Donant vida al paper blanc

L’Editorial Edebé va apostar, ja fa uns anys, pels llibres d’Aprendre a dibuixar.

Em plau veure com infants i adults els fan servir com a guiatge o com a camí d’aprenentatge, i com gaudeixen en el procès de creativitat. Els resultats són molt satisfactoris!

SaveSave

Anuncis

Bon ambient!

Avui el cel està esmorteït però els paraigües han tret el nas tot donant tocs de colors virolats.

Observo la gent, el caminar és lleuger i les expressions serenes. Aquesta devallada de temperatures i la pluja suau són benvingudes.

És temps de bolets.

M’agrada la tardor!

A passat un any!

Un dia per recordar! Prou violència! Consideració! Llibertat d’expressió! 

Greenpeace despertant consciències

Ahir tarda un amic em va enviar aquest vídeo que trobo deliciós, molt ben fet i que transmet un missatge que cal que tinguem present. Greenpeace sempre actiu!

O tenim cura dels animals i les plantes o tranquem l’equilibri dels ecosistemes.

M’he preguntat, en més d’una ocasió, quina força puc tenir en aquest món tan vast, tan grandiós. Però som moltes les persones que mantenim l’esperança viva, que amb fermesa podem millorar el dia a dia respectat i estimant el medi ambient. Un cúmul de petites bones accions es converteixen en una obra positiva incommensurable.

Setembre 2018

Amics del Blog, Twitter, Instagram, Facebook, Pinterest, Linquedin i visitants esporàdics: 

Àngel

Quantes vegades he tingut la sensació d’estar embolcallada per ales angelicals!

SORTOSAMENT i SORPRENENTMENT!

I quanta inspiració arreu… cançons, pel·lícules, poemes, narracions…

Angel of the morningSend me an angelGood night my Angel, AngelsAngel, Angel eyes…

 

Continua llegint

Tot d’una…

I de sobte…

Moments d’interiorització

Recolliment i silenci.

Fa un any!

Em porta a sentir-me agermanada amb les famílies que van patir l’atemptat a les Rambles de Barcelona.

(autoria de la imatge: T. Martínez)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Reflexions personals

SaveSave

SaveSave

Amadeus

En arribar al restaurant El  Tastet al carrer Borrell, ens dóna la benvinguda un personatge que automàticament em trasllada a Salzburg al segle XVIII.

En fer-li fotos, un senyor me’l presenta: -És diu Amadeus!

Davant l’evidència se m’escapa un somriure. Fantàstic, aquest nom li escau d’allò més bé; li va com anell al dit!

I com que la creativitat em fascina, us el presento.

He viscut una nova vetllada amb els companys/es del Cor Drassanes celebrant el fi de curs amb un sopar gustós i variat. Les rialles han estat abundants i no han faltat cançons ni abraçades de comiat.