Una escapada al Baix Empordà

Matinar per anar a cercar la llum del nou dia davant del mar  quan el poble encara dorm i sentir-me agombolada pel so de les onedes em produeix un plaer indescriptible. Serà un dia mollat amb l’encant de les tonalitats canviants! Em commou veure tantes casetes arrenglerades; una vegada més viatjo a la infantesa. Aquests perfums mariners que porten l’airet i les aigües, aquest reguitzell de colors vius i apastelats, tot en harmonia em fan sentir més viva. Música de la natura!

Continua llegint

Anuncis

Llegenda de Sant Pau de Segúries

Passar uns dies a La Ral, a Sant Pau de Segúries m’ha portat a recordar una bonica llegenda:

Temps era temps, un mariner de l’Empordà, mentre era a mar, va trobar-se en mig d’una tempesta violenta amb vent ensordidor que va arribar fins les costes. Per fi ja a port va precipitar-se cap a casa, havia perdut la barca i solament tenia un rem. Quin va ser el seu disgust quan va veure que el temporal també li havia manllevat família i llar. Aleshores es va dir: -Em distanciaré d’aquestes aigües fins que descobreixi algun indret on no se sàpiga què és el que porto a les mans.

Continua llegint

La màgia de l’Empordà mai s’acaba!

Previsions metereològiques equivocades. Res de núvols ni pluges, ha sortit un sol llampant i vigorós.

Arribar als Aiguamolls d’hora és una benedicció!

Lliris grocs vestits de llum, transmutant les pinzellades liles evocadores de Van Gogh, voregen els marges dels camins. Faig la primera fotografia i… Ooooooooooh, sorprenent. Les gotes de rosada han captat la llum del sol reflectida en un dels aiguamolls i s’ha produït un efecte etèri, embolcallant les flors d’energia lluminosa.

Fer l’itinarari a peu, m’ha permès aturar-me, escoltar, contemplar i sentir. Es respira calma i bellesa!Veure el vol elegant de les cigonyes, arpejant l’aire i rosant la capçada d’un àlber, lliscant tan a prop meu, ha estat fascinant.

Continua llegint

Guimerà un poeta ben nostre

És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.

Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.

Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Estels lluint de dia i de nit

Passejant per la Grand Place.

SaveSave

SaveSave

Maternitat d’Elna

Coronada per una cúpula de vidre per on entra la llum en abundància, envoltada de camps i horts, s’aixeca la Maternitat d’Elna, al sud de França a la comarca del Roselló.

Elisabeth Eidenbenz una noia suïssa, tota ella coratge, vitalitat i humanitat; entre el 1939 i el 1944 va aconsegir salvar la vida de quasi 600 infants fills de dones exiliades. Provenien dels camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià, Ribesaltes, entre d’altres.

Havent llegit el llibre escrit per Assumpta Montellà, he tingut el privilegi de tenir-la com a guia.

Sentint-la parlar és fàcil emocionar-te perquè de manera planera, propera i amb passió et comunica les vivències d’aqueslls infants, dones i homes que van patir malalties, fam, sed, fred, humiliacions i molts la mort; i que malgrat tot no van perdre mai la dignitat.

Continua llegint

Nitidesa

Els cims pirinencs m’envolten, em trobo a la Vall de Núria.

Continua llegint

Gastronomia romana

Ara a volar recordant bons sabors.

Les trattories i pizzeries abunden a la capital romana però dinar i sopar a petits locals amb solera, no turístics, on et fan la pasta al moment, és una delícia. Portant una bona guia a la butxaca o a la bossa tens recomenacions que et són orientatives.
Com a típic ja coneixem la pasta fresca, les pizzes i el carpaccio. Els formatges, Parmesà i Motzzarela.
Les postres, el Tiramissu i la Panacotta.
Per pair bé, una copeta de Limoncello.
2016-10-21-17-40-12-copiaCom a refresc un Spritz. Molt agradable prendre’l al Trastevere.
A mig matí un caffè a la panna o un expresso.
Ah! No et sorprenguis si et posen una cara estranya en demanar un Cappuccino havent dinat, a Roma no és gens habitual.

Continua llegint

Algunes curiositats de Roma

ma-veritat-o-mentidaA la Piazza Navona hi ha La Font dels Quatre Rius de Bernini. Són el Danubi, el Nil, el Ganges i el riu de la Plata. El darrer està representat per una escultura que alça el braç com protegint-se de la possible caiguda de la Basílica de Santa Agnès, dissenyada per l’arquitecte Borromini; i l’estàtua que representa al Nil té la cara tapada com a senyal de despreci. Queda clar que Bernini i Borromini no eren massa amics.

Si poses la mà dins La Bocca della Verità i has dit una mentida, segons la llegenda, et mossegarà. Però… cosa curiosa hi ha una segona Boca de la Veritat que és de mentida.

2016-10-21-12-45-21-copiaLa Villa Borghese té forma de cor, és ideal per passejar caminant, amb bicicleta o tandem. Hi ha molt bones vistes.

A l’Esglèsia de Sant Ignasi hi trobaràs una falsa cúpula, obra d’Andrea Pozzo. Segons on et col·loques es veu correctament però és un engany òptic.

Antigament a l’estàtua de Pasquino, anomenada estàtua parlant, quan arribava la nit se li penjaven missatges anònims amb to satíric. Actualment encara s’hi deixen escrits.

En algunes zones de la ciutat la conducció és caòtica, no hi ha semàfors, o passes o els cotxes no paren, funciona així.

Continua llegint

Roma un món de llum

Roma és la capital de les llums canviants en pocs intèrvals de temps. Crec que és degut als tons de les façanes amb predomini d’ocres, taronjats, rosats i sanguines. Cal contemplar-la a l’albada, a la posta de sol, després d’un xàfec, i en plena vida nocturna. 2016-10-18-17-26-56Caminant pels seus carrers és fàcil d’entendre perquè Respighi va dedicar una composició als pins (Els pins de Roma) i una altra a les fonts (Les fonts de Roma). 2016-10-18-17-12-04

M’he emportat la sensació d’haver fet un viatge en el temps, no tan sols per l’art que el trobes arreu i n’hi ha d’èpoques i cultures diferents, sinó també per l’aire decadent que envolta la majoria de barris. Les parets escrostonodes, els terres de llambordes, la natura salvatge que penja dels murs i s’enfila desordenadament, i una circulació caòtica. Tot això i més fa que aquesta capital sigui inconfusible. 2016-10-18-05-57-24-copia