Paraules poètiques per avui i sempre!

Anuncis

Què pot allunyar a un infant de la lectura?

Gianni Rodari ens comunica quines són les frases que porten als infants a avorrir la lectura:

  • Agafa un llibre i no perdis temps mirant la TV.
  • S’han acabat els còmics!
  • Abans es llegia més!
  • Tens massa distraccions!
  • Tu tens la culpa de que no t’agradi llegir!
  • Còpia una pàgina i fes-ne el resum!
  • Ja ets gran per llegir contes!
  • Solament et compro un llibre o dos!
  • Llegeix des de… fins a…

Seguint el camí de Haru

No som el que fem, no som el que pensem, no som el que volem.

Una pregunta ben feta porta la resposta a l’esquena de la meteixa menera que un cargol porta la closca.

Només veureu la realitat quan no considereu res vostre, quan no us identifiqueu amb res.

Donar el que cal no és pas regalar, és proveir.

Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat.

El camí consisteix a fer-lo, no a acabar-lo (Flavia Company)

Una frase per cada mes del 2019

(En desconec l’autoria)

  • Gener: L’amor justifica actes que els éssers humans són incapaços de comprendre a no ser que es visqui el mateix.
  • Febrer: Rica és la persona que està en contacte amb l’energia de l’amor.
  • Març: El veritable amor resisteix la distància.
  • Abril: La por fa que sentim vergonya de manifestar el nostre afecte.
  • Maig: L’amor, és. Estima i no preguntis massa, sols estima!
  • Juny: Hi ha moments en que la vida separa persones perquè entenguin lo importants que són l’una per l’altra.
  • Juliol: L’amistat és una de les moltes cares de l’amor.

Continua llegint

Jo et regalo el ram de Nadal

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç: 

jo et regalo el ram de Nadal.

Amb aromes de rosada i de camp,

de nits estelades i albades de blanc.

Amb colors d’aquarel·la hivernal,

de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans. (Isabel Barriel)

Quan val una persona sense ètica?

 

Al matemàtic persa Al-Juarismi li van preguntar sobre el valor de l’ésser humà i va contestar:

Si té ètica el seu valor és igual a 1, si té intel·ligència afageix un zero i aleshores tens un 10, si a més a més és ric afageix un altre zero i tens el 100, si altrament és bell, un altre zero i tens el 1000. Però si perd el número 1 que correspon a l’ètica solament es quedarà amb el ‘0’.

Haru obra portes!

  • Com explicar el temps que queda si l’única mesura de què es disposa és el temps que ha passat?
  • La por fa que ens movem quan no toca i que ens paralitzem quan ens hauriem de moure.
  • Quan travessis la porta que hi ha al final del túnel i passis al següent tram, abans de seguir caminant tanca la porta que et queda al darrera.
  • Obrir una porta nova sense tancar l’anterior mai no porta enlloc.
  • Ningú no pot fugir del que porta a dins.
  • Les persones enfadades viuen sempre fora del present.
  • Tenir present el passat o el futur és una paradoxa: present només es pot tenir el present.
  • Quan mostres el que has après, ensenyes el que no sabies.
  • Només qui comprèn sap donar a cada cosa el temps adequat. (Flavia Company)

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.

Continua llegint

Cuida’t, tu pots!

Dóna’t temps per descansar, per actuar si és el moment oportú i dóna primacia a la salut.

Perdona, deixa anar la situació que et causa dolor.

Paga el deutes i cobra el què se’t deu.

Acompleix les teves promeses. (Dalai Lama)

Aquests darrers dies Pessoa ha estat molt present.

Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa… pasa… pasa de largo…

Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.

Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora que no pasa de largo

L’odi neix en el qui té raó, l’amor en el qui dubta.

Les presons paoroses les que fan patir, són les presons imaginàries.

L’amor és una tendència molt forta, però de vegades és relativa. Puja i baixa.

El dolor és l’aliment essencial de l’amor; qualsevol amor que no s’hagi alimentat d’un poc de dolor pur, mor.

Continua llegint