella. El teatre petit i acollidor.

L’any vinent hi haura més actuacions, activitats i sorpreses.

La ruta de l’òpera 2015

sostre-Pere-PrunaDimecres 13 novament Ópera en ruta.

El punt d’inici ha estat el centre cívic Pere Pruna i les següents parades: Torre Pujol, Porta de Sarrià, Pça de Sarrià, Passatge Mallofré, Plaça del Consell de la Vila, Placeta del Roser, Placeta de Sant Gaietà, i al carrer Pare Miquel.

El musicòleg Xavier Chavarría ens ha parlat d’òpera i ens ha explicat anècdotes curioses sobre l’arquitectura del barri. raco-sarria

He trobat molt adient l’elecció de les peces musicals: O mio babbino caro i Madama Butterfly de Pucinni, l’Ària de La Flauta màgica de Mozart, Summertime de G. Gershwin, Dances Polovtsianes del príncep Ígor de Borodin, l’Àrea de Rigoletto de Verdi, Ah! Mes amics de Donizetti, i per acabar el Can-can infernal de l’obra Orfeu als inferns, d’ Offenbach

La idea d’aquest projecte és d’Ivan Rosquelles. Em sembla encertada del tot i d’agrair. La presentación ha estat a càrrec d’Aleix Cabrera.

He tornat a casa una mica més culta, contenta i tararejant melodies interiorment, fet que no em costa massa, ja que m’agrada cantar.

Les tres imatges són detalls que he captat en el recorregut: part d’un sostre, finestra i natura, i un gat de ferro, enfilat al costat d’una canonada. gat-a-la-paret

Veus de la Mediterrània

Veus-MeditarraniEl Museu de la Música dedica una part dels espais exteriors de l’Auditori per presentar l’exposició Veus de la Mediterrànea. És una proposta interactiva.

La veu és i ha sigut un instrument valuós. És mitjà d’expressió: cantem, gemeguem, parlem, riem, plorem, cridem. Fem sons guturals, apagats, aguts, greus… I per mitjà de la veu se’ns pot reconèixer i es pot fer palès el nostre estat d’ànim.

Cada terra té les seres veus i cants, que estan presents al día a día: en els mercats, les celebracions, els carrers, els teatres… i en records llunyans i ancestrals.

La veu uneix i connecta cultures.