L’amor no necessita ser expressat amb paraules; es veu i sent en l’acció. Es manifesta des de dins. L’amor és el llenguatge del silenci. Es pot entendre i acceptar sense pronunciar una sola paraula. És un idioma internacional que s’entén per mitjà del cor, no per la ment. Els teus ulls, la teva actitud. el teu ésser sencer poden donar a entendre el què sents per una altra ànima.
(E. Caddy)
Estudi de personatge de conte.
He llegit a la Vanguardia que els sistemes de visió artificial reconeixen 39 colors a l’hora d’identificar un objecte. M’ha sorprès, primer, perquè m’han semblat pocs ja que un esquimal arriba a diferenciar 30 tonalitats de blanc, i en segon lloc perquè n’hi ha dos que no havia sentit anomenar mai. El trull i el tan. Sempre s’aprenen coses!
Magraner en procés de transformació constant.
Alguns insectes per amagar-se adopten formes del món vegetal. El mimetisme és un mitjà de defensa, una manera d’enganyar als ulls de l’observador. Si ens fixem en la fotografia, hi trobarem una papallona llimonera amb les ales plegades. Ah, per a mi no ha passat desapercebuda! 
És curios veure-la enclaustrada entre vivendes quan va ser concebuda com a casa d’estiueig amb un jardi extens decorat amb plantes exòtiques i amb una cascada que es contemplava des del llit del dormitori principal (una manera bucòlica de començar el dia, amb bones vistes i la música de l’aigua).
Aquest edifici emblemàtic, Patrimoni de la Humanitat, va ser per a mi un regal del dia a dia. Hi passava pel davant quan anava i tornava de l’escola; a quarts de 8h del matí i a quarts de 9h del vespre. Tants anys contemplant-la des de fora i per fi he tingut la sort de visitar-la per dins… UNA JOIA!
Aquest juliol, al blog, comença amb un escrit que m’han regalat. El comparteixo perquè la bellesa ha de fluir.
El sol fet de somiar ja és important.
Us desitjo tots els somnis del món, i unes ganes boges de complir-ne alguns.
Us desitjo que estimeu el que cal estimar, i que oblideu el que cal oblidar.
Us desitjo passions, us desitjo silencis, us desitjo cants d’ocells al despertar, us desitjo somriures d’infants.
El llibre en el que estic treballant té un munt d’il·lustracions, totes ben acolorides, amb escenes a ple sol, de nit, exteriors, interiors. He representat gent gran, infants, animals, éssers fantàstics… n’hi ha per a tots els gustos. 
La tècnica mixta m’ofereix un ventall ampli de possibilitats. És la que estic plasmant.
Un grup d’avis i àvies participen sovint en activitats creatives, a la Biblioteca Francesc Candel. Escriuen poemes, prosa, canten i pinten. Viuen compartint. Són exemplars!
Us mostro un treball fet per un d’ells.
