Una visió de Barcelona

Una de les coses que em fan més impressió de Barcelona és el que en podríem dir el seu dualisme: la proximitat en què es troba un carrer com la Rambla, tan carnal, terrestre, sensual, tan directe i simplistament humà, amb els temples que l’emmarquen (la catedral, el Pi, Santa Maria), tan elevats, tan espirituals, tan sensibles, tan suggeridors de tendresa, d’una qualitat quasi divina. (Josep Pla)

Anuncis

En el ventre de la Mare Terra

A vegades m’arriben escrits d’amics que amb una sola lectura no en tinc prou. Són paraules que porten a la reflexió.
Feia dies que no en campartia un. Aquí el teniu:
—¿Estás segur@ de que deseas encarnar en la Tierra?
—Totalmente. La decisión está tomada.
—¿Eres consciente de los retos a los que te enfrentas?
—Nunca antes he encarnado en ese planeta, de modo que no sé lo que significan realmente los conceptos de “miedo”, “dolor”, “soledad” o “tristeza”. Tal vez el que más me preocupa es el de “muerte”… No alcanzo a comprender la idea de dejar de existir para siempre: eso es imposible, pero los humanos creen que es así. Sea como sea, mi alma desea “bajar” y experimentar todo eso, aportar mi luz y contribuir con mi ser al cambio de conciencia.
—Cuando estés allí abajo, limitado por el cuerpo físico y preguntándote qué haces en ese lugar, “comprenderás”… Desde este estado de conciencia ni siquiera puedes intuir lo que implica experimentar la densidad y la limitación.
—Asumo el reto…
—Entonces, si esa es tu voluntad, solo me queda desearte un feliz viaje por el mundo tridimensional y recordarte que estaremos contigo, desde esta dimensión, observándote y guiándote. Si consigues abrir tu corazón lo suficiente, tarea que no es en absoluto sencilla, serás capaz de “escucharnos” y de percibir nuestras señales.
—¿Y cuál es la mejor manera de abrir el corazón?
—Hacerle caso. Escuchar tu voz interna. Dejarte llevar y soltar la resistencia a que las cosas en la Tierra no sean como deseas… Aceptarte, en definitiva, tal y como eres. Solo de esa forma podrás aceptar a los otros y honrar sus aprendizajes. La paz y el amor que surgirán en ti como consecuencia de esa aceptación te pondrán automáticamente en “contacto” con nosotros.
—De acuerdo, lo tendré en cuenta.
—No, amigo mío… Lo olvidarás. Son las reglas. Tendrás que irlo recordando a medida que tu cuerpo físico, ya contaminado de juicios, apegos y creencias negativas, crezca y se haga adulto. La luz de tu alma deberá emerger entre las tinieblas del temor, la desconfianza y la incomprensión. Confía, amado nuestro: estamos seguros de que serás capaz de conseguirlo.
—¿Qué es eso?
—Es el vientre de tu madre terrestre.
Y ese pequeño embrión con extremidades que puedes ver en su interior es el cuerpo físico en el que vas a encarnar.
¡Buen viaje, alma estelar!

Primavera en vers

Un poema que ens parla del nou despertar.

Paraules poètiques per avui i sempre!

Què pot allunyar a un infant de la lectura?

Gianni Rodari ens comunica quines són les frases que porten als infants a avorrir la lectura:

  • Agafa un llibre i no perdis temps mirant la TV.
  • S’han acabat els còmics!
  • Abans es llegia més!
  • Tens massa distraccions!
  • Tu tens la culpa de que no t’agradi llegir!
  • Còpia una pàgina i fes-ne el resum!
  • Ja ets gran per llegir contes!
  • Solament et compro un llibre o dos!
  • Llegeix des de… fins a…

Seguint el camí de Haru

No som el que fem, no som el que pensem, no som el que volem.

Una pregunta ben feta porta la resposta a l’esquena de la meteixa menera que un cargol porta la closca.

Només veureu la realitat quan no considereu res vostre, quan no us identifiqueu amb res.

Donar el que cal no és pas regalar, és proveir.

Deu ser cert que quan ens allunyem del que ens resulta confortable és quan ens acostem al que som de veritat.

El camí consisteix a fer-lo, no a acabar-lo (Flavia Company)

Una frase per cada mes del 2019

(En desconec l’autoria)

  • Gener: L’amor justifica actes que els éssers humans són incapaços de comprendre a no ser que es visqui el mateix.
  • Febrer: Rica és la persona que està en contacte amb l’energia de l’amor.
  • Març: El veritable amor resisteix la distància.
  • Abril: La por fa que sentim vergonya de manifestar el nostre afecte.
  • Maig: L’amor, és. Estima i no preguntis massa, sols estima!
  • Juny: Hi ha moments en que la vida separa persones perquè entenguin lo importants que són l’una per l’altra.
  • Juliol: L’amistat és una de les moltes cares de l’amor.

Continua llegint

Jo et regalo el ram de Nadal

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç: 

jo et regalo el ram de Nadal.

Amb aromes de rosada i de camp,

de nits estelades i albades de blanc.

Amb colors d’aquarel·la hivernal,

de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans. (Isabel Barriel)

Quan val una persona sense ètica?

 

Al matemàtic persa Al-Juarismi li van preguntar sobre el valor de l’ésser humà i va contestar:

Si té ètica el seu valor és igual a 1, si té intel·ligència afageix un zero i aleshores tens un 10, si a més a més és ric afageix un altre zero i tens el 100, si altrament és bell, un altre zero i tens el 1000. Però si perd el número 1 que correspon a l’ètica solament es quedarà amb el ‘0’.

Haru obra portes!

  • Com explicar el temps que queda si l’única mesura de què es disposa és el temps que ha passat?
  • La por fa que ens movem quan no toca i que ens paralitzem quan ens hauriem de moure.
  • Quan travessis la porta que hi ha al final del túnel i passis al següent tram, abans de seguir caminant tanca la porta que et queda al darrera.
  • Obrir una porta nova sense tancar l’anterior mai no porta enlloc.
  • Ningú no pot fugir del que porta a dins.
  • Les persones enfadades viuen sempre fora del present.
  • Tenir present el passat o el futur és una paradoxa: present només es pot tenir el present.
  • Quan mostres el que has après, ensenyes el que no sabies.
  • Només qui comprèn sap donar a cada cosa el temps adequat. (Flavia Company)