La Diada de Sant Jordi és una festa candorosa. Hi ha libres i roses a dojo, per a tothom.

El matí s’ha aixecat ennuvolat però el sol ha anat treient el nas i al migdia brillava de ple. Quina escalforeta!

Avui no puc parlar de la guinda del pastís perquè n’hi ha hagut més d’una, entre elles la visita a la casa modernista Lleó i Morera obra de l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner que conjuntament amb un grup de més de quaranta artistes i artesants van crear bellesa en abundància al restaurar-la.

L’edifici és deliciós! Escultures, mosaics, vitralls, marqueteria, ceràmica, marbre, ferro forjat, tot està ple d’un encant refinat i delicat.

El simbolisme es fa palès en la presència dels animals i les plantes; moreres, libèl·lules, roses…

El cavaller Jordi i la princesa t’agombolen de de les alçades, conjuntament amb el drac, donan-te pas a lluminoses estances.

Ah, entre aquestes parets també s’amaga una llegenda! Hi ha tant per contemplar!