Sense perdre l’esperança!
Anuncis
De la consternació al desig
Respon
Arxiu de la categoria: Personal
Consternació
Set nans que porten records
Els contes tradicionals ens acompanyen de generació en genaració i els protagonistes són un mirall per a nosaltres. Les seves vivències ens connecten amb els nostres instints, dons i febleses.
L’àvia materna me’ls explicava a la galeria, espai molt lluminós d’una casa amb la façana de colors crem i salmó. Dos dels balcons donen a la pça Rovira, i aleshores obria els porticons de fusta i contemplava el mar; ara no es pot, els alts edificis han esborrat la imatge poètica, (no de la meva ment). En arribar la primavera les orenetes s’apropaven per donar-nos la benvinguda amb uns xiscles aguts i fins. L’avi em deia: -Si volen baix ve pluja. L’àvia feia una rotllana amb cadires i les criatures estavem allà assegudes una bona estona demanant una història i una altra. Les mateixes cadires es convertien en muntanyes o en un tren. Visca la imaginació!
Fent endreça he recuperat aquesta il·lustració i m’han vingut records agradables i tendres del passat. (Original treballat amb tinta i aquarel·la per a l’editorial Edebé)
Càlida connexió
Un memorial a Antonio Machado, deixant clavells a la seva tomba, a Colliure. Si pogués parlar amb ell li explicaria: 
Un dia com tants d’altres van trucar-me per telèfon, poc savia que m’anaven a fer un regal esplèndit. La Isabel, una bona editora, em proposava il·lustrar un poema que des de nena he estimat. El llibre Era un niño que soñaba de la col·lecció Poesía Ilustrada, es va publicar l’any passat i està a les llars d’una bona colla de nens i nenes.
M’agrada llegir-lo tot sovint, sempre té encant, està ple de música i simbologia. Gràcies! Moltes gràcies!
I quan arriba el dia… les persones com tu, no marxen, es queden per sempre més!
La meva terra és pacífica!
Aquest dies tinc més present que mai, que la constància d’una gota d’aigua forada la roca, que la violència pot trencar portes però no obra llars. Em sento plenament satisfeta de la meva estimada Catalunya. Sóm gent valenta, decidida, pacífica, agermanada, intel·ligent, treballadora i voluntariosa.
Desconec l’autoria de la frase que acompanya la imatge.
Esquitxades vermelles damunt de blanc
Ara cadascú si és capaç i vol, que reflexioni…
Cal respecte
El camí de la pau és l’art de posar el que manca i treure el que sobra.
Paulo Coelho
Penso també que és l’art de mirar-nos als ulls i compartir el que creiem, fent’ho des del respecte; sense timidesa! Perquè l’expressió del que sentim ens fa autèntics i lliures. I hem de començar estimant-nos nosaltres mateixos i per tant, no permetre cap agressió.
Comparteixo aquest vídeo perquè el trobo genial, fantàstic!
Entrem a la tardor
Avui a les 20:02 comença l’equinocci.
Aquesta tarja que us regalo és el resultat d’un procés. Primer he fet la fotografia i després l’he treballat amb Photoshop tot donant-li un aire senzill, net i modern.
Icona
Fent endreça d’imatges he trobat una icona que tenia oblidada, una pinya. Vaig crear-la per a un llibre d’Edebé. Els nens veient’la sabien ràpidament quina activitat se’ls proposava. 
Ara que ha començat un nou curs escolar podem aprofitar el personatge que dóna nom a cada classe. El podem situar a la porta d’entrada, en els calaixos, prestatgeries, capses, full de càrrecs, rètols, calendaris…
Les il·lustracions tenen finalitats diverses, són un llenguatge! Poden educar, emocionar, informar, instruir i comunicar.
Ja som a la Diada 2017!
Gaudim de la FESTA!
