Cuida’t, tu pots!

Dóna’t temps per descansar, per actuar si és el moment oportú i dóna primacia a la salut.

Perdona, deixa anar la situació que et causa dolor.

Paga el deutes i cobra el què se’t deu.

Acompleix les teves promeses. (Dalai Lama)

Anuncis

Aquests darrers dies Pessoa ha estat molt present.

Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa… pasa… pasa de largo…

Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.

Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora que no pasa de largo

L’odi neix en el qui té raó, l’amor en el qui dubta.

Les presons paoroses les que fan patir, són les presons imaginàries.

L’amor és una tendència molt forta, però de vegades és relativa. Puja i baixa.

El dolor és l’aliment essencial de l’amor; qualsevol amor que no s’hagi alimentat d’un poc de dolor pur, mor.

Continua llegint

Bon dia de tardor!

Viu i treballa, però no t’obldis de jugar, de divertir-te i passar-ho bé en la vida. Necessites aquil·libri en tot. Massa treball sense gaudir fa que la vida resulti desproporcionada i et converteixis en una persona poc interessant. Busca equil·libri en tot el que facis i veuràs que viure és una veritable delícia. Cal varietat. Quin sentit tindria el dia a dia sinó poguessis divertit-te? (E. Caddy)

SaveSave

La tardor que jo conec

La tardor que jo conec
té gust a raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
(D. Gelabert)

Paraules per a un dimecres

No li dediquis la teva vida a qui no té un minut per a tu.

Què som? Instants que seran records.

Tenir sexe és buidar el cos, fer l’amor és omplir l’ànima.

Fins i tot la paciència és torna inquieta quan tu no hi ets.

Quina és la millor fotografia? Aquella que en tancar els ulls continua aquí, a la ment, sense esborrar-se com tu.

Els petons que fan més mal són aquells que mai es donen i que un espera tant.   (Frases de D. Vega)

SaveSave

Pluja (poema)

Text i imatge d’Aleix Cabrera 

Una mica de prosa poètica

La Lluna, que és el mateix caprici, mirà per la finestra mentre tu dormies al teu bressol, i es digué:

“Aquesta xiqueta em plau”.

I baixà suaument per la seua escala de núvols i passà sense soroll a través dels vidres.

Després s’estengué damunt teu amb la tendresa suau d’una mare, i diposità els seus colors sobre la teua cara. Les teues nines n’han restat verdes, i les teues galtes extraodinàriament pàl.lides. És contemplant aquesta visitadora com els teus ulls s’han engrandit estranyament; i ella t’ha premut el pit tan tendrament que tu hi has guardat per sempre les ganes de plorar. (Baudelaire)

SaveSave

Abraçades poètiques 2

Si et fa suspirar, continua. Si et fa vibrar, continua. Si et fa més feliç, estàs escollint el millor camí.

Envolta’t de gent sincera. Els altres et faran perdre el temps.

Continua llegint

Abraçades poètiques

  • Felicitat: quan la teva rialla i la meva s’abracen.
  • Trist? Trist és veure’t i dir-te ‘Hola’ quan em moro de ganes de dir-te ‘T’estimo’.
  • Quan estem junts qualsevol racó de la terra és cel.
  • Som una bogeria i repetir-la s’ho val.

Continua llegint

La mar

Com la veu i la descriu Josep Pla en un mes d’agost:

Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar, fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’ací en pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. 

Imatge: Moll de Barcelona

SaveSave

SaveSave