Hàfidh

Poeta persa del segle XIV. Ha escrit versos i pensaments amb imatges i metàfores de gran bellesa:

Els meus ulls no s’han cansat de mirar-te.

El meu cor es va perdre en la nit perfumada dels teus cabells.

La rosa ha deixat al descobert la seva gràcia, la brisa és alegria amb ànima, d’arreu arriben perfums que em reanimen.

No pateixis: el teu mal serà transmutat en bé; no t’aturis en el què t’inquieta, el teu esperit coneixerà la pau novament. No pateixis: una vegada més la vida tornara al teu jardí.

Venturosos

Quan m’ha arribat aquest escrit de Tomás Moro a les mans m’he sorprès i he trobat un punt d’humor que m’ha agradat, aleshores m’he dit: -S’ha de compartir, no hi ha volta de full! I… aquí el teniu! 

  • Venturosos els que saben riure’s d’ells mateixos, perquè es divertiran molt.
  • Venturosos els que saben veure la diferència entre una muntanya i una pedra, perquè s’evitaran molts problemes.
  • Venturosos els que saben descansar i dormir, perquè arribaran a ser savis.
  • Venturosos els que saben escoltar, perquè aprenen coses noves. 

Continua llegint

Dos poemes a les roses de Sant Jordi

QUATRE COSES
M’abelleixen quatre coses   

-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

AL ROSERAR
Pues i flors té el roserar:
cal que respir o que em defensi?
-¿Qui per les roses, en silenci
no es deixaria esgarrinxar?

(Maria Antònia Salvà)

La pau que tots volem

El què tothom desitja és pau interior, i està aquí si et dónes temps per buscar-la. Dediques temps a trobar la veritat, o acceptes tot el que sents, veus, i llegeixes tot d’un plegat? Quan saps una cosa des de dins teu, res ni ningú pot fer-te dubtar. És tan real per a tu que no importaria que el món sencer anés en contra teva. Series capaç de seguir tranquil·lament el teu camí sense desequilibrar-te el més mínim. Aquest és el goig de la força del coneixement intern. És el que et pot donar la pau.

Fes allò que el teu interior et diu que està bé i espera solament el millor. No es pot construir un temple fort sense una base sòlida. (E. Caddy)

Com reconèixer una persona amb energia cristall?

El febrer del 2013 vaig fer uns breus comentaris aquí al blog sobre els nens i nenes cristall, basant-me amb uns articles de Virginia Poggi.

Ara ho puc ampliar una mica més gràcies a la revista ‘Amerika’, referint-me també als adults.

Característiques: 

  • Evita situacions conflictives i confrontacions.
  • Parla poc, però quan ho fa és amb profunditat.
  • Té habilitats psíquiques.
  • La seva capacitat afectiva és gran.
  • Li agrada passar molt temps sola.
  • Capta fàcilment les pors de l’entor i aleshores sembla trista.
  • És discreta, positiva i transmet serenor.
  • Per a ella demana poc però no dubta  a l’hora de demanar pel bé dels altres. 

Continua llegint

Què ens diu el Petit Príncep?


– Mira sempre més enllà de les aperences.

– Deixa d’exigir als altres allò que no et poden donar.

– Abans de criticar a l’altra persona, mita’t a tu mateix.

– Si aconsegueixes jutjar-te bé a tu mateix, ets un veritable savi.

– Que res et privi d’apreciar la bellesa.

– No és més ric qui més té, sinó qui valora el que té.

– La vida no es mesura, ni es compta. Es viu!

– Dedica temps a les relacions especials.

Joguines estimades

Abans de que el nen es comenci a sentir com una entitat separada es comporta com si la mare i ell fossin una sola persona. Les separacions per breus que siguin poden causar-li un dolor considerable. Això explica perquè els nens més petits fan esforços continuats per mantenir el contacte amb la mare, fins i tot quan ella és a la vora.

Al llarg del seu desenvolupament l’infant elabora una imatge mental d’ella que actua com a substitut de la seva presència física, però aquest fet no es crea de la nit al dia. Els jocs de desaparició com el de ‘cuit amagar’ faciliten el procés de maduració. El nen/a al veure com la mare es tapa la cara amb les mans, expressa alegria quan ella novament es descobreix i reapareix.

La mare no pot estar continuament al costat del fill, aleshores ell se sent protegit si té alguna joguina o objecte de transició com una manta, una nina de drap o un ós de peluix. (Sheldon Cashdam – fragment d’un escrit)

Cartes per a tu

Quan llegeixo o fullejo diaris i revistes em pregunto: -Què hi ha de veritat? Però per sort, a vegades t’arriben escrits plens d’autenticitat que no es poden obviar.

L’Editorial Graó ha publicat uns articles a les revistes Guix i Aula d’infanil, primària i secundària que sento que he de compartir. Estan relacionats amb el dia a dia del món dels infants, en el aquí ara.

Carta_per a_tu_i_el_claustre_Guix_GU43210 –

Carta para ti y el claustro_secundaria_AS02105

Dia Mundial de la Poesia 2017

Cada 21 de març es celebra el Dia Mundial de la Poesia. Comparteixo uns versos del poeta i pintor Cummings.

Porto el teu cor amb mi (el porto en
el meu cor ) mai no me’n separo (a tot arreu
on vaig hi vas tu, estimada; i tot el que existeix
gràcies a mi només és obra teva, amor meu).

Vet aquí el més profund secret que ningú no sap
(vet aquí l’arrel de l’arrel i el brot del brot
i el cel del cel d’un arbre anomenat vida; que es fa
més alt del que l’ànima pot esperar o la ment pot amagar)
i vet aquí la meravella que distingeix les estrelles
.

Porto el teu cor (el porto en el meu cor).

Continua llegint

Dia de la Poesia Catalana 2017

(Música suau que és poesia)

Amo l’aroma d’aquest brot de menta

que duus lligada dintre el teu somrís

fes-me’n penyora tu, minyona esquerpa

com vela nova que torba el garbí.

Perquè vindria de la boca teva

la posaria al mossec de les dents,

fes-me’n penyora, del teu brot de menta:

jo, per pagar-la, ja em daria teu.              (fragment – Joan Salvat Papasseit)