Quant a Rosa Maria

Il·lustradora infantil de Barcelona.

Parlem de tu!

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

Continua llegint

Natura generosa

La natura sempre, a part de donar-me vida a nivell d’ànima i cos, m’ha estat font d’inspiració per crear: dibuixar, pintar, escriure prosa i poemes, i també jugar.

De menuda quan muntava la paradeta per vendre aliments, algunes fulles es convertien en peixos, l’escorça dels plataners en car, les pedretes en llegums; les pells dels pèsols i faves, les puntes de les mongetes i les clòsques dels fruits secs també servien.

La mare feia lamparetes d’oli amb la pell de la mandarina i paraigües amb llavors de nespre.

Visca la imaginació i al fet de saber gaudir amb recursos senzills!

Fet i amagar

Il·lustració treballada amb tècnica mixta per a un llibre de l’Editorial Bruño.

Fe

Un dia els habitants d’un poble, degut a la sequera, van decidir que es reunirien per pregar i demanar que plogués. Solament un infant va arribar al lloc de trobada amb paraigua. Era qui tenia fe.

(desconec l’autoria de la narració)

Dos insectes de fantasia

Són moltes les fonts d’inspiració!

Avui toca el torn a les flors dels arbres que es desprenen per dibuixar catifes de colors, He escollit les de xicranda i de ceibo per crear dos personatges.

Continua llegint

Passejant amb el llibre a la mà

Original treballat amb tècnica mixta per a un llibre de l’Editorial Bruño.

Poema breu il·lustrat

Una esquerda en el camí m’és font d’inspiració.

Paraules en el camí

El terra i les pedres parlen, em porten a jugar!

 

Hola natura!

La muntanya està exuberant amb abundància de flors, perfums i tonalitats de verd. Els insectes fan festa!

Fragment d’il·lustració treballada amb tècnica mixta.

Ala d’àngel

La llegenda explica: Una donzella va morir deixant un cistell ple de joiells en un camp.  Aleshores va créixer una planta d’acant que el va embolcallar per amagar-lo. Un jove escultor va trobar la planta i se’n va prendar. Va començar a decorar els capitells de les columnes dels temples amb fulles d’ala dàngel o acant i així va néixer l’estil dl’art corinti.

Antigament a l’illa de Java se la considerava protectora i es plantava a l’entrada de vivendes i temples per evitar els mals esperits. Encara ara, en algunes cases de la costa del Meditarrani s’hi pot veure un matoll a cada costat de la porta principal.