Anant amunt i avall trobo fonts d’inspiració de tota mena: Llums, colors, detalls, moviments, edificis, cares, paisatges…
Captar imatges m’és d’ajuda perquè, tot i que l’ànima té capacitat infinita i és sàvia, la informació és molta. Millor tenir material arxivat i ben organitzat. Qui sap si aquest palauet apareixerà en un conte de fades.
És curios veure-la enclaustrada entre vivendes quan va ser concebuda com a casa d’estiueig amb un jardi extens decorat amb plantes exòtiques i amb una cascada que es contemplava des del llit del dormitori principal (una manera bucòlica de començar el dia, amb bones vistes i la música de l’aigua).
Aquest edifici emblemàtic, Patrimoni de la Humanitat, va ser per a mi un regal del dia a dia. Hi passava pel davant quan anava i tornava de l’escola; a quarts de 8h del matí i a quarts de 9h del vespre. Tants anys contemplant-la des de fora i per fi he tingut la sort de visitar-la per dins… UNA JOIA!
Tinc una relació càlida amb l‘Hospital de Sant Pau degut a vivències amb persones exemplars.
Fa uns dies se’m va presentar l’oportunitat de fer una visita guiada pel Recinte Modernista i vaig acceptar al moment. Aquesta obra excel·lent de Domènech i Montaner és Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Dotze pavellons envoltats de jardí, envaïts per llum natural.
Caminant, a tres minuts de casa em trobo amb aquesta bellesa arquitectònica que és va salvar de ser enderrocada gràcies a les reivindicacions d’un grup d’arquitectes. És obra de Domènech i Estepà. Té barreja d’elements modernistes (trencadís) i mudèjars.
Actualment en política es parla de trencadís i si ho mirem positivament no cal alarmar-se; n’hi ha de gran bellesa!
Ahir tarda, abans de l’assaig i el concert per la Marató de TV3, un cafetó acompanyat d’un bocí de torró i jazz al piano a l’edifici modernista ‘Casa Fuster’ dissenyada per l’arquitecte Domènech i Montaner. 
Edifici municipal noucentista amb més de 100 anys d’història.
La façana està coberta amb pedra de Montjuïc.
Ferro forjat, fusta, vidre emplomat, decoracions florals fan de les diferents estances uns llocs amb encant. En entrar al Saló de Plens m’han sorprès els vitralls i les làmpares. Quina meravella!
Puig i Cadafalch va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona i president de la Mancumunitat de Catalunya.
Va néixer un 17 d’octubre com avui. Fa 150 anys.
La Casa Amatller al Passeig de Gràcia i la Casa de les Punxes a la Diagonal són dues de les seves joies arquitectòniques del modernisme que podem visitar aquí a ciutat.
Com a urbanista va presentar projectes per a reformar la Pça Catalunya i el barri de Montjuïc.
Agraïments pel seu patrimoni cultural que és extens, està ple d’encant, bellesa i fantasia.
Barcelona és una ciutat molt rica arquitectònicament i el modernisme ocupa un lloc important. Antoni Gaudí és un dels artistes que ens ha deixat un llegat valuós i preciós. 
Gaudint de les belleses del Palau Güell m’he trobat amb un home que ha expressat complaença amb la mirada; m’ha dit: -That’s great! En aquest moment hem tingut complicitat gràcies a la fotografia, la afirmació i un somriure recíproc.
Una escapada a l’Eixample per a gaudir de Gaudí. Casa Milà. 
