Rumi, ànima de poeta!

La meva ànima és d’un altre lloc i tinc intenció de tornar-hi.

Vina aquí on les roses han esclatat. Deixa que l’ànima i el món és coneguin.

Algunes coses obren les nostres ales, algunes coses fan que l’avorriment i el dolor desapareixin.

Hi ha una respiració d’amor que et permet obrir-te infinitament.

El centre de l’univers somriu, però recorda que les rialles són millor si provenen dels que ploren.

No em penedeixo del molt que estimo i evito aquells que els sap greu la seva passió. 

Continua llegint

Anuncis

Paraules de Mo Gawdat

Quan alguna persona estimada em fa arribar un article o entrevista que sap que m’agradarà, automàticament em poso a llegir i després, si l’escrit em sembla encertat, ho comparteixo al blog.

Aquesta vegada trobo que ho és i del tot!

https://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180510/443462697223/a-mi-cerebro-solo-le-permito-pensamientos-alegres-o-utiles.html&prev=search

Les flors humils

Als marges dels camins camparols estan esquitxats amb taques de colors. Són les petites margarides, campanetes, les fràgils roselles, els botons d’or, dents de lleó… és primavera! 

Josep Pla en el seu Quadern Gris fa unes descripcions de la natura que són totalment acolorides i poètiques:

La pluja ha refrescat el verd de les pinedes i dels alfals. Tot és brillant, brunyit. El blat està en el moment del pas del verd a l’escuma blanca i rossa de la maduresa. Els pujols laterals del paisatge —paral·lels a la mar— fan una ondulació llarga, d’una lluminosa suavitat, d’una elegància viva: semblen un nu palpitant adormit. Els colors són forts, enllustrats, i els perfils tenen una incisió profunda, un séc precís. (Josep Pla)

SaveSave

SaveSave

Sobre la pau – Raimon

Anit a TV3, com és habitual en arribar el dissabte, Laura Rosel va presentar el programa FACs. Sempre aprenc! Sempre sorprèn! La lectura del poema Sobre la pau a Ernesto Guevara , va fer un tancament apropiat i acollidor.

N’escric un fragment. L’acompanyo amb una imatge d’un moment de pau antagònic als de la poesia:

De vegades la pau
no és mes que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és mes que por.

De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són nomes silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.

De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

El rei del nas vermell

Una vegada hi havia un rei

que tenia el nas vermell,

i bevent de bóta en bóta

no en deixava ni una gota.

Així comença un dels contes que m’explicava l’àvia materna. Li demanava una vegada i una altra doncs els rodolins eren d’allò més atractius i ella els començava i jo, que ja els tenia més que sabuts, els acabava.

Aquesta nit m’ha vingut a la memòria algun fragment i la síntesis de la història:

Continua llegint

Perceverança

Dues granotes van saltar dins d’un cubell de nata, en una lleteria. -Ja ens podem donar per vençudes. Estem perdudes! -va dir una d’elles.

-Segueix nedant, sortirem d’alguna menera -va dir la companya.

-És inútil! -va dir la primera. -És massa espès per nedar, massa tou per saltar, massa relliscós per arrossegar-se. Com que hem de morir algun dia, millor fer-ho aquesta nit.

Així que es va deixar anar i es va ofegar. La seva amiga va seguir nedant i nedant sense rendir-se. I al matí es va trobar damunt d’un bloc de mantega que ella mateixa havia batut. Somrient va poder alimentar-se de les mosques que s’apropaven per tots costats. (Anònim)

Percepcions i transmutació

Roman en quietud i receptivitat davant la vida. Com més capaç siguis de tranquil·litzar-te, més gran serà la teva percepció. On millor pots escoltar és en la quietud. És on pots fer-te conscient de les meravelles que t’envolten; et tornes sensible a les coses de la vida que són importants de veritat i és en aquest estat quan les portes poden obrir-se de bat a bat. Encara que siguis una persona ocupada troba aquestes estones de pau, tampoc cal dedicar-hi un temps excessiu. (E. Caddy)

SaveSave

Pastís de Pasqua

Breu poesia de Maria Dalmurada per a infants:

SaveSave

Paraules i llums de primavera

Ahir va ser el Dia Mundial de la poesia i avui us en regalo una de breu anomenada ‘Primavera’

Ara ja té un pes inefable

sobre l’aire daurat del cel,

també, com la fruita, comença

de fer-se dens cada capvespre.

(Joan Vinyoli)

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Lloances a la dona

De : Santiago Gamboa, escriptor colombià

Las mujeres de mi generación son las mejores. Y punto.
Hoy tienen cuarenta y pico, cincuenta e incluso sesenta, y son bellas, muy bellas, también serenas, comprensivas, sensatas, y sobre todo, endiabladamente seductoras,
Esto a pesar de sus incipientes patas de gallo o de esa afectuosa celulitis que capitanea sus muslos, pero que las hace tan humanas, tan reales. Hermosamente reales.
Continua llegint