Pujo caminant xino xano pel Passeig Olímpic. La nit és xafogosa i després de tantes escales des de casa fins arribar al Palau Sant Jordi, noto la calor en tot el cos. Si això s’hi afageix l’emoció del concert ja és sublim.

Tensió, aquesta, vegada no hi ha teloners, millor!!!

I ja és aquí amb la seva veu vellutada, dolça, càlida i agomboladora. Ell amb simpatia i generositat, desprenent senzillesa i bondat, ho dóna tot!

Dues hores de concert, amb una bona selecció de peces: romàntiques i també algunes per picar de mans i ballar. No han faltat anècdotes curioses com la de l’Alba, una noia del públic, que ha interpretat de manera fantàstica la cançó My way.

Tot i que he vist un Michael Bublé més cansat que en concerts anteriors, novament m’ha deixat el cor ple d’alegria i satisfacció.

Torno a casa, també xino xano, i com és d’esperar, cantant!