Parvana, el pa de la guerra és una pel·lícula d’animació que m’ha semblat entranyable, dura, però tractada amb delicadesa entrellaçant històries del món real amb el de la fantasia. Ens parla de la guerra a Kabul sota el règim talibà, de l’opressió de la dona, de la rigidesa. El seu títol original és The Broadwinner. Està inspirada en la novel·la El pa de la guerra de l’escriptora Deborah Ellis, activista canadenca.
El món de la creativitat és fascinant i no s’acaba mai, sempre està en moviment, és una pluja que es deixa caure generosament, constantment i alimenta els sentits, el cor i la ment. Llum, color, ombres, formes, línies, taques, punts, acords, silencis… formen un tot, un llenguatge ple de simbolisme.
Aquesta vegada la sorpresa m’ha arribat amb la pel·lícula El nen i el món d’Alê Abreu. És un tresor, una forma de comunicació espectacular, un llenguatge plàstic fàntàstic amb una emotivitat exultant. Estic plenament satisfeta d’haver-la vist!
Ahir un amic em va fer arribar aquest vídeo. Transmet un missatge tan bonic, encertat i positiu que el comparteixo.
Crear cinema i curts animats és tot un art que valoro i m’atrau.
Com a cloenda del cicle de Conferències sobre Cinema d’Animació, a CaixaForum, han vingut a fer la ponència Enrique Gato creador de Tadeo Jones, i David Alonso.
Han parlat de Eadweard Muybridge, dels germans Lumière, d’Estuard Blackton, de Disney, George Lucas i Steve Jobs.
Han explicat com es fa una pel·lícula d’animació amb les noves tecnologies, nombrant els passos a seguir i comentant-los un per un. A la pantalla han anat apareixent imatges molt entenedores. He passat una bona estona aprenent i valorant.
La directora d’ANIMAC (Mostra Internacional de Cinema d’Animació a Catalunya) Carolina López ha fet una ponència a CaixaForum, sobre la trajectòria de W. Disney en el món dels dibuixos animats.
Ha explicat els primers passos; com va començar a dibuixar. Ha anomenat fonts d’inspiració que el van portar a produir curts i pel·lícules. La factoria Disney actualment segueix creant curts més moderns ja que hi ha molt material d’arxiu de totes les tasques que s’han anat fent. També ha comentat l’estima que sentia per la lectura de contes, fàules i narracions europees. No ha oblidat esmentar un bon llistat de noms amb qui l’artista va contactar. Entre ells hi havia il·lustradors, pintors, gent del cinema, músics i escriptors. Va ser un cercador de tota mena de documentació del seu temps i anterior, que li permetés enriquir els projectes a nivell imaginatiu.
Noms com Arthur Graham, Beatrix Potter, Gustave Doré, Edward Lear, William Blake, William Shaquespeare… i Salvador Dalí formen part del seu camí.
Com he gaudit!
Els que estimeu el cinema de dibuixos animats, destineu unes hores a l’exposició Pixar 25 anys d’animació. En acabar la visita us sentireu satisfets. Aneu sense presses. Cal dedicar temps a llegir i a observar.
Caixa Forum Barcelona ha fet un muntatge entenedor, complert i molt atractiu.
Esbossos, estudis de fons marins, de la selva, de ciutats conegudes i imaginàries; proves de colors, reserca de personatges…
M’he emocionat amb les històries i els treballs que ens expliquen un nombrós equip de creatius, des de guionistes, a dibuixants, productors, músics, tècnics de so… Tots desenvolupen tasques importants.
John Lasseter, director creatiu ens comenta:
L’art posa a prova la tecnologia i la tecnologia inspira l’art.
Quants reptes superats, quanta voluntat i esforç. És d’agrair!
Començant amb llapis negre, colors, tintes… es van fent els primers traços. Després ve la tria de personatges, es fan estudis dels colors de cadascun, de les expressions, dels moviments del cos, de la llum, de les formes, tons de cada part de la cara… Estudis plens de bellesa que no s’han vist ni es veuran a la gran pantalla.
De mica en mica tot va adquirint vida per mitjà d’uns éssers a paper i virtuals que esdevenen propers perquè emocionen. Es fan reals amb les seves vivències i sentiments i desperten empatia, aversió, tendresa, simpatia, alegria… 
R. Nierva, dissenyadora de producció ens diu: A l’hora de dissenyar els personatges, el més important és captar l’essència d’algú, i així l’espectador projectarà aquesta persona en el disseny del personatge.
I Catherin Hicks, supervisora d’animació, comenta: 
El treball de donar vida a un personatge és estimulant, però també suposa un gran repte.
A les sales dedicades a aquesta mostra hi ha creacions de tota mena: llapis, carbonet, tintes, pastel, escultures, fotografies, dibuixos científics, perspectives, curts d’animació, fotomuntatges.
Moltes meravelles que m’han fascinat! Faré els possibles per fer una nova visita i descobrir més detalls.
