El somriure també es porta en el cor!

(Desconec l’autoria d’aquestes paraules)  

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave

Anuncis

No sempre calen paraules

L’amor no necessita ser expressat amb paraules; es veu i sent en l’acció. Es manifesta des de dins. L’amor és el llenguatge del silenci. Es pot entendre i acceptar sense pronunciar una sola paraula. És un idioma internacional que s’entén per mitjà del cor, no per la ment. Els teus ulls, la teva actitud. el teu ésser sencer poden donar a entendre el què sents per una altra ànima.

(E. Caddy)

Us desitjo…

Aquest juliol, al blog, comença amb un escrit que m’han regalat. El comparteixo perquè la bellesa ha de fluir.

El sol fet de somiar ja és important.

Us desitjo tots els somnis del món, i unes ganes boges de complir-ne alguns.

Us desitjo que estimeu el que cal estimar, i que oblideu el que cal oblidar.

Us desitjo passions, us desitjo silencis, us desitjo cants d’ocells al despertar, us desitjo somriures d’infants.

Continua llegint

Un somriure

Somriure és un dels obsequis més valuosos que ens podem donar i que podem regalar. A banda de fer brillar la mirada i d’embellir el rostre, un somriure sincer és reconfortant i convida a imitar-lo.

Ens cal aprendre a fer-ho sense por ni complexos, perquè el somriure és com un bàlsam per a les tensions i els malentesos, ens apropa els uns als altres, exercita la musculatura, redueix l’engoixa i dóna la volta a qualsevol situació estressant.

El dia que la moneda de canvi siguin els somriures, l’economia de les persones serà tota una altra cosa. (Albert Figueres)

Bon dia!

Un amic m’ha enviat aquestes belles paraules que em plau compartir:

Potser si ens acostuméssim a anar pel món amb l’actitud de dir bon dia, si diguéssim bon dia al sol i bona nit a les estrelles, si saludéssim als camps i a les persones amb un bon dia, ompliriem el món de bondat i d’il·lusió, i hauriem trobat una mica el sentit de l’existència. (Jordi Llimona)

SaveSave

Es diu calma

Es diu calma i em va costar moltes tempestes.
Es diu calma i quan desapareix …. surto una altra vegada a la seva recerca.
Es diu calma i m’ensenya a respirar, a pensar i repensar.

Es diu calma i quan la bogeria la tempta es deslliguen vents braus que costen dominar.
Es diu calma i arriba amb els anys quan l’ambició de jove, la llengua solta i la panxa freda donen lloc a més silencis i més saviesa.
Es diu calma quan s’aprèn bé a estimar, quan l’egoisme dóna lloc al donar i l’inconformisme s’esvaeix per obrir cor i ànima a qui vulgui rebre i donar.

Continua llegint

Va d’empatia

Heus aquí que una vegada…

Un ratolí mirant per un forat, va veure al granger i la seva dona obrir un paquet. va quedar aterrit en descobrir que era un parany per a ratolins! Va córrer amunt i avall del pati advertint a tots: -Hi ha una ratera a casa!

La gallina li va dir: -Senyor ratolí, a mi això no em perjudica en res.

I el be: -Demanaré per vosté en les meves oracions.

La vaca: -Potser estic en perill? Penso que no, oi? – i va passar olímpicament.

El ratolí va tornar a casa, preocupat i abatut. En arribar la nit es va sentir un gran aldarull. Qui havia caigut a la trampa? Sorpresa! Una serp tenia la cua enganxada a la ratera i ben enfadada va mossegar a la granjera que va ser portada a l’hospital.

Continua llegint

Rumi, ànima de poeta!

La meva ànima és d’un altre lloc i tinc intenció de tornar-hi.

Vina aquí on les roses han esclatat. Deixa que l’ànima i el món és coneguin.

Algunes coses obren les nostres ales, algunes coses fan que l’avorriment i el dolor desapareixin.

Hi ha una respiració d’amor que et permet obrir-te infinitament.

El centre de l’univers somriu, però recorda que les rialles són millor si provenen dels que ploren.

No em penedeixo del molt que estimo i evito aquells que els sap greu la seva passió. 

Continua llegint

Paraules de Mo Gawdat

Quan alguna persona estimada em fa arribar un article o entrevista que sap que m’agradarà, automàticament em poso a llegir i després, si l’escrit em sembla encertat, ho comparteixo al blog.

Aquesta vegada trobo que ho és i del tot!

https://translate.google.cat/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.lavanguardia.com/lacontra/20180510/443462697223/a-mi-cerebro-solo-le-permito-pensamientos-alegres-o-utiles.html&prev=search

Les flors humils

Als marges dels camins camparols estan esquitxats amb taques de colors. Són les petites margarides, campanetes, les fràgils roselles, els botons d’or, dents de lleó… és primavera! 

Josep Pla en el seu Quadern Gris fa unes descripcions de la natura que són totalment acolorides i poètiques:

La pluja ha refrescat el verd de les pinedes i dels alfals. Tot és brillant, brunyit. El blat està en el moment del pas del verd a l’escuma blanca i rossa de la maduresa. Els pujols laterals del paisatge —paral·lels a la mar— fan una ondulació llarga, d’una lluminosa suavitat, d’una elegància viva: semblen un nu palpitant adormit. Els colors són forts, enllustrats, i els perfils tenen una incisió profunda, un séc precís. (Josep Pla)

SaveSave

SaveSave