Dues sessions més!


L’any es va acabant però no per aquest fet, el darrer temps, deixa de ser ric. Concerts, xerrades d’art, teatre… La cultura m’acompanya fins el final.

Veure l’obra Jerusalem on Pere Arquillué demostra una vegada més ser un tot terreny, ha estat un regal compartit, fantàstic. Julio Manrique sempre és garantia. El meu pensament ha anat fent giragonses: -qui és realment en J.Byron? Un personatge mediàtic, un gitano, un perdut, un il·luminat, un profeta, un solitari, un rebel… una mica de tot?

I canviant de tema, l’obra Ha vingut un inspactor ha estat curiosa i amb un final molt ben trobat, sorpresiu. Una representació propera i familiar. M’ ha deixat molt bon gust!

Tocar el color

He pintat amb pastel i ho he fet amb les mans, evidentment. És un plaer anar escampant, barrejant i difuminant els colors amb els dits pressionant amb més o menys intensitat.

Continua llegint

Feminismes

Amb una imatge d’humor i a la vegada plena d’esperit crític començo aquesta entrada.

Tenia anotat a l’agenda: Visita al CCCB, Feminismes. No sabia massa bé que m’aportaria de nou, l’exposició, havent llegit articles sobre el tema i havent escoltat alguna conferència, però… Quan per descobrir!… I per pensar!… I per tenir present!…

El que es fa evident, una vegada més, és que la imatge té molta força, és una èina de comunicació impressionant, mou interiorment, qüestiona i no deixa indiferent.

Monet en un món virtual

Pel fet d’imaginar-me passejant pel jardi de Giverny on Claude Monet va viure amb Alice i els seus vuit fills ja sento una dolça frisança, unes ganes intenses de viatjar fins allà: garlandes florides, un estanya farcit de nenúfars, un pont japonès; tot té bellesa, el cant dels ocells, cada aleteig quasi efímer de les papallones…  I avui, solament ho he vist virtualment! En altres ocasions, en llibres i en exposicions a París i Madrid, fabuloses ambdues!

En el centre anomenat IDEAL, dedicat a les arts digitals, s’ha inaugurat l’exposició Monet, l’experiècia immersiva. La realitat virtual m’ha permès connectar amb la mirada del pintor.  Què observava ell? Què el colpia? Ciiutats com París, Suïssa, Londres, Holanda, Noruega, van ser font d’inspiració.

Continua llegint

Alimentant-me de bellesa!

T’agrada l’ART?

Si vas a Copenhaguen t’aconsello visitar el Museu Glypotek.

Vaig trobar-hi meravelles: Rodin, Degas, Manet, Monet, Van Gog…. Escultures neoclàssiques de gran bellesa, art egipci i molt més.

 

Continua llegint

Peculiaritats a Malmö

Un dels molts atractius de Malmö són les escultures al carrer.

L’orquestra positiva em sembla encantadora, divertida, curiosa, convida a jugar i interactuar.

Està dirigida per una dona de llarga cabellera voleiant al vent; la resta són homes.

 

 

 

 

Sorprenentment una senyora de conte se m’ha apropat i dirigint-se amb anglès i amb una rialla de pam i mig, m’ha  parlat de l’escultura de l’orquestra. Ella mateixa amb la seva indumentària a l’estil francès i les seves faccions escoceses  m’ha quedat integrada en el record, com una persona singular dins l’entorn.

L’escultura és obra de Yngve Lundell i va guanyar un concurs de decoració, l’any 1978.

Malmö és una ciuatat polida i plena d’encant. Minuciosos detalls em captiven.

Marionetes de la Bauhaus

Aventures com les que viu El Petit Geperut no passen cada dia, però sí avui que celebrem les Festes de la Mercè. El Pavelló Mies Van Der Rohe ha obert las portes als ciutadans per poder gaudir de l’espectacle.

Continua llegint

Miniatures Artesanes

Qui sap si… o perquè s’apropava l’hora de dinar o perquè m’encanten les bones menges, les dues darreres fotos que he fet a la Fira d’Artesans Miniaturistes han estat les que podeu veure.

Les Cotxeres de Sants, s’han omplert de parades  amb quantitat de detalls. Molts d’ells m’han portat records d’infantesa.

Quanta paciència, bon gust i bona vista que demana aquest art!

Parvana és fa estimar!

Parvana, el pa de la guerra és una pel·lícula d’animació que m’ha semblat entranyable, dura, però tractada amb delicadesa entrellaçant històries del món real amb el de la fantasia. Ens parla de la guerra a Kabul sota el règim talibà, de l’opressió de la dona, de la rigidesa. El seu títol original és The Broadwinner. Està inspirada en la novel·la El pa de la guerra de l’escriptora Deborah Ellis, activista canadenca.

Construint Nous Mons a través de l’art

El dadaisme em sembla molt emancipat, trencador, valent. Ens ubiquem en el 2014 (disculpes, és el 1914). Se’ns presenta una nova manera de publicitar, de veure el món per mitjà d’imatges oníriques on queda manifest l’inconformisme social. Es manté el concepte estètic de formes i colors, amb dinamisme i equilibri però és irracional i crític.

Aquest corrent donarà pas al surrealisme, fururisme i al pop art.

A CaixaForum podràs trobar la mostra amb obres de Juli González, Joan Miró, Marc Chagall, Jean Arp, Picabia, Duchamp, Bretón…