Tot és nou per a mi!
Miro arreu; formes, llums, colors em desperten satisfacció però hi ha quelcom que em captiva, estic passejant quan de sobte…una escultura de gran bellesa. Em transmet pau, dolçor i connexió amb el món interior.
Després, una visita al Museu d’Història.
I la catedral de Sant Pere i Sant Pau d’estil gòtic
La Diada de Sant Jordi és una festa candorosa. Hi ha libres i roses a dojo, per a tothom.
El matí s’ha aixecat ennuvolat però el sol ha anat treient el nas i al migdia brillava de ple. Quina escalforeta!
Avui no puc parlar de la guinda del pastís perquè n’hi ha hagut més d’una, entre elles la visita a la casa modernista Lleó i Morera obra de l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner que conjuntament amb un grup de més de quaranta artistes i artesants van crear bellesa en abundància al restaurar-la.
Passar un matí amb dos professionals de la restauració d’obres d’art ha estat un luxe. 
La Maria i en Francesc m’han obert les portes de casa seva i també del seu taller. Amb tot el carinyo i generositat m’han mostrat tota mena de materials necessaris per poder realitzar aquesta tasca tan valuosa i desconeguda per la majoria. Continua llegint
L’exposició LUXE, dels assiris a Alexandre el Gran planteja un munt de preguntes, en l’espai ludic, que cal tenir presents:
Contemplant la immensitat! Gaudint dels sons de la nit! Energia agomboladora! 
Una escapada, dic escapada perquè no disposo de massa temps però no em vull perdre l’exposició Toulouse Lautrec i l’esperit de Montmartre.
Trobar o retrobar Toulouse Lautrec ja sigui a Barcelona, Paris, Amsterdam… sempre em produeix satisfacció.
A l’Avinguda Gaudi de Barcelona hi ha una escultura d’Apel·les Fenosa que em captiva, representa la bonança fent fora la tempesta i abans d’ahir en veure-la novament vaig fer aquesta instantània. 
Quan cantem o toquem un instrument omplim l’espai de somnis, sensacions, fem reviure records, i l’energia vibra amb llum i colors.
La majoria de les vegades treballo acompanyada de música clàssica o jazz. Segons el que estic creant amb ve de gust escoltar un estil o unes peces determinades. També gaudeixo amb bandes sonores de pel·lícules i musicals.
Un grup de personatges que viuen al meteix carrer comparteixen vivències, creènces, opinions, veritats, somnis i creixements.
Els temes, de tots colors, estan presentats amb notes d’humor i amb una coreografia bonica i simpàtica.
Dissenys, projeccions i elements de decoració encertats del tot.
Les direccions músical i escènica molt bones.
La versió catalana El Carrer Q que té els seus origens a Nova York en la sèrie Sesamo Street, em sembla genial. La recomano!
He conegut a la Kate, la Meri Chistmas, en Nicky, en Brian… 14 titelles plenes d’encant. En acabar l’espectacle sortireu amb una rialla i amb bon sabor de boca.
Gràcies Óscar Peñarroya, Cèsar Aparício, David Pintó, Victòria Freixa, Marc Julià, Xavier Julià, Yolanda Gil i Ramon Pla.
Fa un parell de dies vaig rebre aquesta imatge i vaig sentir una forta emoció.
En Banaj, als seus tretze anys, fa un puzzle que és GENIAL!!!
Una obra d’art treballada amb fusta que té l’essència de les seves arrels i va molt més enllà.
Reitero: GENIAL!!!
Aquesta creativitat no s’aprèn, es porta dins.
