El tancament del curs de Creativitat 2016 / 2017, a la Biblioteca de Parets del Vallès, el fem amb una valoració general, amb llibertat d’expressió.
Apuntem en un paper tot el que ha estat profitós, el que ens ha agradat més i l’activitat o llibre que volem repetir en altres trobades. Ho guardem dins d’un sobre conjuntament amb un missatge per compartir amb els companys.
Uns quants poemes de Joana Raspall sobre pollets de Pasqua, dracs i amoretes han despertat les ganes, als alumnes, de fer de poetes.
El resultat final del treball d’equip, aquí el teniu però…
La creativitat segueix!!!
Escoltant Dances with wolves de John Barry la imaginació s’ha posat en moviment:
Comença un nou dia en una ciutat envoltada per boscos i camps verds, hi ha un gran castell al cim d’un turó. Tot és harmonia fins que un dia… arriba un drac famolenc que tot ho devora…
Amb la música de la pel·lícula Henry V composada per Patrick Doyle, comencem al taller de creativitat d’avui dissabte a la Biblioteca de Can Butjosa.
Parlem de la veu, els grups corals, els silencis, la comunicació, l’harmonia, la instrumentació de l’orquestra. De com la música ens mou, ens porta a connectar amb emocions i a somiar.
Un matí actiu!
Comencem el Taller de Creativitat a la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, jugant i imaginant.
Ulls tancats, escoltant Schindler’s List de John Williams.
Per la nostra ment passen imatges de tota mena: paisatges marins, zones d’alta muntanya, camps florits, animals del bosc i de companyia, nits de calma, mar tranquil·la, animals prehistòrics…
Parlem de la imaginació:
Què és la imaginació? És bona? És útil? Per què? En quin moment o moments imaginem? Quines persones imaginen? Què és el que més ens agrada imaginar?
Treballem amb el conte El maravilloso sombrero de María de Satoshi Kitamura. Després de la lectura observem les il·lustracions que estan plenes de datalls i seguim parlant de la sort de ser imaginatius, fet que ens porta a ser creatius!
Què farem de plàstica? Ho tenim clar! Continua llegint
La Kinesiologia, què ens aporta? Ajuda a la concentració i a ampliar la memòria. Hi ha una sèrie d’exercicis senzills que podem fer tot jugant.
Si amb cada mà agafem un retolador i tracem línies fent un efecte mirall, esterem equilibrant els dos hemisferis cerebrals. També ho podem fer dibuixant traços simètrics i imaginaris en l’espai, utilitzant els dits index.
Així hem iniciat el Taller de Creativitat d’avui que imparteixo amb infants a la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès. (A la part superior teniu dos exemples fets per un parell de nens)
La música que ens ha agombolat ha estat Hook de John Williams.
Després hem treballat el llibre Línea recta del Museu Nacional Reina Sofia.
Les línies ens parlen, ens comuniquen missatges: dreta, esquerra, passa, puja, gira, baixa… Transmeten sensacions: pes, força, calma, suavitat, alçada… Tot el que ens envolta està ple de línies rectes en tensió o flexionades donant lloc a corbes, ondulades, trencades… N’hi ha de gruixudes, primes…
És natural que el taller de creativitat d’avui hagi anat enfocat a reflexionar sobre les Festes de Nadal, valorant pros i contres.
Què és Nadal? Primeres frases que els nens/es han expressat: -Nadal és alegria! -Nadal és amor!- És amistat! -Hi ha moltes festes i ens fem molts regals.
Aleshores han començat a sortir preguntes: Nadal és igual per a tots?, Quin missatge o missatges rebem en aquestes festes? Tots els nens tenen joguines, llar, aliments bàsics…? Som afortunats? Per què? Solament aquests dies podem fer celebrarcions? Nadal pot ser cada dia? Per què? Si Nadal és tornar a néixer, podem veure cada nou dia com un nou naixement?…
Comencem el taller de creativitat amb la lectura del llibre ‘El buit’ d’Anna Llenas. És fantàstic com està editat, el contingut i com està il·lustrat.
La història ens parla d’una nena que té un gran buit interior, i de com encara la por a l’hora de connectar-hi i descobrir que passa. Déu n’hi do!
El debat ha estat intens, ric, amb moltes preguntes i respostes:
Qui ha sentit un buit interior?
Per què?
Com intentem omplir el buit?
Quines trampes ens posem?
Ens són útils?
Tenen durada?
On cerquem solucions?
Qui té la resposta del què realment necessitem?
Què és aturar-se?
És bo plorar i enfadar-se?
Per què?
Què passa després?
Les altres persones també coneixen aquest buit?
Ens assemblem?
Quan descobrim la nostra riquesa, què fem amb ella?
Cal acceptar aquest buit?
Avui dissabte hem iniciat els cursos de creativitat a la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès.
Primerament hem jugat a fer ritmes amb els nostres noms i després ja hem passat a la lectura d’un conte.
‘Yo voy conmigo’ de Raquel Díaz Reguera ha permès fer un debat molt participatiu.
-Has intentat canviar per agradar algú?
-Quines qualitats tens?
-Què t’agrada més de tu mateix/a?
-Alguna persona t’ha demanat que modifiquis actituds o comportaments? Quins? I alguna cosa del teu físic?
-Et qüestiones si has de canviar?
-Et sents diferent o únic/a?
-Com et defineixes? Com ets?
Continua llegint
És tan d’agrair! Arribo a la Biblioteca de Can Butjosa per impartir un taller de pintura al natural amb aquarel·les i em trobo la taula amb tot el material a punt:
Unes delicioses malates, capses de pintures, pinzells, pepers, gots, retoladors; no manca detall. Dins de cada maleta hi ha llapis, goma, quadern, lupa i maquineta.
Comencem el taller observant una poma, una llimona, una castanya i una ceba. Mirem els colors, la forma, la textura. Olorem, toquem, partim per la meitat, comentem.
Despres sortim a l’exterior, ens fixem amb els arbres, flors, insectes, la gespa, els diferents colors dels troncs, com canvien els tons de les fulles amb la llum…
Dissabte 14 de maig darrer Taller de Creativitat del curs 2015/2016.
Escoltant Suzanne Ciani ens relaxem estirats damunt la catifa entre coixins, tanquem els ulls i visualitzem el nostre somni.
La lectura: Era un niño que soñaba d’Antonio Machado, de la col·lecció Poesía Ilustrada, editat per Bruño.
Hem comentat el contingut i les il·lustracions. Han sortit frases precioses com:
Somiem sense dormir. A vegades no m’agrada despertar-me i que el somni s’acabi. A la nit abans de tancar els ulls ja veig imatges, ja estic somiant. En les imatges hi ha móns diferents, com si del món real es passes al món dels somnis i al revés. Els somnis tenen imatges diferents. A vegades estan desperts, amb els nostres somnis estem tan bé! Hem de somiar fins a la mort… La darrera l’ha dit un nen que recentment ha complert 7 anys.
Cada nen/nena ha representat el símbol d’una flor. 
Dins d’un sobre de color ha guardat un petit escrit, el somni que desitja amb força i que ara sent que vol viure en l’esdevenir dels anys, sabent que el pot canviar si vol. El sobre és obert.
Algunes frases s’han compartit, d’altres s’han mantingut secretes:
Desitjo muntar a cavall sempre, també de gran. Vull dedicar la meva vida a la música. Vull ser feliç. El meu somni és volar. Vull arribar a fer-me gran…
Déu n’hi do!
