L’art, la creativitat i la fantasia es mantenen en vida i aporten alegria.
Així ho he sentit visitant CaixaForum. Team Lab et convida a participar, et retorna a la infantesa endinsant-te en un món de formes en moviment plenes de llums canviants i colors.
Aquesta umbel·la ha estat la meva aportació
I si vols gaudir fent un viatge virtual al cor d’una orquestra, participa en SYMPHONY, el temps passa volant, l’estada es fa curta: .https://www.youtube.com/watch?v=o0DB3_T5eVE
El surrealisme sempre m’ha cridat l’atenció, com a trencador de normes, perquè sorprèn, mostra el que és inesperat. Fa volar la imaginació.
Part de les obres em semblen divertides, d’altres esbojarrades o engunioses i moltes, oníriques.
A CaixaForum podem veure l’exposició Objectes de desig.
Està centrada principalment en el món del disseny però també es mostren obres d’art pictòric i cinema.
Com explicar la teva ciutat? Què hi passa? Què hi vols descobrir?
CaixaForum presenta la mostra fotogràfica on cada imatge expressa moments sobre el dia a dia a la ciutat amb els seus conflictes, moviments, oci, festes i tradicions.
Els fofògrafs i cineastes l’han analitzat amb vídeos i instantànies. Ens parlen de vida: les diferències socials, el pas del temps, la incertesa en el demà…
Penso que sóm actors en el gran teatre del món!
En acabar la visita, a la sala d’activitats pots crear fotografies amb imatges que sel·lecciones d’entre un munt i que després col·loques darrera un fons. Evidentment participo i per partida doble! 
En la primera fotografia m’ha vingut de gust representar als infants jugant al parc i en la segona, una visió que m’és habitual, la Pça Espanya de nit però té una peculiaritat: la Lluna a primer terme.
T’agrada l’òpera? 
CaixaForum presenta una mostra que et permet viatjar en el temps, comença en el segle XVI. Et parla d’una trajectòria musical de 400 anys.
El dia s’escurça, estem a finals d’agost i encara puc gaudir dels concerts d’estiu a CaixaForum.
És moment de reviure Broadway, una vegada més! Mai em fa mandra i menys si sé que la direcció i arranjaments del músical estan a càrrec del compositor Óscar Peñarroya.
L’actuació d’Anna Lagares, excel·lent, emocionant, plena d’àngel. La de Clara Soler, bonica i encertada. L’ambientació i posada en escena a càrrec de David Pintó, adient del tot. La interpretació de l’Óscar, al piano, brillant!
Quants records plàcids em van venir ahir vespre escoltant els cants de Tânia Oleiro, principalment el d’una nit a l’Alfama. La seva veu deliciosa em va transportar. Lisboa ara és saudade! 
Les nits d’estiu a CaixaForum porten diversitat.
(imatge: Lisboa, 2018)
Quan arriben les nits d’estiu i es parla d’espectacles musicals un nom que ja es fa habitual és Daniel Anglès. Aquesta vegada a CaixaForum ha dirigit el concert participatiu Pop Rock Hits. Els cantants del cor tenen de 16 a 28 anys i n’hi ha que tenen una soltura impressionant a l’hora de moures damunt de l’escenari.
Han transmès molta alegria i dinamisme.
El dadaisme em sembla molt emancipat, trencador, valent. Ens ubiquem en el 2014 (disculpes, és el 1914). Se’ns presenta una nova manera de publicitar, de veure el món per mitjà d’imatges oníriques on queda manifest l’inconformisme social. Es manté el concepte estètic de formes i colors, amb dinamisme i equilibri però és irracional i crític.
Aquest corrent donarà pas al surrealisme, fururisme i al pop art.
A CaixaForum podràs trobar la mostra amb obres de Juli González, Joan Miró, Marc Chagall, Jean Arp, Picabia, Duchamp, Bretón…
Experimental, monotemàtica, geomètrica, trencadora d’esquemes, minimalista, assimètrica, absurda, inquietant…
Podria trobar un munt de qualificatius per definir que em transmet la pintura de l’abstracció.
A CaixaForum actualment n’hi ha una mostra que porta a reflexionar:
Què és art?
Veure com es van redescobrint els artistes actuals, quina percepció tenen de l’art i quins diàlegs utilitzen és tot un aprenentatge.
Continua llegint
Aquest matí he timgut la sort d’assistir a la preestrena de l’obra Papageno. Un concert amb to amable, desenfadat i còmic. He escoltat fragments de peces de Mozart.
M’he divertit, he rigut i fins i tot he cantat.
Una obra per a nens i nenes? Doncs tots erem adults excepte dues criatures i en finalitzar l’espectacle, en totes les cares s’ha dibuixat una rialla de satisfacció.
