Quants records plàcids em van venir ahir vespre escoltant els cants de Tânia Oleiro, principalment el d’una nit a l’Alfama. La seva veu deliciosa em va transportar. Lisboa ara és saudade! 
Les nits d’estiu a CaixaForum porten diversitat.
(imatge: Lisboa, 2018)
Quan arriben les nits d’estiu i es parla d’espectacles musicals un nom que ja es fa habitual és Daniel Anglès. Aquesta vegada a CaixaForum ha dirigit el concert participatiu Pop Rock Hits. Els cantants del cor tenen de 16 a 28 anys i n’hi ha que tenen una soltura impressionant a l’hora de moures damunt de l’escenari.
Han transmès molta alegria i dinamisme.
El dadaisme em sembla molt emancipat, trencador, valent. Ens ubiquem en el 2014 (disculpes, és el 1914). Se’ns presenta una nova manera de publicitar, de veure el món per mitjà d’imatges oníriques on queda manifest l’inconformisme social. Es manté el concepte estètic de formes i colors, amb dinamisme i equilibri però és irracional i crític.
Aquest corrent donarà pas al surrealisme, fururisme i al pop art.
A CaixaForum podràs trobar la mostra amb obres de Juli González, Joan Miró, Marc Chagall, Jean Arp, Picabia, Duchamp, Bretón…
Experimental, monotemàtica, geomètrica, trencadora d’esquemes, minimalista, assimètrica, absurda, inquietant…
Podria trobar un munt de qualificatius per definir que em transmet la pintura de l’abstracció.
A CaixaForum actualment n’hi ha una mostra que porta a reflexionar:
Què és art?
Veure com es van redescobrint els artistes actuals, quina percepció tenen de l’art i quins diàlegs utilitzen és tot un aprenentatge.
Continua llegint
Aquest matí he timgut la sort d’assistir a la preestrena de l’obra Papageno. Un concert amb to amable, desenfadat i còmic. He escoltat fragments de peces de Mozart.
M’he divertit, he rigut i fins i tot he cantat.
Una obra per a nens i nenes? Doncs tots erem adults excepte dues criatures i en finalitzar l’espectacle, en totes les cares s’ha dibuixat una rialla de satisfacció.
L’exposició LUXE, dels assiris a Alexandre el Gran planteja un munt de preguntes, en l’espai ludic, que cal tenir presents:
Divendres al vespre a CaixaForum un concert de musicals.
Óscar Peñarroya és el director.
Solistes: Christina Koch i Marc Julià.
Al piano:Jordi Castellà
Baix: Josep Buch
Bateria: Javier Crespo
Cor: Coral Caelum
Ha estat agradable sentir peces com Over the Rainbow, Moana, A whole new world, Let the sunshine… entre d’altres.
Una cantada solidària per a l’Associació Mar Endins que treballa per a la integració del col·lectiu d’immigrants, a Sant Andreu de la Barca. Continua llegint
Dues etapes marcades, des de Leipzing a Nova York. El dolor, l’inconformisma, les incògnites…
Temps de guerra, temps d’exili que mou interiorment i fa trontollar. Una sociatat vista per l’artista amb ulls crítics i sincers.
No són imatges plaents, són contundents!
Per compartir he triat aquesta pintura perquè deixa la finestra oberta. És hivern, fa fred, hi ha desolació però l’aire circula.
També aquestes paraules: 
Una escapada, dic escapada perquè no disposo de massa temps però no em vull perdre l’exposició Toulouse Lautrec i l’esperit de Montmartre.
Trobar o retrobar Toulouse Lautrec ja sigui a Barcelona, Paris, Amsterdam… sempre em produeix satisfacció.
Anit al Pati Anglès de CaixaForum, una vegada més, un concert participatiu dins el marc Nits d’Estiu, amb arranjaments vocals i direcció d’orquestra a càrrec de Xavier Torras.
El programa, fantàstic! Peces de Cats, Jesus Christ Superstar, The Lion King, Les Misérables, i per finalitzar 9 cançons de Mamma Mia. Una hora i mitja de concert, bonic des del començament fins al final.
