El món de la creativitat és fascinant i no s’acaba mai, sempre està en moviment, és una pluja que es deixa caure generosament, constantment i alimenta els sentits, el cor i la ment. Llum, color, ombres, formes, línies, taques, punts, acords, silencis… formen un tot, un llenguatge ple de simbolisme.

Aquesta vegada la sorpresa m’ha arribat amb la pel·lícula El nen i el món d’Alê Abreu. És un tresor, una forma de comunicació espectacular, un llenguatge plàstic fàntàstic amb una emotivitat exultant. Estic plenament satisfeta d’haver-la vist!