Anit al Pati Anglès de CaixaForum, una vegada més, un concert participatiu dins el marc Nits d’Estiu, amb arranjaments vocals i direcció d’orquestra a càrrec de Xavier Torras.
El programa, fantàstic! Peces de Cats, Jesus Christ Superstar, The Lion King, Les Misérables, i per finalitzar 9 cançons de Mamma Mia. Una hora i mitja de concert, bonic des del començament fins al final.
Viatjar per terres egípcies, encara que sigui en una sala d’exposicions, per evocar bells records, sempre és d’agrair.
CaixaForum presenta la mostra Faraó Rei d’Egipte.
Imaginàriament he tornat a fer el recorregut dolç i suau per les aigües del Nil, fent les aturades als pobles nubis, a la presa d’Assuan, Edfu, Karnak, Luxor, Saqqara, El Caire, Abu Simbel… El seu art és d’una bellesa exquisida, la simbologia la trobo curiosa i la mitologia d’una gran imaginació i plena d’encant.
Una vegada més torno a CaixaForum perquè l’exposició de Disney dóna molt de si. Cal observar acuradament el color, els enquadrements, els moviments… Hi ha molt bon material, molta informació i cal, també, estar obert a l’aprenentatge.
Havent finalitzat el cicle de conferències Disney i veient el llargmetratge Fantasia, que sempre m’ha semblat innovador i valent pel moment i circumstàncies en que es va estrenar; dóno gràcies als organitzadors d’aquestes eventualitats amb les que he gaudit.
Com a cloenda del cicle de Conferències sobre Cinema d’Animació, a CaixaForum, han vingut a fer la ponència Enrique Gato creador de Tadeo Jones, i David Alonso.
Han parlat de Eadweard Muybridge, dels germans Lumière, d’Estuard Blackton, de Disney, George Lucas i Steve Jobs.
Han explicat com es fa una pel·lícula d’animació amb les noves tecnologies, nombrant els passos a seguir i comentant-los un per un. A la pantalla han anat apareixent imatges molt entenedores. He passat una bona estona aprenent i valorant.
T’has preguntat alguna vegada per què agraden les seves pel·lícules?
Joan Marimón guionista i escriptor ho ha deixat clar en una conferència que ha impartit a CaixaForum Barcelona.
Home pausat, planer, amè, respectuós i agraït. M’ha portat a reflexionar, descobrir, recordar i empatitzar.
Ha comentat que Disney treballa per a tothom amb temes que han interessat sempre, com la mitologia, les faules i els contes de fades.
La directora d’ANIMAC (Mostra Internacional de Cinema d’Animació a Catalunya) Carolina López ha fet una ponència a CaixaForum, sobre la trajectòria de W. Disney en el món dels dibuixos animats.
Ha explicat els primers passos; com va començar a dibuixar. Ha anomenat fonts d’inspiració que el van portar a produir curts i pel·lícules. La factoria Disney actualment segueix creant curts més moderns ja que hi ha molt material d’arxiu de totes les tasques que s’han anat fent. També ha comentat l’estima que sentia per la lectura de contes, fàules i narracions europees. No ha oblidat esmentar un bon llistat de noms amb qui l’artista va contactar. Entre ells hi havia il·lustradors, pintors, gent del cinema, músics i escriptors. Va ser un cercador de tota mena de documentació del seu temps i anterior, que li permetés enriquir els projectes a nivell imaginatiu.
Noms com Arthur Graham, Beatrix Potter, Gustave Doré, Edward Lear, William Blake, William Shaquespeare… i Salvador Dalí formen part del seu camí.
S’ha iniciat un cicle de conferències a CaixaForum sobre el món de Disney. La primera, va ser ahir a la tarda i va anar a càrrec de Valentín Amador. Ens va parlar de com es treballa una pel·lícula des de dins i també d’algunes fonts d’inspiració. Va haver-hi torn de preguntes i això va donar peu a comentar la relació amb l’empresa Pixar i les connexions emocionals d’un creatiu amb els personatges nascuts de la imaginació.
Llapis gras, tinta, mina de grafit, pastel, aiguades…
Fa unes hores, per cert, viscudes amb delit i molt ben aprofitades, he estat de visita a CaixaForum Barcelona per veure l’exposició L’ART d’explicar històries.
L’equip Disney té una extensa trajectòria, rica, instructiva i lúdica, en el camp de la il·lustració. 
Continua llegint
CaixaForum segueix oferint un ventall variat de propostes: cinema, música, exposicions, conferències…
The car man és un thriller situat en els anys 50, basat en l’ópera Carmen de Bizet i en la novel·la de Merimée, evidentment amb canvi d’ambients i vestuari.
El coreògraf Matthew Bourne li dóna un aire de barri amb una moguda juvenil frenètica on és barregen agressivitat, passió, desig, venjança, seducció, gelosia, odi, traïció i amor. Passions humanes portades a la pantalla gran.
L’escenografia de Lez Brotherston m’ha recordat, en alguns moments a la pel·lícula West side story.
