Pluja (poema)

Text i imatge d’Aleix Cabrera 

Anuncis

Una mica de prosa poètica

La Lluna, que és el mateix caprici, mirà per la finestra mentre tu dormies al teu bressol, i es digué:

“Aquesta xiqueta em plau”.

I baixà suaument per la seua escala de núvols i passà sense soroll a través dels vidres.

Després s’estengué damunt teu amb la tendresa suau d’una mare, i diposità els seus colors sobre la teua cara. Les teues nines n’han restat verdes, i les teues galtes extraodinàriament pàl.lides. És contemplant aquesta visitadora com els teus ulls s’han engrandit estranyament; i ella t’ha premut el pit tan tendrament que tu hi has guardat per sempre les ganes de plorar. (Baudelaire)

SaveSave

Abraçades poètiques 2

Si et fa suspirar, continua. Si et fa vibrar, continua. Si et fa més feliç, estàs escollint el millor camí.

Envolta’t de gent sincera. Els altres et faran perdre el temps.

Continua llegint

Abraçades poètiques

  • Felicitat: quan la teva rialla i la meva s’abracen.
  • Trist? Trist és veure’t i dir-te ‘Hola’ quan em moro de ganes de dir-te ‘T’estimo’.
  • Quan estem junts qualsevol racó de la terra és cel.
  • Som una bogeria i repetir-la s’ho val.

Continua llegint

La mar

Com la veu i la descriu Josep Pla en un mes d’agost:

Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar, fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’ací en pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar hagi estat de simple contemplació.

La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague. 

Imatge: Moll de Barcelona

SaveSave

SaveSave

No et deixa indiferent

Charles Bucowski és un poeta nord-americà, nascut a Alemanya, que convida a opinar.

Comparteixo uns quants fragments i frases:

  • L’ànima lliure és rara, però la reconeixes fàcilment quan la veus: basicament perquè et sents a gust, molt a gust quan estàs prop d’ella o amb ella.
  • Inventa’t i torna a inventar-te, canvia tan de to i forma que no puguis limitar-te.

Continua llegint

Muere lentamente

Comparteixo un poema que trobo bonic. Es comenta que pertany a Pablo Neruda però l’autoria correspon a Martha Medeiros:

Muere lentamente quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en sí mismo.
Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.
Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito
repitiendo todos los días los mismos
trayectos,
quien no cambia de marca,
no se atreve a cambiar el color de su
vestimenta
o bien no conversa con quien no
conoce. Continua llegint

Cooperar, no competir!

M’agrada llegir la contra de La Vanguardia, hi trobo algunes entrevistes d’interès com la del filòsof, Gilles Vernet  que ens pregunta: -On va a parar tot el temps que gastem anant a corre cuita?

I té una frase que em commou: –Sense presses arribes lluny.

La creativitat

Sir Ken Robinson ens parla de la creativitat i comenta que s’aprèn agual que s’aprèn a llegir.

És una actitud que tothom pot adquirir i no un do reservat per la naturalesa a uns escollits.

Caldria per començar, desenvolupar-la a l’escola. Demana disciplina però és asequible a totes les edats i circumstàncies.

La creativitat és més la connexió generosa dels perseverants que una sobtada inspiració dels escollits.

Cal desaprendre el mal aprenentatge i córrer el risc fins a trobar la pròpia zona creativa. Fer-ho porta la recompensa de gaudir amb íntima concomitància amb la vida.

SaveSave

Una sirena

Una nova descoberta: un conte del baró de Lampedusa. És breu, poètic i bonic! I pel tema, em sembla del tot adient compartir-lo ara que és estiu i s’apropa el mes d’agost.

No l’he traduït al català perquè m’ha agradat molt com l’he trobat en llengua castellana.  Continua llegint