Les cadires buides però per poc temps, doncs l’espai s’omple de percussionistes disposats a fer-nos passar una bona estona. Dirigits per Santi Carcasona i Alícia Serrat, representen l’espectacle Epp!
Llums i acció!
CaixaForum l’ha encertat amb aquesta aposta. El show se m’ha fet curt! Que als espectadors ens hagin convidat a participar portant ritmes, ha estat perfecte.
La primera amb infants, la segona amb adults, i una tercera sense guiatge.
Hi ha molt per veure, pensar, i deixar-se anar, amb coratge, per sentir i valorar.
FOTOPRES ens explica històries del nostre món, socials i individuals; històries que viuen persones com tu i jo però nascudes en altres terres i altres condicions. Algunes fan feredat i respecte!
Et preguntes: -Per què una noia pot ser empresonada per haver perdut una criatura? -Per què una persona per ser de raça africana ha de ser menyspreada?…
La mostra a CaixaForum et fa reflexionar sobre el passat, el present i el futur despertant sensacions. Els nens i nenes també les tenen, les capten i expressen.
He passat, com és habitual, per la sala lúdica. He escollit una imatge i l’he acompanyat de la frase que m’ha suggerit.
En acabar he entrat a la sala de curtmetratges que obre finestres. Finestres al món. El nostre, el de tots!
Si ets una persona empàtica, sensible, amorosa i respectuosa et sentiràs commoguda.
Un raig de llum en moviment trencant la foscor. A CaixaForum Barcelona. (art) 
Diferències culturals i de classes socials, tancament amb muralles, expansió i noves rutes comercials. L’Edat Mitjana ens presenta riquesa i pobresa, contrasts molt marcats.
Mentre a palau, la cort, gaudeix de temps d’oci amb festes, cacera a l’aire lliure, lectura de poesia, aprenentatge de la música, dedicació als jocs d’escacs i cartes…, la gent humil segueix sense alfabetitzar. 
Solament els edificis importants eren de pedre, les altres vivendes es construïen amb fusta. I una gran muralla, amb vàries portes d’accés, servia de protecció a la ciutat.
L’art era un mitjà de comunicació important. Qui no sabia llegir podia interpretar imatges.
Les diferències socials també és feien notòries en els estris quotidians: fermalls, capses, joiells, segells, gerres…
Així, la visita va ser per cantar no per contemplar obres d’art, com faig habitualment. L’edifici és una joia modernista, obra de Josep Puig i Cadafalch.
REDUÏM – REUTILITZEM – RECELEBREM
Un col·lectiu d’artistes de CaixaForum de Barcelona, Madrid i Zaragossa, està transformant una gran quantitat de material de rebuig en escultures que il·luminaran les Festes de Nadal.
Bona colla de visitants hem reciclat ampolles, bosses i mobles vells i els hem entregat amb aquesta finalitat. 
He vist com ho estan muntant i ja tinc ganes de sorprendre’m amb la feina acabada.
Aquí a Barcelona s’han recollit 6.000 ampolles de colors diferents amb predomini de blau.
La inauguració serà el dia 2 de desembre.
Veient la imatge us en podeu fer una idea, no del tot definida però si orientativa.
A les primeres sales ja se m’ha encongit l’estòmac i així he seguit.
La primera imatge és la representació de com veu un intern als regidors del centre penitenciari. Generalment en el món oníric les feres representen les nostres pors. En contraposició hi ha els ocells que són un clam a la llibertat.
Obres diverses com vídeos, pintures, escultures prou explicatives com per transmetre sentiments de frustració, soledat, supervivència, cruesa, perseverança, voluntat, recerca interior, ànim de superació i el més evident de tot… el desig de llibertat; són les que s’exposen a CaixaForum sota l’enunciat ‘Balsam i Fuga’.
Aquesta mostra busca un paral·lelisme emocional entre artistes consagrats i persones recloses.
Queda palès que el llenguatge dels símbols és universal, que l’art és un mitjà d’expressió de l’ànima, que la creativitat ajuda a suavitzar les penes, et pot portar a somiar i et pot distanciar de la realitat o encarar-t’hi.
L’ultima imatge ens mostra una barca tancada dins d’un recipient. Quantes cigarretes s’han consumit? Una vegada més queda clar que el pas del temps es relatiu.
Has tingut alguna vegada la sensació de que entres dins d’un quadre?
Ja fa uns anys vaig escriure un conte que explicava les vivències d’un personatge que sortia d’una pintura per endinsar-se en altres móns.
A mi m’és fàcil imaginar i sentir. ‘El rierol Brème’ de G. Courbet convida a fer-ho.
Els ulls són portes que connecten l’exterior amb el teu interior i al revés.
Veure una exposició de qualitat i ben muntada és un plaer i alhora enriquidor. Continua llegint
Ahir tarda vaig estar fent esbossos del mar. Em calen ja que estic treballant en els decorats d’un petit teatre per a nens i nenes.
En un d’ells vaig representar una tempesta, ones eixelebrades i un cel enfurismat amb núvols descarregant amb força.
Aquest matí a CaixaForum m’he trobat davant d’un quadre d’Emil Nolde que desconeixia i m’ha satisfet veure com ell va representar els ‘Núvols d’estiu’.
El fet m’ha semblat curiós, alentador, una de les causalitats del dia que em parla fluixet i m’anima a seguir pintant. Hi ha molt per fer, molt per donar, molt per aprendre.
Quanta vida en una mirada! Quanta història en un gest!
La mostra fotogràfica de Cristina García Rodero m’ha frapat!
Ella s’endinsa en l’ànima d’un grup de persones d’una comunitat rural de l’Índia amb pocs recursos per viure.
Per mitjà de les imatges comunica emocions contraposades que fan reflexionar.
He compartit, inesperadament, l’estada amb un grup d’adolescents.
Cadascun d’ells ha intentat posar-se a la pell d’una de les persones retratades i ha explicat als companys com es sentia. Els he escoltat.
Han parlat de la sort o dissort segons on has nascut, de l’entorn que et porta a escursar o allargar la vida, de com els mitjans et permeten desenvolupar-te dins la societat, i del que és viure, sobreviure i viure amb poc.
Aquestes fotografies document estan exposades a CaixaForum.
