Quan la gent brinda, hi ha qui comenta: -Amb aigua, noooo! Porta mala sort!

Ho trobo tan absurd! Em dic: -Si faltes l’aigua potable, què seria de nosaltres? És un dels tresors més preuats que tenim. Segurament això s’ho va inventar l’amo d’unes caves o unes vinyes, o alguna parsona que li agradava molt beure vi. Qui sap?

Cal que prenguem consciència d’aquest fet i també de la riquesa que comporta la natura i respirar aire sa.

Moltes coses les donem per fetes: obrim les aixetes i ragen,  pressionem un interruptor i s’encén la llum, i respirem continuament sense apreciar el que representa. Podria ser diferent!

Siguem agraïts, valorem, reciclem i reutilitzem. Estimem el planeta, és la llar de tots!