Orxata que és or

Amb l’arribada de l’estiu els camps s’han omplert de papallones.

Els colors semblen més brillants i la calor apreta, fet que convida a prendre algun refresc.

I tot assaborint una orxata em ve a la memòria una llegenda sobre el nom d’aquesta beguda:

El rei Jaume I el Conqueridor després d’una gesta va arribar a terres valencianes. Feia molta calor i estava assedegat. Una noia va apropar-se-li per oferint-li una beguda. Aleshores el rei va dir: -A què meu convidat? -A aigua de xufes va contestar ella. I el rei va replicar: -Això és or, xata!

Arbre de la llana

Cada planta té el seu mitjà de reproducció i  el vent, moltes vegades, hi juga un paper important en aquesta tasca.

 

Aquest és en el cas del ‘Yuchán‘ o  l’arbre de la llana.

He vist voleiar les volves blanques i com  les llavors s’han anat escampant per arreu.

És un arbre de tronc curiós, molt arrodonit, amb punxes i amb tonalitats terra, gris i verdoses.

Prové de la selva tropical de Sud-amèrica i forma part de la família dels boababs.

També se l’enomena abre cotoner, pal borratxo de flor blanca, i per la forma del tronc: pal panxut o arbre ampolla.

 

Uns quants números 20!

 

 

Aquesta tarda a les 8 i 20 minuts, serà:

20:20 hores, del dia 20 de l’any  2020.

 

20:20, 20, 2020

 

 

Llegenda del til·ler

El 15 de setembre del 2011 us vaig fer una entrada breu per parlar-vos d’alguna curiositat del til·ler. Ara ho amplio una mica més!

La mitologia grega ens explica que un matrimoni humil de Grècia va acollir a la seva llar a Zeus i Hermes. Com a recompensa per la seva bonhomia, els déus els van oferir un desig i tots dos van demanar estar sempre junts. Aleshores l’home, a la seva mort, va ser convertit en roure i la dona en til·ler.

Afrodita, símbol de l’amor, portava una corona de flors de til·ler. Aquest arbre també representa la fertilitat i la llibertat.

Ala d’àngel

La llegenda explica: Una donzella va morir deixant un cistell ple de joiells en un camp.  Aleshores va créixer una planta d’acant que el va embolcallar per amagar-lo. Un jove escultor va trobar la planta i se’n va prendar. Va començar a decorar els capitells de les columnes dels temples amb fulles d’ala dàngel o acant i així va néixer l’estil dl’art corinti.

Antigament a l’illa de Java se la considerava protectora i es plantava a l’entrada de vivendes i temples per evitar els mals esperits. Encara ara, en algunes cases de la costa del Meditarrani s’hi pot veure un matoll a cada costat de la porta principal.

Temps de nenúfars

Sabies que els nenúfars, planta sagrada a l’antic Egipte, eren considerats portadors de salut i bona sort? A l’India tenen una altra simbologia, representen la puresa de ment i el mantenir-se íntegre malgrat l’entorn d’aigües poc nítides. 

En els jardins de Mossen Cinto Verdaguer, en aquesta època de l’any, pots contemplar-los amb tota la seva bellesa.

Ceibo

 Matinar m’agrada i una vegada més he anat a passejar per la muntany de Montjuïc.

La descoberta d’avui ha estat un ceibo farcit de flors d’un vermell cadmi intens.

El ceibo o erythrina abunda a l’Uruguai a l’Argentina i al Brasil. I la flor és símbol nacional dels dos primers països

També se’l coneix com l’arbre del corall.

Continua llegint

Escombra màgica!

 

El passat dia dimecres un amic em va enviar un Whatsapp que em va portar a jugar.

Se’m comunicava que segons la NASA, el dia 4 de març del 2020, totes les escombres, degut a la força gravitatòria de la Terra, es podien aguantar en vertical per elles mateixes.

Ho vaig provar i… Voilà!!!

Però resulta que ahir em va tornar a funcionar i avui també!

La notícia va correr per les xarxes com una ventada i en poca estona circulaven vídeos i fotografies d’escombres d’arreu.

Veritat? Mentida? Si més no, divertit!

L’efecte mirall

Tenint present que ens reflectim en els altres, podem créixer i aprendre a ser més empàtics, més justos, tolerants i amorosos.

El què ens molesta dels altres ho tenim en nosaltres mateixos. De no ser així, no ho veuriem i no ho notariem. ( Una persona malcarada ens pot ser desagradable. Si analitzem, segur que nosaltres també ens hem mostrat poc agradosos en alguna ocasió)

Continua llegint

Llenguatge corporal

Els nostres cossos s’expressen de maneres diverses i és bo saber observar-les perquè ens donen informació. Si tenim en compte aquest fet podem comprendre emocions i empatitzar millor amb les altres persones. Tenim:

  • La veu: la modulació, la intensitat, la velocitat…
  • Els ulls: la direcció de la mirada, el moviment, el tamany de les ninetes, la lluminositat, una caiguda d’ulls, mirar de cua d’ull, ulls plorosos…
  • La postura: oberta, tancada, braços creuats, canes creuades…
  • El gest: una bona encaixada de mans, una encaixada massa forta o massa feble, mans a les butxaques, a la cintura, mans al clatell, tocar-se els cabells, pas lent, pas accelarat…
  • La pell: color, humitat, tensió…
  • La boca: relaxada, tensa, somrient, tremolosa…

(Hi ha qui ens diu que està bé però té la mirada trista, la veu cansada i el cos contret)

(Hi ha qui comenta que se sent fort però camina encongit, a pas lent i s’adorm per arreu)