És curios veure-la enclaustrada entre vivendes quan va ser concebuda com a casa d’estiueig amb un jardi extens decorat amb plantes exòtiques i amb una cascada que es contemplava des del llit del dormitori principal (una manera bucòlica de començar el dia, amb bones vistes i la música de l’aigua).
Aquest edifici emblemàtic, Patrimoni de la Humanitat, va ser per a mi un regal del dia a dia. Hi passava pel davant quan anava i tornava de l’escola; a quarts de 8h del matí i a quarts de 9h del vespre. Tants anys contemplant-la des de fora i per fi he tingut la sort de visitar-la per dins… UNA JOIA!
Anuncis
