Això que ara us contaré va passar fa molt temps, quan totes les gallines volaven pel cel i s’aixoplugaven dins les cases dels homes, que més que cases semblaven galliners, L’enrenou era gran, gats, gossos i gallines no eren gens ben avinguts. Per tot arreu se sentia un cloc-cloc ensordidor. Totes rondinaven. N’hi havia tres, Caterina, Josepa i Rosalina, que eren més eixelebrades, no paraven mai quietes i es negaven a pondre ous, volien tranquil·litat. Les altres no van trigar a seguir l’exemple. Els pagesos no podien descansar ni de nit, ni de dia i, ja farts, van decidir de buscar una solució.
Després de meditar molt, varen començar a omplir eixides, finestrons i balconades de palla.
