Recolliment i silenci.
Fa un any!
Em porta a sentir-me agermanada amb les famílies que van patir l’atemptat a les Rambles de Barcelona.
(autoria de la imatge: T. Martínez)
En arribar al restaurant El Tastet al carrer Borrell, ens dóna la benvinguda un personatge que automàticament em trasllada a Salzburg al segle XVIII.
En fer-li fotos, un senyor me’l presenta: -És diu Amadeus!
Davant l’evidència se m’escapa un somriure. Fantàstic, aquest nom li escau d’allò més bé; li va com anell al dit!
I com que la creativitat em fascina, us el presento.
He viscut una nova vetllada amb els companys/es del Cor Drassanes celebrant el fi de curs amb un sopar gustós i variat. Les rialles han estat abundants i no han faltat cançons ni abraçades de comiat.
El llibre en el que estic treballant té un munt d’il·lustracions, totes ben acolorides, amb escenes a ple sol, de nit, exteriors, interiors. He representat gent gran, infants, animals, éssers fantàstics… n’hi ha per a tots els gustos. 
La tècnica mixta m’ofereix un ventall ampli de possibilitats. És la que estic plasmant.
Avui nit de revetlla! Omplim-la de llums, sorolls i colors per foragitar als mals esperits. Obrim les portes de bat a bat perquè entrin totes les benaurances. 
Recordeu: Cremeu alguna cosa que ja no sigui útil, i si esteu d’humor doneu set voltes a la foguera, demaneu desitjos, mengeu un bocinet de coca i brindeu.
Acabo de rebre aquest vídeo meravellós. Les imatges, precioses! Penso que el missatge conté veritat; és categòric. Ja hem causat prou mal però el passat…passat està. Què podem fer ara per un món millor?
M’entristeix quan sento que algunes persones diuen: -Jo ja no hi seré!
Llegint un article del diari La Vanguardia amb data d’avui, sobre la màgia; una vegada més em queden clares les connexions que hi ha entre les persones.
Explica que un follet anomenat Max fa 9 mesos que s’ha instal·lat al barri de Les Corts. Els nens interactuen amb ell tot i que no el veuen ja que s’amaga als ulls dels humans. Algun adult s’hi comunica però el seu llenguatge és difícil i poc entenedor.
I quines són les connexions?
Doncs… Estic dibuixant i pintant follets! 
Continua llegint
Una vegada més torno a CaixaForum perquè l’exposició de Disney dóna molt de si. Cal observar acuradament el color, els enquadrements, els moviments… Hi ha molt bon material, molta informació i cal, també, estar obert a l’aprenentatge.
