Una vegada més captant bellesa!
Sol de tarda a la Sagrada Família
Respon
Diumenge 2 d’agost a quarts de cinc de la tarda, cau un sol de justícia. Sortosament embolcallada per les parets gruixudes de la magestuosa Sagrada Família, em sento bé.
Hi ha menys persones de les habituals, fet que em permet fer fotografies amb tranquil·litat i gaudir de les llums canviants. El sol amb el seu moviment, n’és responsable amb gran part.
També m’entretinc observant detalls, formes capricioses i colors. Tot ple de simbolisme!
La música de l’orgue acompanya en la passejada.
Més cap el vespre bufa un ventet suau que endolceix l’estada a l’exterior. El dia encara és clar i segueixo gaudint d’un munt de noves descobertes.
A l’estació de Copenhaguen agafo el tren que passa per damunt del mar, travessa el pont Oresund, de 16 Km d’allargada i em porta a Malmö. És la tercera ciutat més gran de Suècia. Visito la Plaça de l’Ajuntament, l’edifici és d’estil gòtic i renaixentista. El casc antic també té una bonica plaça Major amb cases peculiars, de fusta.
La casa modernista del carrer Tamarit número 89 guarda una història:
Un matrimoni molt humil, per poder sobreviure. anava a buscar cargols per després vendre’ls i fer uns calerons. Fes pluja, sol o vent, tots dos ben decidits, sempre en buscaven i… Vet aquí que un bon dia van trobar un tresor. Va ser aleshores quan van fer edificar la casa de pisos de la que us parlo. Ells dos i són representats a la part superior i com és de suposar, els caragols també, i per tot arreu.
La Diada de Sant Jordi és una festa candorosa. Hi ha libres i roses a dojo, per a tothom.
El matí s’ha aixecat ennuvolat però el sol ha anat treient el nas i al migdia brillava de ple. Quina escalforeta!
Avui no puc parlar de la guinda del pastís perquè n’hi ha hagut més d’una, entre elles la visita a la casa modernista Lleó i Morera obra de l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner que conjuntament amb un grup de més de quaranta artistes i artesants van crear bellesa en abundància al restaurar-la.
Anant amunt i avall trobo fonts d’inspiració de tota mena: Llums, colors, detalls, moviments, edificis, cares, paisatges…
Captar imatges m’és d’ajuda perquè, tot i que l’ànima té capacitat infinita i és sàvia, la informació és molta. Millor tenir material arxivat i ben organitzat. Qui sap si aquest palauet apareixerà en un conte de fades.
És curios veure-la enclaustrada entre vivendes quan va ser concebuda com a casa d’estiueig amb un jardi extens decorat amb plantes exòtiques i amb una cascada que es contemplava des del llit del dormitori principal (una manera bucòlica de començar el dia, amb bones vistes i la música de l’aigua).
Aquest edifici emblemàtic, Patrimoni de la Humanitat, va ser per a mi un regal del dia a dia. Hi passava pel davant quan anava i tornava de l’escola; a quarts de 8h del matí i a quarts de 9h del vespre. Tants anys contemplant-la des de fora i per fi he tingut la sort de visitar-la per dins… UNA JOIA!